x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
16.06 º
9.252 Km/h
Societat

El món el 2021: un any de «reconstrucció» marcat per «l'agreujament» de les desigualtats i el «malestar» social

L'arribada de Biden a la Casa Blanca, l'activisme climàtic i la recuperació, el principals temes a l'agenda del 2021

Actualitzada 30/12/2020 a les 18:54

La covid-19 ha sacsejat el món el 2020 però els seus efectes es mantindran el 2021, any que es preveu que sigui el de la «reconstrucció» per definir com seran les relacions com a mínim en la pròxima dècada. Aquest procés ha començat a finals d'aquest any i s'estendrà a un 2021 marcat per «l'augrejament» de les desigualtats i del «malestar» social, alerta l'investigador del CIDOB Eduard Soler. «El 2021 serem molt conscients que el tipus d'edifici que construïm serà en el que viurem molt de temps. Es posaran els fonaments de formes de relació entre persones, sectors econòmic i països que marcaran les nostres vides en una dècada o més», diu Soler, que apunta que el «dubte» ara és si es reconstruirà «el que hi havia abans o una cosa nova».
 
Després que la pandèmia fes que les decisions a nivell global el 2020 hagin estat «molt reactives», diu l'investigador del CIDOB, el 2021 serà un any «d'acció» en què els governs també hauran de gestionar el «malestar» de part de la societat.

Per Soler, el 2021 estarà marcat per «l'agreujament» de les desigualtats arreu del món, entre països però també dins de les mateixes societats. «Veníem d'un punt de partida molt dolent amb desigualtats múltiples», apunta tot subratllant que «no tothom ha tingut la mateixa capacitat d'adaptació a la pandèmia ni ha viscut la malaltia en les mateixes condicions».

«El problema és si les estratègies de recuperació encara agreujaran més les desigualtats», diu l'investigador del CIDOB, que preveu una recuperació en forma de K en què alguns països i sectors es recuperin més ràpidament que d'altres.

«Es pot produir un efecte túnel. Quan estàs tancat dins d'un túnel molt temps i veus que els del carril esquerre comencen a avançar penses que aviat et tocarà a tu, però quan veus que no avances és molt fàcil fer un cop de volant i aquí comencen els accidents», explica.

En canvi, la pandèmia també ha demostrat que «el canvi és possible» i Soler preveu un retorn amb força de l'activisme climàtic. «Veurem com tot l'activisme climàtic que ha quedat confinat reivindica aquest poder del canvi i insisteix que el que hem viscut no deixa de ser un assaig general per a la pròxima crisi, que probablement serà la climàtica», apunta Soler.

En aquest sentit, l'investigador del CIDOB creu que juga a favor de l'activisme climàtic el fet que la covid-19 hagi mostrat la «vulnerabilitat» i la «interdependència» com a planeta. A més, subratlla que la pandèmia també ha fet qüestionar la «capacitat d'anticipació» davant les crisis.

La gestió del malestar
En el desè aniversari de l'onada de protestes arreu del món del 2011, el 2021 podria tornar a fer sortir la gent al carrer pel «malestar» col·lectiu i individual que causaran els efectes de la pandèmia. «Les causes del malestar no només hi són, sinó que s'han agreujat», insisteix Soler, que creu que la pandèmia no ha eliminat «el sentiment de greuge i malestar, sinó al contrari».

«No sabem com es manifestarà, d'on sortirà o si es vehicularà com a una onada de voluntat de canvi col·lectiu a un nivell més global o local. Tampoc sabem el nivell de confrontació que això podria provocar», diu mentre alerta del «rearmament dels mecanismes de control, especialment a sistemes autoritaris».

A més, Soler alerta que pandèmia ha portat una major «radicalització». «El risc és que més que parlar de populisme parlem de coses pitjors, de moviments clarament de dreta extrema, xenòfobs i de desconfiança contra les institucions», alerta.

Segons l'investigador del CIDOB, la sortida de Donald Trump de la Casa Blanca no significa la fi de la «internacional populista». «Tenim populisme per estona. Hi ha molts interrogants sobre la taula, però no ens hauríem de confiar que la sortida de Trump impliqui una crisi estructural de la internacional populista», remarca.

«El populisme no pot fer servir un full de serveis massa impecable pel que fa a la gestió de la pandèmia. Algú podria pensar que el debilita, però té una gran capacitat a l'hora d'utilitzar la política de la por i el 2021 hi haurà molta gent que seguirà estant molt espantada i molt frustrada», subratlla.

Arribada de Biden a la Casa Blanca
El 2021 també serà el primer any de Joe Biden a la Casa Blanca i Soler creu que «el món espera molt, potser massa» del pròxim president dels Estats Units. «Hi una expectativa que 'destrumpitzi'», diu.

Per l'investigador del CIDOB, amb Biden es preveu un retorn dels Estats Units al multilateralisme, a una major «confiança» en les institucions, tant estatals com internacionals i a una major «predictibilitat» en política exterior.

En l'escenari internacional, l'investigador del CIDOB creu que encara és massa d'hora per saber si quins països surten en millor posició de la que tenien abans de la pandèmia. Amb tot, alerta dels «debats interessats» que plantegen que països autoritaris han gestionat millor la crisi.

«És un debat molt interessat, per exemple en el cas de la Xina. També hem vist altres països que se n'han ensortit molt bé amb sistemes i lideratges diferents, com per exemple Nova Zelanda», remarca. «Hem de ser prudents i no deixar-nos atrapar per debats que comencen amb una trampa d'inici», afegeix.

Pel que fa a la gestió dels fluxos migratoris, Soler diu ser «poc optimista». «Es continuaran gestionant igual o pitjor», assegura. En canvi, creu que sí que pot haver un canvi en com les societats tracten els migrants que hi viuen per un creixent «reconeixement» de les tasques que han desenvolupat durant la pandèmia.

«Hi ha condicions per dur a terme aquest reconeixement. Són uns col·lectius que són un element essencial en l'engranatge econòmic i social», afegeix. Segons Soler, el «dubte» ara és saber si aquest «reconeixement» del rol dels migrants en les societats pot «obrir escletxes» en el tractament que reben els migrants en les societats en què viuen.
Temes relacionats
Comenta el contingut : El món el 2021: un any de «reconstrucció» marcat per «l'agreujament» de les desigualtats i el «malestar» social
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes