Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
16.66 º
14.76 Km/h
Societat

Desmuntant les notícies falses de les xarxes socials sobre la futura vacuna de la covid-19

Des de fa dies circula per Facebook el missatge que la vacuna té una taxa de mortalitat del 33%

Actualitzada 18/09/2020 a les 18:11

Cap vacuna provoca la mort i, per tant, menys encara porta associada una taxa de mortalitat del 33%, com assegura un missatge difós per les xarxes socials, que anima a no vacunar-se contra la covid-19 perquè la taxa de mortalitat d'aquesta malaltia és molt inferior.

Des de fa dies, circula per Facebook, tant a Espanya com a Amèrica Llatina, una imatge amb el següent text: «Es posaria vostè una vacuna amb una taxa de mortalitat del 33% per sentir-se segur davant un virus amb una taxa de mortalitat del 0,6%?» En poc més d'una setmana, diversos missatges idèntics amb aquesta mateixa afirmació acumulaven més de 270.000 visualitzacions en aquesta xarxa social.

També ha estat un missatge molt compartit a Twitter, en alguns casos amb la imatge d'una xeringa sobre una taca de sang que simula ser el mapa d'Europa i al costat de comentaris d'usuaris que consideren la futura vacunació contra la covid-19 «perillosa» o directament un «genocidi».

Dades
Encara no hi ha vacunes disponibles per a prevenir la covid-19, però cap de les existents al món contra tota mena de malalties provoca la mort dels vacunats. I els estrictes processos de control i supervisió que ha de superar qualsevol d'elles impedeix el seu ús tret que els efectes secundaris siguin mínims.

El coordinador de l'Àrea de Vacunes de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), José Tuells, consultat per EFE, explica que no existeix taxa de mortalitat en les vacunes i destaca a més que, per a la seva fabricació, se sotmeten a moltes mesures de control amb exigents procediments de seguretat.

Això sí, produeixen efectes adversos, que varien en funció de la vacuna i el pacient al qual se li administren, si bé aquests efectes «no són tants» i la immensa majoria «són lleus», segons indica Tuells, que dirigeix la càtedra Balmis de Vacunología en la Universitat d'Alacant.

Menys efectes secundaris que cap fàrmac
«Les vacunes són els productes farmacològics més segurs que existeixen, no hi ha un producte amb menys efectes secundaris que una vacuna», subratlla per la seva banda el doctor Jesús Molina Cabrillana, membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene.

Després d'insistir en deixar clar que «no hi ha cap vacuna que provoqui mortalitat», ni amb una taxa del 33% ni amb cap altra, el doctor Molina, president de la Societat Canària de Medicina Preventiva Hospitalària, recalca que «una mesura farmacològica destinada a prevenir no pot tenir més que un mínim efecte secundari».

En casos molt excepcionals, hi ha hagut vacunes que han causat «complicacions neurològiques», perquè hi ha virus «que tenen afinitat pel teixit nerviós», explica aquest expert. I la possibilitat que hi hagi efectes adversos en algun cas és major amb «vacunes que s'utilitzen per combatre virus vius», com la de la pòlio.

De totes maneres, quan es donen aquests efectes secundaris, són «infinitament inferiors» als que provoca el virus natural, «de l'ordre de 100.000 vegades menys», aclareix el doctor Molina.

Si no és segura no surt al mercat
A més, abans que una vacuna pugui sortir al mercat, ha de sotmetre's a un gran nombre de proves i controls sanitaris, en primer lloc per garantir que no produeixi efectes adversos inadmissibles.

De fet, els assajos clínics de la vacuna contra la covid-19 que desenvolupa la Universitat d'Oxford amb la farmacèutica AstraZeneca es van suspendre quan es van observar, en una sola pacient, determinats símptomes l'aparició dels quals coincidia temporalment amb l'administració del fàrmac. Una vegada analitzat en profunditat aquest cas, els treballs s'han reprès.

L'elaboració d'una vacuna ha de sotmetre's a la supervisió d'organismes nacionals i internacionals i superar controls exigents en les tres fases del seu desenvolupament: Seguretat i efectes biològics (fase I), Eficàcia i dosi adequada (fase II) i Eficàcia i seguretat per a les condicions d'ús habituals (fase III). En aquesta última etapa, se sotmet a prova en amplis grups de població.

