Diari Més

La revisió de dades de Sanitat fa aflorar 1.177 morts per Covid-19 a l'Estat

115 s’haurien produït entre el 7 i el 17 de juny

Anàlisi de proves de PCR per detectar la presència del coronavirus a la seu del Laboratori Clinic de l'ICS a Girona.

Covid-19, coronavirus, proves PCRACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La revisió de dades de les sèries històriques del Ministeri de Sanitat ha fet aflorar 1.177 morts més per coronavirus, amb un total de 28.313. D’aquests, 115 s’haurien produït entre el 7 de juny –la data en què es va congelar la xifra en 27.136 morts- i el 17 de juny i la resta serien anteriors. El ministeri fa setmanes que revisa les sèries perquè, segons diuen, durant el pic de la pandèmia no moltes de les defuncions no es van poder situar en les dates que els corresponien. Malgrat això, la xifra continua distant molt de l’excés de mortalitat que fixa l’INE aquest any i que se situa en 43.945 persones.
Se sap –a través de les proves de diagnòstic- que més de 28.000 es poden atribuir a la covid-19 però Sanitat no preveu saber fins a finals d’any si les més de 15.000 que hi ha hagut de més són també o en part atribuïbles a la malaltia.

Sanitat va congelar el 7 de juny la xifra de morts per coronavirus. Des d’aquell dia en què es van comunicar 27.136 morts, a les dades remeses cada dia pel ministeri només s’especificava el total de morts setmanals a cada CCAA. El motiu al·legat pel ministeri és que amb el canvi en el sistema de notificació implantat l’11 de maig calia revisar les sèries històriques.

A més, durant el pic de la pandèmia moltes de les morts i els casos confirmats no es van poden situar en la data correcta. També perquè durant les últimes setmanes, Sanitat ha prioritzat la detecció precoç de nous contagis per davant dels morts.

La revisió que s’ha fer pública aquest divendres ha fet aflorar 1.177 defuncions més i han elevat el total en 28.313 persones. D’aquests 1.177, 115 s’han produït entre el 7 de juny –la data en què es va congelar el total- i el 17 de juny.

De moment, el ministeri no ha fet públiques quantes defuncions corresponen a cada comunitat autònoma i la xifra continua distant molt de l’excés de mortalitat comunicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’organisme va fer públic a principis de mes que en les 21 primeres setmanes de l’any, hi ha hagut 43.945 defuncions més que en el mateix període de l’any anterior.

«L’excés» de mortalitat

Segons Sanitat, però, aquest «excés» no pot ser únicament atribuïble a la covid-19 sinó que es pot deure a multiplicitat de factors. Entre ells, a persones que no van poder ser ateses dins del sistema sanitari durant el pic de la pandèmia o que no van acudir a centres mèdics per por a contagiar-se. També a persones que tot i contraure la malaltia, no han mort per aquesta causa. De moment, només els 28.313 es poden atribuir al coronavirus perquè tots compten amb una prova diagnòstic. El ministeri preveu que la fotografia real pugui estar disponible a finals d’any però el responsable de Sanitat, Fernando Simón, ha avançat que ja contemplen que una «part important» de l’excés es degui a la covid-19.

Malgrat això, ha insistit que fins que no s’hagin pogut depurar bé les dades, no es poden atribuir al virus i ha remarcat que mai han tingut cap voluntat «d’amagar morts». Tot i això, ha admès que s’han «comès errors» i que, «en algun moment, s’hauran d’assumir».

Detecció precoç

Simón també ha explicat que a hores d’ara es detecten més d’un 20% dels casos totals que s’estimen que hi ha i que en el 60% dels nous casos tenen «controlat» el cas previ a través del qual s’han infectat. També que cada cop s’estan detectant més casos lleus i asimptomàtics. Amb la qual cosa i tenint en compte la capacitat de transmissió de les persones que no tenen símptomes, fa menys previsible una segona onada greu.

Illa: «Actuarem si fa falta»

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha recordat que amb la fi de l’estat d’alarma les restriccions de mobilitat ja no són aplicables i que, per tant, les CCAA hauran de seguir-se a operacions «quirúrgiques» com les que en el seu moment es van fer a la Conca d’Òdena o a Tenerife. Malgrat això, ha assegurat que «si el govern ha de tornar a actuar, ho tornarà a fer amb tota la contundència que sigui necessària».

tracking