Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
23.34 º
5.4 Km/h
La pandèmia del coronavirus
l'ús de mascaretes en el transport en autobús, ferrocarril, aeri i marítim serà a partir d'avui obligatori a causa del context sanitari

L'obligació de l'ús de mascaretes marca l'inici de les fases de desescalada

Imatge d'arxiu de gent passejant per la Rambla Nova de Tarragona.

Cedida

Espanya va córrer massa en la desescalada?

La comunitat científica i investigadora té clar que només una avaluació independent podrà determinar-ho

Actualitzada 13/08/2020 a les 21:47

En què ha fallat Espanya en la seva gestió de la pandèmia? En què ha encertat? La comunitat científica i investigadora té clar que només una avaluació independent podrà determinar-ho, encara que ja avança que part del que està passant és fruit de l'«ànsia» de córrer en la desescalada.

Dies després que una vintena d'investigadors i científics demanés en una carta publicada The Lancet que un grup d'experts nacionals i internacionals fes aquesta avaluació independent, Efe ha parlat amb tres dels impulsors, Helena Legido-Quigley, Alberto García-Basteiro i Joan Carles March, per a conèixer la seva visió de la situació.

La iniciativa va partir de Legido-Quigley, experta en sistemes de salut pública, quan va conèixer la intenció de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'encarregar una avaluació per conèixer la resposta mundial a la crisi sanitària, quelcom que va considerar que havia de fer-se també a Espanya.

Ni és un examen ni es busquen culpables
«Nosaltres no volem buscar culpables. Aquesta avaluació ha de buscar les coses que han anat malament, també les coses que s'han fet bé, perquè també n'hi ha hagut, i el fonamental és donar recomanacions per a preparar-nos per a pròximes onades i noves epidèmies», sosté la investigadora, que és categòrica en subratllar que «ningú» ha de buscar rèdit polític de la proposta.

García-Basteiro també incideix en aquesta idea, perquè «cal normalitzar» les avaluacions, que, d'altra banda, no són «cap examen». «No és cap cerca de caps de turc, ni de bon tros», emfatitza l'investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona.

El que pretén, explica, és veure en què ha de millorar Espanya i «sempre és millor» que l'avaluació, perquè no sigui esbiaixada, la faci un grup independent d'experts, «si pot ser amb caràcter internacional».

Va ser així com el professor de l'Escola Andalusa de Salut Pública Joan Carles March va començar una ronda de contactes amb professionals de diferents àmbits perquè participessin en la petició a The Lancet, sempre amb la intenció que l'anàlisi «no se centri en la gestió que ha fet el Govern central, ni de bon tros».

El Ministeri, a favor
No obstant això, March diu ser conscient que necessiten el suport de l'Executiu per a poder dur-la a terme, una iniciativa que ja s'ha plantejat el Ministeri de Sanitat des de fa uns mesos, tal com va reconèixer el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, fa uns dies.

Des del mateix Ministeri han traslladat a aquest grup d'experts, segons March, que la idea és posar-se d'acord i unir-se per veure el procés a seguir. De moment els ha deixat una cosa clara i és que el ministre Salvador Illa defensa que «cal estar al costat de la ciència».

Una postura que ja va dir Simón en la seva última compareixença: «No crec que hi hagi cap professional de la salut pública a Espanya que no consideri que s'ha de fer una avaluació independent i, si pot ser, amb una visió el més externa possible, però -va advertir- amb els coneixements adequats».

Espanya, mirall del món
Els investigadors apunten a la carta a una sèrie de possibles explicacions de per què Espanya és i continua sent un dels països més colpejats per la covid-19: una reacció tardana a la pandèmia, les retallades en sanitat i investigació en els últims anys i la falta d'equips de protecció dels sanitaris.

Aquestes i altres raons van evidenciar que Espanya no estava preparada per fer front a una crisi d'aquestes característiques i ara han fet que el nostre país «s'hagi tornat el mirall del món», perquè tots estan mirant la seva reacció a l'increment dels contagis diaris, segons Legido-Quigley.

El que ha passat, al seu judici, és la combinació d'un dels confinaments «més estrictes del món» amb «una obertura bastant ràpida».

