x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
21.69 º
5.544 Km/h
La nova normalitat pel coronavirus
Naixements per Comunitats Autònomes.

Sense rastre del 'baby boom' previst pel confinament

Naixements per Comunitats Autònomes.

Sense rastre del 'baby boom' previst pel confinament

Segons les dades ha succeït tot el contrari i els naixements estan sota mínims

Actualitzada 10/03/2021 a les 18:41

El confinament que va començar a mitjan març de l'any passat no ha portat nou mesos després un baby boom, com es podia esperar, sinó tot el contrari, com aventuraven alguns experts amb els quals ha consultat Efe: al desembre de 2020 van néixer 23.226 nens, el mínim en un mes des dels anys 40.

Aquests són dades que ha publicat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que ha posat en marxa una operació experimental dedicada a l'estimació mensual del nombre de naixements i que de moment posa en relleu aquest mínim històric, que caldrà veure si perdura en el temps.

Els experts creuen que cal esperar uns mesos per a veure si aquest mínim es consolida o respon als moments de «pànic i incertesa» que es van viure en la pitjor situació de la pandèmia, com apunta a Efe Alejandro Macarrón, director de la Fundació Renaixement Demogràfic, una organització independent sense afiliació política ni religiosa, preocupada per les conseqüències de la natalitat i l'envelliment de la població.

«Crèiem que veuriem un baby boom perquè la gent s'anava a ajuntar més, però ha prevalgut l'ambient de desànim i incertesa que es va crear i que va fer que els ciutadans amplifiquessin les dificultats, que existeixen per a poder tenir fills», assenyala aquest enginyer i consultor, coordinador de l'Observatori Demogràfic CEU.

Les dificultats són de tots conegudes, tal com recorda l'expert: desocupació, estabilitat laboral tardana o falta de mesures per a donar suport a la natalitat i la conciliació laboral i familiar dels pares, entre altres.

Però darrere d'aquesta constant tendència a la baixa de la natalitat des de fa diversos anys està de manera determinant, segons l'expert, «una tendència de menysteniment del que és tenir nens, de la maternitat i la paternitat».

El cas és que portem fregant mínims històrics i batent rècord des de fa temps. «Estem en nivells de naixements del segle XVII o XVIII, i si no comptéssim els naixements de dones immigrants, estaríem en el XVI», segons l'especialista.

Una tendència a la baixa que va començar a ser preocupant fa quaranta anys, quan entrem en un terreny negatiu de la natalitat per a la reposició, i que empitjora encara més a partir de l'any 1985 fins a arribar al 90 quan arribem a ser el país amb menys fills per dona del món.

Cada any tenim menys dones en edat de tenir nens ja, i a més ha caigut el nombre de fills per dona, segons Macarrón, qui advoca per conscienciar a la societat que la caiguda dels naixements és un greu problema, una cosa que creu que els ciutadans no perceben.

José Ignacio Conde Ruiz, el subdirector de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), autor d'un article sobre el procés d'envelliment a Espanya, vincula directament el mínim històric de la natalitat d'aquest mes de desembre a l'economia, i no només a la que arrossega la covid.

«Els qui han sofert el cost de la crisi en 2020 han estat les persones amb contractes temporals, i aquí estan molts joves, i a ells se'ls han ajuntat dues crisis seguides. L'està patint una generació a una edat molt determinant per al desenvolupament laboral i personal», diu Conde.

Aquesta és la causa principal, en la seva opinió: un mercat laboral molt precari, que ha afectat els més joves molt especialment en aquests mesos.

Una cosa que no li passa a Isabel, que és una d'aquestes dones que va tenir un dels més de 23.000 fills que van néixer el mes de desembre passat i en les quals sí que va pesar estar més temps al costat de la seva parella durant el confinament.

«Portava temps pensant-ho, però jo ja tinc 42 anys i no em decidia. Jo tinc treball, parella i mitja hipoteca pagada, i al final el temps que passem en el confinament ens va venir bé per a fer el pas», explica a Efe, aquesta dona que té ja una bebè de gairebé tres mesos.

Isabel diu que no va tenir el fill abans, perquè el seu treball i el del seu marit no els hauria permès abans dedicar-li temps a un nadó -l'altre fill ja té dotze anys-, però també reconeix que el que tenien els caps de setmana o vacances volien gaudir de «altres coses de la vida».
Comenta el contingut : Sense rastre del 'baby boom' previst pel confinament
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes