Investigació
Treballen en una neuropròtesi per ajudar a persones cegues a percebre formes
Es vol induir la percepció de formes, moviment i lletres en persones cegues i millorar la seva qualitat de vida
L'ONCE denuncia que la falta d'accessibilitat a internet pot aïllar més a les persones cegues
El grup deNeuroenginyeriaBiomèdica de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx col·labora amb investigadors holandesos en el desenvolupament d'unaneuropròtesisvisual amb 1.024 elèctrodes per induir la percepció de formes, moviment i lletres en persones cegues i millorar la seva qualitat de vida.
L'assaig s'ha realitzat en primats en laboratoris holandesos i es tracta de la primera vegada que es duu a terme un implant cerebral amb un número tan alt demicroelèctrodes, segons ha indicat la UMH en un comunicat.
Els resultats són molt prometedors per al desenvolupament d'unaneuropròtesisvisual, basada enmicroelèctrodessimilars als implantats en aquests animals, que pugui ajudar a persones cegues o amb baixa visió residual a millorar la seva mobilitat i, fins i tot, a percebre l'entorn que els envolta i orientar-se.
En aquest treball internacional ha participat el director del Grup deNeuroenginyeriaBiomèdica de l'Institut deBioenginyeriadel'UMH,EduardoFernández Jover, juntament amb investigadors de l'Institut de Neurociències d'Holanda.
Per a poder implantar un número tan alt demicroelèctrodesen una superfície corba com és el cervell d'un primat, els investigadors van haver d'utilitzar 16 petites matrius d'elèctrodes. Cadascuna contenia 64microelèctrodes, la qual cosa resulta un total de 1.024. Els investigadors han pogut comprovar que, gràcies a la utilització d'un número tan alt demicroelèctrodes, la percepció es produeix en una porció significativa del camp visual i amb una resolució molt més alta del que s'havia aconseguit fins avui.
D'altra banda, han aconseguit implantar elèctrodes de manera simultània en diverses àrees cerebrals i han trobat que el registre de les neurones d'una de les àrees visuals és capaç de predir la quantitat de corrent que es necessita per induir la percepció de petits punts de llum, denominats fosfens, en l'escorça visual primària.
Aquest descobriment té un important valortranslacional, ja que podria ajudar a desenvolupar, en el futur, noves tecnologies per reduir de manera significativa el temps necessari per a l'aprenentatge i calibratge de tota laneuropròtesisvisual.
Fernández Jover ha afirmat que, encara que els resultats d'aquest i altres treballs són molt útils per avançar en el desenvolupament d'aquesta tecnologia, «encara hi ha molts problemes per resoldre i no s'han de crear falses expectatives, perquè de moment només es tracta d'una investigació en curs».
Aquest treball ha estat publicat a la revista científica 'Science' i forma part d'una recerca finançada per la Comissió Europea, dins del programa H2020, en la qual participa el grup deNeuroenginyeriaBiomèdica de la UMH.