Les presses en la desescalada
«Hi ha dues coses molt bones que ha fet Espanya: el confinament, aquí el Govern va ser molt valent i va resultar una de les millors mesures que podia haver fet, i el pla de desescalada, que estava molt ben dissenyat, però la fallada va ser la seva implementació», apunta.

En aquest sentit, assegura que l'Executiu va fallar en permetre a les autonomies avançar de fase quan no estaven preparades: «Aquí és on el Govern havia de dir a les comunitats que, si no tenien el sistema de rastreig, no passaven», postil·la.

March és de la mateixa opinió: «Jo deia, 'val més arribar bé que aviat', hi havia massa ànsia i totes les comunitats volien estar massa aviat en la següent fase. Arribar abans d'hora ha portat al fet que en una certa forma estigui passant el que està passant», emfatitza.

Rastrejadors públics, formats i remunerats
Els tres experts coincideixen que cada regió pot optar per la fórmula que consideri més convenient, però creuen que, en el cas dels rastrejadors, han de pertànyer al Sistema Nacional de Salut (SNS), estar formats i no ser voluntaris.

Per això, defensen el contrari del que ha fet la Comunitat de Madrid, que ha privatitzat aquesta tasca, perquè la vigilància epidemiològica ha de ser part del SNS i tots els mitjans que facin falta«"s'han d'adquirir o invertir» des de la sanitat pública.

«Crec que sempre serà el més eficient abans que externalitzar a tercers», conclou García-Basteiro.

La descoordinació entre administracions
La falta de coordinació entre les diferents administracions podria ser un altre dels factors que expliquin per què el virus s'ha estès amb major virulència pel país, segons aquests investigadors. García-Basteiro manté que la gestió local és «per a moltes coses positiva», però han quedat en evidència «problemes de coordinació en el flux d'informació».

I és que «no pot ser que la informació sigui diferent segons a qui li preguntis o que en l'àmbit central no es tingui la mateixa informació que en l'àmbit autonòmic, que les competències a vegades no acabin de ser clares o que hi hagi buits legals de com gestionar o com prendre certes mesures».

En el mateix sentit es pronuncia March: «No pot ser que una comunitat et digui que utilitzis la mascareta a la platja i altres que ni tan sols cal pel passeig marítim».

A més, pensa que, si un terç dels brots està lligat a la nit, «cal posar mesures globals, no que en unes es tanqui a la 1 i en altres a les 3»; per això, demana major coordinació i «contundència». «Crec que això fa necessàries postures comunes», assevera.

Una de les solucions que proposa March és la creació d'una agència nacional de salut pública, «que treballi en xarxa» amb les comunitats, que permeti mesures comunes i que «d'alguna manera tingui en l'àmbit de la salut pública un comandament únic que permeti treballar d'una forma coordinada en tots els processos».

Una visió compartida per la comunitat científica i de metges
Des de la seva publicació, han estat desenes les societats científiques i de merges que han compartit la necessitat que es faci una avaluació independent, com la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (Cosce).

La seva presidenta, Perla Wahnón, assenyala a Efe que la Cosce, que agrupa 82 societats científiques, ha defensat des de l'inici d'aquesta pandèmia la necessitat d'anàlisis profundes durant totes les fases de la crisi i quan aquesta conclogui.

Una auditoria ha de ser capaç de revisar les actuacions realitzades i oferir mecanismes de correcció de les deficiències i errors detectats, afegeix Wahnón, qui anticipa que la idea de la Cosce és realitzar un estudi profund.

La científica recorda, així mateix, que la sortida d'aquesta crisi passa per tenir en compte la totalitat de la ciència i insisteix en la necessitat d'una xarxa independent i «latent» d'assessorament científic, i organitzada en tota l'estructura de l'administració per a afrontar aquesta i futures crisis.

Els pròxims passos
Els autors de la carta tenen previst redactar aviat un document amb propostes sobre el que consideren un model independent d'avaluació. La idea és que es faci en un termini de dos o tres mesos, perquè, diu Legido-Quigley, que no entra a valorar si Espanya viu una segona onada de coronavirus, els especialistes en salut pública han d'estar preparats «com si n'hi hagués».
Temes relacionats
Comenta el contingut : Espanya va córrer massa en la desescalada?
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes