Segons l'estudi, la pandèmia ha canviat també la manera com els pacients gestionen el seu dolor, i més de la meitat (54,5%) han modificat com hi fan front. «L'estudi ha mostrat que, des de l'inici de l'estat d'alarma, més de la meitat dels pacients ha utilitzat el descans per fer front al dolor, i un percentatge similar ha augmentat el consum de medicació. Ambdues coses podrien ser contraproduents», explica Rubén Nieto, professor i investigador del grup eHealth Lab de la UOC. Amb tot, la pandèmia també ha incorporat una nova manera de combatre el dolor que és positiva: el 48,2 % han inclòs els estiraments com a nova eina.
L'estudi també apunta que la pandèmia ha propiciat nous desencadenants del dolor. Si abans l'estrès i els canvis de temps eren els més freqüents, durant el confinament un nombre elevat de participants han citat la preocupació pel futur, els problemes de son, la inseguretat, els pensaments negatius, la tristesa, la solitud, el sedentarisme i la por de contagiar-se com a desencadenants.
A la investigació hi ha participat 502 pacients, un 88% dels quals eren dones d'entre 30 i 50 anys amb dolor crònic de llarga duració –una mitjana de set anys-. La majoria dels participants (87,6 %) tenia dolor en més d'un punt, majoritàriament l'abdomen, les lumbars i el coll.