Aquest és el procés que han de superar les més de 30 vacunes contra la covid-19 que s'estan provant en humans, de les quals nou ja es troben en les fases finals, segons el registre de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Solapar fases sense rebaixar els controls
Tal com explicava a EFE el juliol passat el doctor Amós José García Rojas, president de l'Associació Espanyola de Vacunología (AEV), la preparació d'una vacuna és «un procés extremadament rigorós i complex», perquè, a diferència d'altres fàrmacs, el seu objectiu no és reparar danys, sinó prevenir-los. I la primera fase d'avaluació consisteix precisament en comprovar si pot tenir efectes adversos.

Què suposa en la pràctica aquesta primera fase? Perquè «si hi ha algun efecte secundari no admissible, fins i tot abans de posar-nos a pensar si la vacuna protegeix o si és eficient, ja no passa a la següent fase». Així ho aclaria llavors a EFE la doctora María Montoya, cap del grup d'Immunologia Viral del Centre de Recerques Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC).

Que una vacuna superi aquesta «fase I» requereix una avaluació de l'autoritat estatal corresponent, a Espanya l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), i a nivell comunitari l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), que són les que autoritzen els resultats i permeten superar aquest filtre.

Produir una vacuna pot arribar a durar fins a una dècada, però, davant la covid-19, s'han procurat escurçar els terminis. Això pot relaxar el necessari control sanitari i perjudicar la seguretat?

La investigadora del CSIC explicava per què no. I és que en alguns casos pot haver-hi un solapament de les fases II i III, però prèviament les vacunes han de provar la seva seguretat en la fase I, de manera que, encara que el procés global s'escurci, les fases no. I es compleixen de la mateixa manera els nombrosos requeriments de seguretat.

El que passa amb algunes vacunes que es consideren prometedores -detallava l'experta- és que s'ha optat per realitzar en paral·lel les fases II i III amb l'objectiu de començar la fabricació quan s'aprovi la vacuna per complet, encara que sigui a costa d'assumir el risc de perdre la inversió si la vacuna no supera finalment les dues fases.

Mortalitat o letalitat
Pel que fa al 0,6% que se cita al missatge viral com a taxa de mortalitat de la covid-19, tampoc s'ajusta a la realitat, perquè no es correspon amb cap estadística oficial sobre la proporció de defuncions per aquesta malaltia comparades amb la població total, que és la variable que es mesura amb aquest indicador.

L'existència de diversos criteris de comptabilització de morts relacionades amb la malaltia segons els països -i fins i tot dins d'un sol país, com és el cas d'Espanya- dificulta parlar de taxes de mortalitat per covid-19 homologables a nivell mundial, però els indicadors serien en qualsevol cas molt inferiors al 0,1%.

Respecte a una població mundial que ronda el 2020 els 7.795 milions d'habitants, la xifra total de morts associada al nou coronavirus era aquest divendres pròxima a 950.000, segons les últimes dades de la Universitat Johns Hopkins. En aquest cas, la taxa seria lleugerament superior al 0,01%.

Una altra cosa seria la taxa de letalitat. Sovint es confon la taxa de mortalitat amb aquest altre indicador, que, pel que fa a la covid-19, mesura la proporció de morts respecte al conjunt de persones a les quals se'ls ha diagnosticat la malaltia.

Aquesta taxa de letalitat (Casi Fatality Rate o CFR en anglès) és molt variable segons els països (actualment, a Espanya ronda el 5%, a Itàlia el 12%, als Estats Units el 3%...). Però, a més, l'OMS ha observat possibles distorsions a l'hora de determinar aquest indicador per factors com el criteri de còmput o els retards en les notificacions.

Per tant, l'OMS recomana un altre índex per mesurar la gravetat real de la malaltia: la taxa de letalitat per infecció (IFR per les seves sigles en anglès). Amb ella es determina la proporció de morts entre tots els individus infectats. I aquí és on sí que encaixaria el 0,6% del missatge difós en xarxes.

De fet, la científica cap de l'OMS, Soumya Swaminathan, es feia ressò el juny passat d'un article publicat a la revista Nature que recollia resultats científics sobre com calcular adequadament el IFR i en el qual, davant els estudis més fiables, Timothy Russell, un epidemiòleg matemàtic de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, delimitava aquesta taxa entre el 0,5 i l'1%.

I el 2 de juny, Swaminathan participava en una reunió de l'Organització Mundial de la Salut després de la qual explicava com «el nombre d'infectats sovint és deu vegades més que la xifra dels que han estat diagnosticats». Com a resultat, l'OMS va plantejar aquell dia expressament que la veritable taxa de letalitat de la covid-19 seria un 0,6%.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Desmuntant les notícies falses de les xarxes socials sobre la futura vacuna de la covid-19
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes