L'estudi conclou que l'increment de la mortalitat és molt més elevat en el cas de les persones més grans de 74 anys
El col·lapse sanitari és la causa de més de la meitat de les defuncions per COVID-19 a Espanya, segons un estudi matemàtic, que conclou que la probabilitat de morir (taxa de mortalitat) va augmentar «significativament» a mesura que els hospitals se saturaven.
L'estudi Covidmodel.es, realitzat per la plataforma internacional #NoMorePandemics, assenyala que de les 51.200 persones que, segons els seus càlculs, van morir per COVID-19 a Espanya, més de 26.000 van morir per no haver pogut rebre una atenció sanitària adequada en el pitjor moment de la crisi a causa del col·lapse sanitari.
Per a calcular el nombre total de morts l'estudi pren com a referència tres fonts: les dades «oficials» del Ministeri de Sanitat, que fins ahir comptabilitzava un total de 27.136 morts; les morts per COVID-19 deduïdes del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat (MoMo) del Ministeri de Ciència i les morts per COVID-19 deduïdes per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Segons ha explicat a Efe Jorge Serrano Paradinas, coordinador de l'estudi, les dades procedeixen de tres ministeris diferents, ja que l'INE pertany al d'Economia, i aquest organisme és el que «al final està donant les dades més fiables de morts provocades per la crisi de la COVID».
L'estudi conclou que l'increment de la mortalitat és molt més elevat en el cas de les persones més grans de 74 anys, que és cent vegades major que en els menors de 56 anys.
De fet, el 28 de març, dia amb major saturació hospitalària a Espanya, la probabilitat que una persona major de 74 anys, contagiada de la COVID, morís, gairebé es va triplicar passant del 10% al 28%.
Aquest fet va provocar que el 88% de les persones que van morir a causa del col·lapse sanitari fossin persones majors de 74 anys, és a dir, gairebé 24.000 persones.
En el cas de les persones, d'entre 65 i 74 anys, la probabilitat que una persona contagiada morís el 28 de març, va ser més del doble que l'observada a principis de març, passant de l'1,3% al 2,9%; i en el cas dels menors de 65 anys va augmentar en un 60%, passant del 0,11% a principis de març al 0,18%.
Serrano ha precisat a Efe que la probabilitat de morir augmenta «considerablement» entre principis de març i finals d'abril, que comença a caure, i ocorre en totes les comunitats autònomes, però en aquelles en les quals hi ha hagut més contagis la taxa de mortalitat és major per la saturació hospitalària.
Així, les comunitats autònomes amb el nombre més gran de defuncions a causa del col·lapse sanitari són Catalunya (7.930), la Comunitat de Madrid (7.700 persones), Castella-la Manxa (3.660), Castella i Lleó (2.340) i el País Basc (1.000).
«La recerca reafirma la idea que el col·lapse sanitari va augmentar la probabilitat que una persona infectada per la COVID-19 morís», ha explicat Serrano.
De fet, «s'observa que les taxes de mortalitat més altes corresponen a aquelles comunitats autònomes que van tenir els seus sistemes sanitaris més saturats».
Diari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.
