x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
19.25 º
7.56 Km/h
Ciència
Pla general dels fragments que s'han relacionat amb el meteorit de Barcelona.

Localitzats entre la col·lecció d'una família dos fragments del meteorit de Barcelona que va caure el 1704

Pla general dels fragments que s'han relacionat amb el meteorit de Barcelona.

UPC

Localitzats entre la col·lecció d'una família dos fragments del meteorit de Barcelona que va caure el 1704

Els fragments estaven al gabinet de curiositat de la família Salvador i havien passat desapercebuts durant tres segles

Actualitzada 03/06/2020 a les 14:49

Un estudi liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha localitzat dos fragments del meteorit de Barcelona, que va caure el 25 de desembre del 1704. Aquest es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona i va caure, segons diversos testimonis, a les immediacions de Terrassa, però fins avui es creia que no se n'havia preservat cap fragment. L'estudi, publicat a 'Meteoritics and Planetary Science', dona a conèixer la trobada de dos fragments del meteorit que havien passat inadvertits durant segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats d'una família d'apotecaris i botànics. L'article, titulat 'The Meteorite de Barcelona: history, discovery and classification', recopila també una vintena de documents històrics.
 
L'estudi l'ha liderat l'investigador i director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CRnE) de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) i s'ha realitzat conjuntament amb el Museu de Ciències Naturals de Barceona, a través d'un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

El meteorit de Barcelona va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d'Àustria.

L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments, constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques; corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit prové d’un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter.

Es tracta del setè meteorit més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per al seu estudi amb detall s’han fet servir tècniques avançades d'anàlisi com tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica.

Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que es coneix que han caigut o s’han trobat a Catalunya (Caiguts: Nulles (Alt Camp) 1851 i Cañellas (Garraf) 1861; Trobats: Girona, 1899 i Garraf, 1905). L'estudi conclou que cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.

Els dos fragments, de 50 i 34 grams de pes, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre es catalogava la col·lecció Salvador. El sobre de dins del pot contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada on encara es podia llegir ( Pe [d] ra [que ca] ygué d’un [..] [..] u es [..]en [..]y 1704).

La família Salvador va ser una nissaga d’apotecaris i botànics que des de començaments del s. XVII fins a mitjans del s. XIX van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van jugar un paper fonamental en l’elaboració i transmissió de coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic amb quasi 5.000 plecs, uns 14.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència, tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Localitzats entre la col·lecció d'una família dos fragments del meteorit de Barcelona que va caure el 1704
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes