Fatiga, problemes per dormir i ganes de plorar: els símptomes dels qui han passat el virus

Molts dels pacients que han sobreviscut a la infecció per COVID-19 no es troben del tot restablerts. Cansament extrem, pèrdua de massa muscular, tos, trastorns del somni, alopècia i ganes de plorar són patiments freqüents que controlen les unitatspost-covid.

ChusDomínguezSantalla, mèdic internista al Complex Hospitalari Universitari de Santiago i especialista en malalties infeccioses, ha pogut comprovar aquesta situació a tenor de les nou desenes de pacients que han vist des del 4 de juny i el que més li ha cridat l'atenció és que no solament es ressenten els que han estat en crítics, perquè també els ocorre als qui han tingut un ingrés convencional.

«No estan al cent per cent. No tots. Però diguem que un 40 per cent», explica a Efe, i detalla que l'astènia és habitual, «una fatiga que no es correspon amb l'activitat que acaben de fer».

Aquells que han passat per vigilància intensiva normalment presentenamiatrofia, prossegueix, així com la síndrome tipus que succeeix al pas per l'UCI, que és el de lapolineuropatíadel malalt crític. Els que ho han passat pitjor caminen a més amb molta dificultat i precisen que doni una mà per a la realització de tasques.

Aquesta facultativa remarca que el que compta no entén d'edats, perquè el mateix ho percep en pacients joves que en uns altres que són majors. «I a pesar que en alguns casos, des de l'alta, hagin transcorregut més de dos mesos».

Han començat en aquest complex mèdic per inspeccionar l'estat dels quals han estat ingressats, i esperen veure a tres-cents en aquesta tanda, però com va haver-hi més població a la que se li va diagnosticar elSARS-CoV-2i no va passar per l'hospital, perquè en aquests casos si refereixen alguna queixa o molèstia al seu metge, també seran remesos a l'hospital on ChusDomínguez exerceix.

Símptomes respiratoris crònics o en recuperació?

Aquesta doctora explica que un 30% dels ja despatxats «mostra encara algun símptoma respiratori», com a tos o sensació de falta d'aire, i això encara que la radiografia ja s'hagi normalitzat, subratlla. Quan detecten això, el que fan és enviar-los a més a una consulta específica de Pneumologia perquè els facin estudis més dirigits, proves funcionals,espirometrías, i, si fes falta, unTAC.

Quines de les molèsties són simplement de lenta resolució i quines es cronificaran, confessa Domínguez, és el que els especialistes tracten de dilucidar, amb l'esperança que el normal sigui que «es recuperin» completament i ocorri el primer, que simplement triguin més a fer-ho.

«Molts tenen trastorns del somni i estan fràgils emocionalment. I jo tampoc sé quin percentatge d'això és degut a la situació que hem viscut tots amb el confinament, a la que cal sumar-li el fet d'estar ingressats en un hospital algunes setmanes, sols en una habitació, i amb dificultat per comunicar-se», exposa en la seva conversa.

Especifica al fil de la seva observació que alguns, si es trobaven en condicions, podien parlar per telèfon amb els seus familiars, però altres directament «no estaven» per tenir una conversa.

Insomni, alopècia i desolació

Malgrat descansar ja als seus domicilis, molts continuen narrant les seves dificultats per agafar el son, així com que s'emocionen fàcilment i ploren amb freqüència, per la qual cosa l'aspecte emocional tampoc el tenen controlat.

La majoria relata, així mateix, un episodi que està relacionat amb qualsevol procés de tensió important i es tracta de l'alopècia, els cau el pèl. «No crec que sigui directament un efecte delSARS-CoV-2i sí en canvi de l'estrès al qual han estat sotmesos», afirma aquesta sanitària.

Les cites van per ordre. Els primers a ingressar ocupen aquest mateix lloc a l'hora de passar revista. Si quedés algun dubte de la seva clínica neurològica, se sol·liciten estudis a part, i si hi ha lesions cutànies, que és una cosa que ocorre, són tractats pels dermatòlegs. «Independentment d'això, i que es trobin bé, a tots els veurem almenys dins de sis mesos», avança aquesta doctora.

«El quadre dedesentrenament»és palpable; les conseqüències d'unes certes medicacions, com els corticoides, que produeixen molta atròfia, igual. «Molts tenen una pèrdua de massa muscular considerable i necessiten tornar a aprendre a fer passos. Diversos dels que he vist aquests dies ja són capaços de fer-ho sols i altres necessiten venir acompanyats per un familiar. Aquests no són molts, per sort».

No baixar la guàrdia en la nova normalitat

En la nova normalitat, demanaChusDomínguez no baixar la guàrdia. «Cal ser molt cauts amb els moviments entre països, comunitats i fins i tot províncies que tinguin diferent situació epidemiològica. Aquí hem d'extremar la vigilància».

Creu important la urgència en l'inici de la campanya de vacunació de la grip perquè a la tardor no es produeixin equívocs, malgrat les proves diagnòstiques per identificar la covid-19.

«En tot cas, el que puguem evitar, millor. I que no sigui un factor de confusió ens pot ajudar», afegeix, abans de reivindicar la importància de treballar en equip, en clau interna, dins de les classes científica i mèdica, i, en general, amb la necessària col·laboració ciutadana, que entén totalment imprescindible.

«Tots junts» perquè, d'una altra forma, «no se surt d'això». «Les situacions extremes treuen el pitjor i el millor de les persones. Jo em quedo amb el millor», s'acomiada.