x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
9.91 º
48.168 Km/h
Societat

Perdre una cama va canviar la seva vida i ara la seva meta és competir en surf adaptat

A Mireia Cabañes li van haver d'amputar una cama per un càncer ossi als 7 anys

Actualitzada 27/02/2021 a les 14:01

Quan tenia 7 anys la vida de Mireia Cabañes «va canviar rotundament» en diagnosticar-li un càncer ossi que va obligar a amputar-li la cama esquerra, però el seu esperit optimista i lluitador li ha portat, vint-i-set anys després, a entrenar surf adaptat amb l'objectiu d'entrar en l'equip nacional.

Després de detectar-li el sarcoma de Ewing li van practicar en 1994 una rotoplastia de Van Ness, una cirurgia innovadora i complicada en la qual després d'amputar-li la cama des del fèmur li van reimplantar en el maluc, però a l'inrevés, la resta de la cama -des del genoll al peu-. D'aquesta manera, el genoll fa la funció de maluc i el peu, de genoll.

Però la sobrecàrrega i el desgast a la qual ha sotmès a la seva cama esquerra durant tants anys i el dolor crònic que li provoca li ha fet acudir a IMSKE, Hospital de Traumatologia i Rehabilitació de València, on està sent tractada del dolor i, a més, entrenada per a fer surf adaptat.

Sarcoma de Ewing
En una entrevista amb l'Agència EFE, aquesta jove valenciana, que ara té 34 anys, recorda que després de conèixer que sofria un sarcoma de Ewing en estat avançat va haver de canviar «família i amics per degotadors i hospital», a més d'anar «adaptant-se al mitjà i vivint el dia a dia».

Encara que li van donar «molt poques esperances de vida», assegura que és «una mica testarruda i aquí estic» i afirma: «La meva personalitat ha canviat rotundament. Era una persona introvertida, vergonyosa, no m'atrevia a fer res i ara sóc tot el contrari».

Afició al Surf
«Sempre m'ha agradat l'aigua, sóc un pececillo», assegura Mireia, que explica que fa tres anys, l'escola valenciana Mediterranean Surf, al costat de l'ONG Kind Surf, totes dues expertes en surf terapèutic i adaptat a persones amb mobilitat reduïda, li van oferir una beca en programa de continuïtat però no va poder fer-la en sorgir-li un treball a Madrid, i encara que després li van tornar a cridar no es va atrevir a fer-ho perquè va empitjorar la seva salut i el dolor.

Ara «em moro de ganes» i «si va bé, provem i veig que puc i no em fa mal massa ni perjudica la meva salut, la meva idea és entrar en l'equip nacional de surf adaptat que, a més, crec que en 2024 o 2028 vol entrar en les paraolimpiadas», anuncia després de confessar que s'ha imaginat «milers de vegades» damunt d'una taula i ha inventat l'adaptació d'una taula perquè el seu objectiu és posar-se dempeus el primer dia.

Sempre Valent
Mireia, que en tots dos braços porta tatuat el lema «Sempre valent», admet ser molt optimista i confessa que «mai» ha pensat a tirar la tovallola. Encara que els dos últims anys ho ha passat «bastant malament», afirma que des de fa dos o tres mesos està fort psicològicament i torna a ser «la mateixa que era», encara que de tant en tant té recaigudes: «Viure amb dolor crònic no és fàcil».

És conscient que ha d'aprendre a viure amb el dolor, que tindrà tota la vida, i intentar gaudir tots els dies «perquè això no canviarà».

Hospital Imske
La sobrecàrrega a la qual ha sotmès a la cama reimplantada durant gairebé 30 anys, amb la qual camina amb una pròtesi, ha fet que el genoll, que no pot operar-se, estigui «destrossada» per fer una funció que no és la seva i que la inflamació, artrosi i desgast li hagin pujat fins al maluc, la qual cosa li genera un dolor crònic tan intens que li porta fins i tot a prendre morfina.

Per a rebre tractament per a disminuir el dolor i ser entrenada per al surf adaptat, Mireia acudeix a l'Hospital IMSKE de València, el primer centre monogràfic del sistema musculoesquelètic d'Espanya.

Borja Moltó, fisioterapeuta de la Unitat de Fisioteràpia i Rehabilitació de IMSKE, explica a EFE que treballen la força a nivell funcional i sobretot l'estabilitat, simulant en un ambient en sec com estaria damunt d'una taula de surf i subratlla que Mireia és «perfecta» com a pacient perquè té «moltes ganes de treballar».

«Treballem la musculatura de tot el cos perquè estigui el més preparat possible per a estar damunt d'aquesta taula o aixecar-se en cas que hagi de fer-ho» assegura, i explica que l'exercici «ha d'adaptar-se sempre a la seva cama esquerra, on porta la pròtesi».

Dona emprenedora
Mireia Cabañes, que va començar el grau de Periodisme i després va canviar al de Comunicació Audiovisual i ha estudiat tres màsters, és la vicepresidenta de l'Associació Espanyola d'Empresaris i Autònoms amb Discapacitat i està fent un doctorat en el qual investiga el paper de la dona amb discapacitat i l'ocupació. Ara està pendent que li concedeixin la incapacitat.

Afirma que sempre es mostra tal com és i encara que mai s'ha vist com un mirall d'altres dones amb discapacitat, hi ha persones que a través del correu electrònic o en les xarxes socials, on se la coneix com a Ema Cabanyes, li donen les gràcies: «Diuen que els he ajudat, i jo ni m'he adonat».
Temes relacionats
Comenta el contingut : Perdre una cama va canviar la seva vida i ara la seva meta és competir en surf adaptat
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes