Diari Més

Política

El Parlament declara que Catalunya «no reconeix cap rei» i denuncia la connivència de l'Estat amb la fugida de l'emèrit

La cambra catalana demana que es retiri el títol a Joan Carles I i que perdi l'aforament

El rei Joan Carles I.

rei Joan Carles IEfe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Parlament ha declarat aquest divendres que Catalunya és «republicana» i que no «reconeix ni vol tenir cap rei». Amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP i els vots contraris de Cs, PSC, CatECP i el PPC, la cambra ha avalat una proposta de resolució pactada entre els independentistes que denuncia la connivència dels poders de l'Estat en la «fugida consentida» de Joan Carles I i que «l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana com un estat de dret, democràtic i social». El Parlament també ha instat el Govern a reclamar a l'executiu espanyol que retiri la condició de rei emèrit a Joan Carles I i li suprimeixi l'aforament.

Els punts aprovats també constaten el «fracàs» i la «crisi definitiva» del pacte constitucional del règim del 78 que, «pel seu caràcter irreformable», «blinda la continuïtat d'una monarquia delinqüent, un sistema autonòmic fallit i una democràcia intervinguda pel poder judicial».

La cambra catalana ha aprovat una proposta de JxCat que condemna les activitats «irregulars o delictives» dels membres de la casa reial espanyola i refermar el compromís amb els «valors republicans» i aposta per l'abolició d'una institució «caduca i antidemocràtica com la monarquia». També un text proposat per ERC que denuncia que la monarquia espanyola és «successora del règim franquista i que el Rei ha participat concertadament amb la resta de poders de l'estat en la repressió i laminat els drets del poble català».

El Parlament també ha reprovat Felip VI i «tota la dinastia borbònica per dècades d'impunitat i d'enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals», així com la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, per «col·laborar en la fugida de Joan Carles I». Aquesta proposta de resolució de la CUP, que també ha rebut únicament el suport de l'independentisme, assenyala l'executiu estatal de «còmplice de la impunitat perpetrada per la monarquia» i demana al Govern que treballi per retirar del nomenclàtor dels carrers de Catalunya tota referència a la Corona.

En canvi, s'han rebutjat les resolucions presentades pels comuns, que apostaven per canvis legislatius per tal de regular l'exercici de les funcions del cap d'Estat i la seva família per tal de garantir la transparència i «prohibir la realització de qualsevol activitat econòmica o d'intermediació per empreses», així com l'obertura de comptes a l'estranger i limitar la inviolabilitat de cap d'Estat. L'abstenció de JxCat, ERC i la CUP han provocat que Cs, PSC-Units i el PPC tombessin la iniciativa.

Jordi Pujol i el 3%

La corrupció a Catalunya també s'ha colat al ple d'aquest divendres a través dels casos que han esquitxat l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i la investigació oberta a la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. El PSC ha demanat que la Generalitat es personi com a acusació particular i ha obtingut l'aval de tota la cambra excepte de la CUP, que s'ha abstingut.

Cs també ha aprofitat una proposta de resolució per demanar al Govern que emprengui accions legals contra els responsables dels presumptes casos de corrupció del 'cas 3%' i dels Pujol. Aquest punt ha prosperat amb el vot a favor de tots els grups excepte JxCat, que hi ha votat en contra. En canvi, no ha fructificat l'intent del grup taronja de reprovar el president de la Generalitat, Quim Torra, per haver forçat aquest ple tot i que el Parlament no té competències sobre la Casa Reial.

Per contra, s'han rebutjat les propostes de resolució presentades pel grup del PPC. El subgrup parlamentari reclamava que el Parlament «refermés» el compromís amb la monarquia parlamentària i condemnés «els atacs dels que pretenen desestabilitzar el sistema institucional». També volien reivindicar la «lleialtat» del Parlament amb la monarquia «com a forma política de l'Estat espanyol que recull l'article 1 de la Constitució» i la figura del cap de l'Estat com a peça «clau» en la «recuperació de les llibertats i la concòrdia» del país.

tracking