Combatre la infodèmia per contenir l'expansió del coronavirus
Les teories conspiratives, els mites i les 'fake news' són part del dia a dia de la pandèmia
Espanya segueix sense immunitat de grup amb un 5,2% de població que ha tingut contacte amb el coronavirus
Per a arribar a contenir l'expansió del coronavirus, les mascaretes, els gels desinfectants i les vacunes són tan importants com combatre l'«epidèmia informativa» o «infodèmia», un fenomen que fins i tot ha posat en risc a científics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Les teories conspiratives, els mites i les 'fake news' són part del dia a dia de la pandèmia en tots els països del món, s'expandeixen tande pressacom el virus i fins i tot moltes vegades són difoses per persones molt influents.
«Lainfodèmiaésdevessall sobre nosaltres i no sabem quines informacions treure d'aquest tsunami», ha dit un dels líders de l'equip principal de lluita contra la pandèmia a l'OMS, el metge irlandès MikeRyan.
Una espasa de doble fil
«Viure en l'època de la informació és una espasa de doble fil, podem accedir a informació sobre emergències sanitàries les 24 hores del dia, però aquesta mateixa tecnologia ens fa ser més vulnerables a les mentides i a la propaganda maliciosa», ha comentat per la seva part el director general de l'Organització,TedrosAdhanomGhebreyesus.
Alguns països d'Àfrica han aconseguit contenir la pandèmia precisament per la importància que li han donat a la comunicació efectiva i a involucrar a les comunitats,quelcomque van aprendre enfrontant epidèmies tan greus com la de l'Ebola.
«He après molt sobre això dels meus col·legues a Àfrica i Orient Mitjà», reconeixRyan, qui va estar lluitant amb els governs dels països afectats contra diversos brots d'EbolaenÀfricades de 2014.
La desinformació convertida en odi
En aquest any de pandèmia, comunicar sobre el poc que se sabia i el molt que no se sabia sobre el nou virus SARS-CoV-2 ha estat un dels majors desafiaments per a la comunitat científica en el seu conjunt i per a l'OMS en particular.
Enfront del nou virus tot estava per aprendre i la incapacitat de donar respostes definitives sobre múltiples aspectes de la pandèmia -comorigen o manera de transmissió del virus- va deixar espais perquè les informacions falses ocupessin aquests buits.
L'«epidèmia informativa» va tenir com a blancs preferits alsmateixoscientífics que lluitaven per entendre el funcionament del nou coronavirus.
Durant aquest any que s'acaba «va haver-hi nombrosos atacs i abusos contra gent relacionada amb la ciència. Tots hem rebut la nostra part de missatges d'odi i amenaces al llarg d'aquest procés», ha confessatRyan, qui també és cap del Departament d'Emergències Sanitàries de l'OMS.
«És estrany haver de dir que en el món d'avui cal ser valent per a fer ciència. Abans pensava que només calia ser intel·ligent, però ara cal ser valent per a fer-ho davant els movimentsanticienciai a la política ideologitzada que s'entremet en aquest procés», ha explicat.
Tots som part de la solució
L'OMShaestablert quatre pautes perquè les organitzacions i els polítics siguin capaços de combatre de manera efectiva la «infodèmia».
Els experts coincideixen que el primer pas és escoltar les preocupacions d'altres sectors i de les diferents comunitats, i el segon produir una informació de qualitat, creant un diàleg amb la societat en comptes d'un discurs unilateral.
El tercer pas que recomana l'OMS és lluitar contra els mites i les 'fake news' comprovant les dades per identificar la desinformació, i finalment, interactuar amb les comunitats perquè trobin les seves pròpies solucions.
«Aquesta 'infodèmia' corromp la cohesió social que sosté les nostres comunitats i les institucions públiques que treballen per la nostra salut i el nostre benestar»,haconclòsTedrosen una conferència de premsa.