És el cas, per exemple, de Castelló d'Empúries, Mataró, Sant Andreu de la Barca, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Fost de Campsentelles, Torelló, Barberà del Vallès, Lleida, Les (Val d'Aran), Les Borges el Camp i en diverses administracions de Barcelona. Com en la resta de premis, també ha estat molt repartit arreu de l'Estat.
En l'edició del sorteig de Reis d'aquest any, els catalans han fet una despesa de 85,9 milions d'euros, un 0,57% més que l'any passat i una despesa mitjana per habitant de 11,05 euros. Per demarcacions, a Barcelona la despesa ha estat de 62,5 milions d'euros, un 0,67% més i una mitjana de 10,88 euros. A les comarques de Girona, les vendes han caigut un 6,35%, fins als 6,68 milions d'euros, el què representa una despesa mitjana de 8,55 euros.
A les comarques de Lleida, les vendes han retrocedir un 4,56%, fins als 8,36 milions d'euros, és a dir, 19,08 euros de mitjana, mentre que a les de Tarragona s'han venut 8,38 MEUR, un 12,3% més. La despesa mitjana per persona ha estat de 10,27 euros.
En total, Loteries i Apostes de l'Estat ha emès 1.000 milions d'euros en diferents sèries, dels quals 700 MEUR es destinen en premis. Els tres més importants són el primer amb 2 MEUR cada sèrie (200.000 euros cada dècim), un segon premi de 750.000 euros la sèrie (75.000 euros per dècim) i un tercer premi de 250.000 euros (25.000 euros per dècim).
L'any passat, el primer premi de la rifa de Reis va ser per al 57342, i va repartir part de la sort a Mollet del Vallès, Vilanova del Camí, Pineda de Mar i Lleida. El segon -21816- va caure parcialment a Girona, Lleida, Barberà del Vallès, Llagostera, Vic, Artés i Figueres. Al 2019, el sorteig va deixar més de 110 milions d'euros a Catalunya, amb un primer i tercer premi caiguts íntegrament a Barcelona i Sabadell, respectivament.