Fatiga pandèmica: quan l'afany de llibertat es converteix en amenaça

La fatiga pandèmica suposa una major amenaça per a la població en general a mesura que s'eternitzen les restriccions i el dia a dia es veu condicionat per lacovid, i per a combatre-la els experts recomanen tant un esforç personal per mantenir la ment ocupada i entretinguda com una normativa clara i justificada que sigui fàcilment assimilada.

L'OMS descriu la fatiga pandèmica com «la desmotivació per a seguir les conductes de protecció recomanades a causa de diverses emocions i experiències, així com pel context social, cultural, estructural i legislatiu» i s'expressa de diverses formes, tant en l'àmbit personal com el col·lectiu.

«Suposa una gran amenaça per a tots, per a un mateix i per als qui ens envolten. És real i està generada pel constant estat d'alerta en el qual vivim, que és esgotador i deriva en una lògica cerca de la llibertat i el desig de fer coses», explica a EFE la psicòloga clínica i vicedegana segona del Col·legiOficial dePsicologiade la Comunitat Valenciana, Concepción Sánchez.

Les conseqüències del cansament

Amb el pas dels mesos, algunes de les decisions individuals es veuen alterades pel cansament respecte a la pandèmia, i encara que els comportaments depenen bàsicament de la personalitat i la percepció personal del risc, existeixen altres factors que poden possibilitar una certa relaxació de les mesures de protecció.

Primer «és necessari que tinguem informació clara que puguem seguir i factors sobre els quals puguem fer-nos responsables. Moltes vegades ens sentim cansats per ajustar-nos a unes normes sanitàries canviants, a les quals no veiem el sentit. Són imposicions sense justificació clara, fonamentades a vegades en criteris econòmics i altres en motius sanitaris», explica aquesta especialista.

«La intensitat de la pandèmia, la seva durada, els constants rebrots, el retard en la normalització… Venim d'un any molt llarg i la majoria vam creure que 2021 ens portaria millores, però seguim amb les restriccions, la distància social, les màscares, la crisi econòmica i la por», adverteix.

Segons dades del Consell General de Psicologia, un 40% dels espanyols presenta símptomes greus o moderats de depressió, el 30% d'ansietat i un 41% dorm menys que abans de la pandèmia.

«És evident en els últims mesos l'increment de casos de trastorns d'ansietat i depressió, i fins i tot d'estrès posttraumàtic o problemes de somni o alimentació. En Atenció Primària les consultes per depressió i ansietat han crescut un 78%. I aquests problemes han afectat especialment els professionals de la sanitat i altres ocupacions relacionades amb la gestió de la pandèmia», detalla Sánchez.

Creix l'angoixa i baixa l'ànim

«La societat està cansada, per la por al contagi i al virus, però també està farta i desesperançada, esgotada, física i mentalment degut en bona part a la incertesa i la falta de control que es percep respecte a la pandèmia. Quan la falta de perspectiva s'allarga creix l'angoixa i baixa l'ànim», avisa.

Així, es poden reproduir actituds que «neguen la realitat per a alliberar-se de l'angoixa» o que «viuen des de la irresponsabilitat i l'egoisme, pensant que el virus no existeix i sense cap empatia».

«Per sort, hi ha una majoria social que, malgrat el cansament, manté conductes responsables. Fins i tot els nens fan el correcte», agrega.

Pensar en l'aquí i l'ara

En aquest context d'incertesa, aquesta psicòloga recomana mantenir el pensament en l'«aquí i l'ara», perquè «encara que és inevitable projectar la ment, és necessari acceptar la situació en la qual estem i mantenir uns hàbits saludables».

«Tenim eines, l'ésser humà és capaç de sobreviure en situacions estressants, i en aquest procés pot ajudar el no parlar constantment de la pandèmia, d'evitar l'excessiva exposició a les males notícies, mantenir contacte amb amics i familiars i sobretot parlar del que fem i de com ens sentim. La conversa en aquestes situacions pot ser un bàlsam», afegeix.

Aquesta especialista confia que les vacunes i altres avanços mèdics per al tractament de lacovidpermetin «recuperar les relacions socials», encara que adverteix que potser això no significa tornar a la situació anterior a la pandèmia.

«Hi ha hagut una ruptura en el nostre comportament», assenyala, i de la mateixa manera que als nostres caps s'encén una alerta quan veiem fotos o vídeos de persones abraçant-se o assistint a esdeveniments multitudinaris sense cap protecció, aquesta espècie d'avís «romandrà en nosaltres un temps».

«No hem de confiar que tot tornarà a ser com abans ni esperar-ho», assegura.

Després de felicitar els seus companys de professió «per la labor que han realitzat en aquests mesos, tant en l'àmbit de la salut com en l'educatiu», Concepción Sánchez es dirigeix a les autoritats sanitàries per a reivindicar la «necessitat que s'augmenti la ràtio de psicòlegs tant en salut mental com en atenció primària i hospitals, perquè no tothom pot permetre's una consulta privada i hi ha molta gent que es troba malament».