Un experiment mostra la dificultat de garantir distància social quan ens movem

Un experiment de la Universitat de Navarra demostra la dificultat per garantir el distanciament social, d'1,5 metres entre persones, en situacions de mobilitat en espais com centres comercials o grans superfícies.

Més de quaranta voluntaris han participat en l'estudi coordinat pel departament de Física i Matemàtica Aplicada de la Facultat de Ciències juntament amb l'Escola d'Arquitectura del centre acadèmic i que ha estat publicat a la revista científica Scientific Reports, informa la universitat en un comunicat.

L'experiment pretenia esbrinar si és possible mantenir el distanciament social dins d'una multitud en moviment i la participació dels voluntaris es va realitzar sota dues condicions: caminar en un recinte tancat de 75 metres quadrats i el coneixement previ que havien d'intentar mantenir la distància social.

«Els nostres resultats demostren que, quan ens movem, no som capaços de mantenir la distància de seguretat imposada, fins i tot en condicions de molt baixa densitat i en les quals el nostre únic propòsit és mantenir aquest distanciament», apunta Iñaki Echeverría, doctorant de la Facultat de Ciències de la Universitat de Navarra i investigador principal de l'estudi.

La publicació dels resultats d'aquesta recerca coincideix amb la posada en marxa de noves restriccions davant la tercera onada de la pandèmia, algunes d'elles referents als aforaments en centres comercials i grans superfícies.

«L'estudi posa de manifest que el compliment del distanciament social en aquests espais ens resulta en moltes ocasions físicament impossible, per les pròpies limitacions tant d'espai com de densitat, i, per tant, és millor evitar-los», apunta.

El treball suggereix que, per garantir la distància mínima d'un metre i mig, la densitat no ha de ser superior a 0,16 persones per metre quadrat (6 metres quadrats per persona).

«Basant-nos en la regulació espanyola, la capacitat dels centres comercials en condicions normals és de 0,5 persones per metre quadrat. En el moment més crític de la pandèmia (mesos d'abril i maig del passat any), a causa de les reduccions d'aforament, les densitats van baixar a 0,17 persones per metre quadrat», afegeixen els investigadors.

Una altra de les conclusions està relacionada amb la velocitat dels vianants i apunta que «caminar ràpid fa que el nombre de vegades en els quals s'infringeix el distanciament social és major. D'altra banda, el temps que es necessita per a resoldre aquests conflictes (per a tornar a una situació en la qual la distància amb el vianant més pròxim sigui segura) és menor».

«Per tant, no queda totalment clar què és el més convenient per a evitar l'incompliment de la norma», afegeix.

Per a Echeverría, aquesta recerca podria continuar amb l'anàlisi de situacions més realistes que es donen diàriament com a aglomeracions en carrers, centres comercials i altres recintes on resulta difícil mantenir la distància recomanada.