x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
9.93 º
51.84 Km/h
La pandèmia del coronavirus
Fatiga pandèmica: quan l'afany de llibertat es converteix en amenaça

Fatiga pandèmica: quan l'afany de llibertat es converteix en amenaça

Fatiga pandèmica: quan l'afany de llibertat es converteix en amenaça

Fatiga pandèmica: quan l'afany de llibertat es converteix en amenaça

L'OMS la descriu com «la desmotivació per a seguir les conductes de protecció recomanades a causa de diverses emocions i experiències»

Actualitzada 06/03/2021 a les 12:50

La fatiga pandèmica suposa una major amenaça per a la població en general a mesura que s'eternitzen les restriccions i el dia a dia es veu condicionat per la covid, i per a combatre-la els experts recomanen tant un esforç personal per mantenir la ment ocupada i entretinguda com una normativa clara i justificada que sigui fàcilment assimilada.

L'OMS descriu la fatiga pandèmica com «la desmotivació per a seguir les conductes de protecció recomanades a causa de diverses emocions i experiències, així com pel context social, cultural, estructural i legislatiu» i s'expressa de diverses formes, tant en l'àmbit personal com el col·lectiu.

«Suposa una gran amenaça per a tots, per a un mateix i per als qui ens envolten. És real i està generada pel constant estat d'alerta en el qual vivim, que és esgotador i deriva en una lògica cerca de la llibertat i el desig de fer coses», explica a EFE la psicòloga clínica i vicedegana segona del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana, Concepción Sánchez.

Les conseqüències del cansament
Amb el pas dels mesos, algunes de les decisions individuals es veuen alterades pel cansament respecte a la pandèmia, i encara que els comportaments depenen bàsicament de la personalitat i la percepció personal del risc, existeixen altres factors que poden possibilitar una certa relaxació de les mesures de protecció.

Primer «és necessari que tinguem informació clara que puguem seguir i factors sobre els quals puguem fer-nos responsables. Moltes vegades ens sentim cansats per ajustar-nos a unes normes sanitàries canviants, a les quals no veiem el sentit. Són imposicions sense justificació clara, fonamentades a vegades en criteris econòmics i altres en motius sanitaris», explica aquesta especialista.

«La intensitat de la pandèmia, la seva durada, els constants rebrots, el retard en la normalització… Venim d'un any molt llarg i la majoria vam creure que 2021 ens portaria millores, però seguim amb les restriccions, la distància social, les màscares, la crisi econòmica i la por», adverteix.

Segons dades del Consell General de Psicologia, un 40% dels espanyols presenta símptomes greus o moderats de depressió, el 30% d'ansietat i un 41% dorm menys que abans de la pandèmia.

«És evident en els últims mesos l'increment de casos de trastorns d'ansietat i depressió, i fins i tot d'estrès posttraumàtic o problemes de somni o alimentació. En Atenció Primària les consultes per depressió i ansietat han crescut un 78%. I aquests problemes han afectat especialment els professionals de la sanitat i altres ocupacions relacionades amb la gestió de la pandèmia», detalla Sánchez.

Creix l'angoixa i baixa l'ànim
«La societat està cansada, per la por al contagi i al virus, però també està farta i desesperançada, esgotada, física i mentalment degut en bona part a la incertesa i la falta de control que es percep respecte a la pandèmia. Quan la falta de perspectiva s'allarga creix l'angoixa i baixa l'ànim», avisa.

Així, es poden reproduir actituds que «neguen la realitat per a alliberar-se de l'angoixa» o que «viuen des de la irresponsabilitat i l'egoisme, pensant que el virus no existeix i sense cap empatia».

«Per sort, hi ha una majoria social que, malgrat el cansament, manté conductes responsables. Fins i tot els nens fan el correcte», agrega.

Pensar en l'aquí i l'ara
En aquest context d'incertesa, aquesta psicòloga recomana mantenir el pensament en l'«aquí i l'ara», perquè «encara que és inevitable projectar la ment, és necessari acceptar la situació en la qual estem i mantenir uns hàbits saludables».

«Tenim eines, l'ésser humà és capaç de sobreviure en situacions estressants, i en aquest procés pot ajudar el no parlar constantment de la pandèmia, d'evitar l'excessiva exposició a les males notícies, mantenir contacte amb amics i familiars i sobretot parlar del que fem i de com ens sentim. La conversa en aquestes situacions pot ser un bàlsam», afegeix.

Aquesta especialista confia que les vacunes i altres avanços mèdics per al tractament de la covid permetin «recuperar les relacions socials», encara que adverteix que potser això no significa tornar a la situació anterior a la pandèmia.

«Hi ha hagut una ruptura en el nostre comportament», assenyala, i de la mateixa manera que als nostres caps s'encén una alerta quan veiem fotos o vídeos de persones abraçant-se o assistint a esdeveniments multitudinaris sense cap protecció, aquesta espècie d'avís «romandrà en nosaltres un temps».

«No hem de confiar que tot tornarà a ser com abans ni esperar-ho», assegura.

Després de felicitar els seus companys de professió «per la labor que han realitzat en aquests mesos, tant en l'àmbit de la salut com en l'educatiu», Concepción Sánchez es dirigeix a les autoritats sanitàries per a reivindicar la «necessitat que s'augmenti la ràtio de psicòlegs tant en salut mental com en atenció primària i hospitals, perquè no tothom pot permetre's una consulta privada i hi ha molta gent que es troba malament».
Temes relacionats
Comenta el contingut : Fatiga pandèmica: quan l'afany de llibertat es converteix en amenaça
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes