Com es compten els morts de COVID a Catalunya?

«Desori» i «confusió» són epítets dedicats a les dades sobre difunts i contagis que difon diàriament la Generalitat, si bé la virulència de la pandèmia ha trencat tots els esquemes i el departament de Salut ha hagut de modificar el criteri de recompte almenys dues vegades.

El còmput del número de morts tant a Catalunya com en la resta d'Espanya ha provocat durant els últims dies polèmiques, malentesos i, sobretot, desconcert pels canvis de criteri a l'hora de quantificar-los. Com es compten els difunts?

Les matemàtiques continuen sent exactes, encara que és cert que l'excepcionalitat de la pandèmia ha destapat una gran manca en l'administració pública: no disposava d'un sistema fiable, rigorós i ràpid per a conèixer quantes persones moren cada dia i la seva causa.

Aquestes xifres es recollien trimestralment per al seu ús estadístic a llarg termini i els hospitals i centres sanitaris únicament havien de notificar diàriament els diagnòstics de malalties de declaració obligatòria per a detectar epidèmies, com la grip, brots de xarampió, tuberculosi o altres malalties contagioses.

El sistema feia que l'administració comptés les defuncions «en diferit» a través dels comunicats de defunció que arriben als registres civils i des d'allí a l'INE, amb un desfasament de dies important, i que només tingués informació dels pacients que morien en centres hospitalaris.

Però la virulència delcoronavirusva sorprendre els epidemiòlegs, que només disposaven de dades diferides entre 7 i 14 dies de mortalitat aproximada per l'epidèmia i notificada només pel sistema de salut, pel que desconeixien quantes persones morien en els seus domicilis, en residències geriàtriques o en sociosanitaris.

Així, des del 7 de març, quan a Catalunya es van registrar les dues primeres víctimes deCOVID, Salut informava de l'increment de defuncions diàriament encara que sense poder precisar quan s'havia produït efectivament l'òbit.

Tampoc el registre civil, bloquejat per la pandèmia, ha ajudat a resoldre el recompte de víctimes, per la qual cosa la Generalitat va decidir recórrer a les funeràries perquè li comuniquessin totes les defuncions i especificar si en el certificat de defunció consta el motiu comCOVIDo amb simptomatologia compatible.

Aquest canvi de criteri adoptat el 15 d'abril va introduir més confusió, perquè el Ministeri de Sanitat només considera mort perCOVIDels casos confirmats, amb el que Catalunya suma més morts que una altra CCAA en incloure també els simptomàtics.

A més, en la setmana de 15 d'abril cada dia morien entre 200 i 300 persones, la qual cosa va fer que les funeràries, desbordades, no poguessin reportar puntualment les dades a la Generalitat, per la qual cosa també arribaven en diferit, amb excessius dies de retard i no sempre amb tot el rigor científic per falta de recursos.

Complicat així el recompte, el 18 de maig Salut va descobrir un error de comunicació d'un laboratori de provesPCRque va comunicar com a positius resultats que no eren concloents, la qual cosa va obligar a corregir a la baixa 3.000 positius detectats.

Aquesta correcció va originar un nou desconcert sobre el rigor de les dades i es va agreujar l'endemà, quan Salut va detectar defuncions que s'havien notificat dues vegades o que s'havien adjudicat a regions sanitàries en les quals realment no vivien.

Els tècnics del departament TIC de Salut, que manegen la recepció i recompte informàtic de morts, van revisar els casos i van haver de reclassificar molts difunts que havien mort, per exemple, en hospitals de Barcelona, però que en realitat vivien i s'havien contagiat en altres províncies i havien estat traslladats per la seva gravetat als grans hospitals barcelonins.

Aquesta reclassificació i depuració de dades va tornar a fer «ballar» les xifres durant diversos dies.

També resulta complex, tant el Ministeri com la Generalitat, quantificar els contagis positius perquè a la majoria de casos es desconeixia si el positiu es referia al dia de l'inici dels símptomes, al qual se li feia la prova o al qual obtenia el resultat.

Per això Salut va decidir el passat dia 25 de maig deixar d'informar sobre el nombre de casos sospitosos que comuniquen els centres sanitaris i només ofereix els positius confirmats perPCR.

Això ha portat a la Generalitat, que ja disposa d'un llistat exhaustiu amb noms i cognoms i NIF de tots els morts confirmats perCOVIDo amb símptomes, a idear un nou sistema que els classifica pel dia en què realment consta que van morir segons el comunicat de defunció, encara que li arribi amb dies de retard.

Així ha constatat que els dues primeres defuncions perCOVIDa Catalunya van ocórrer el 7 de març, que el dia amb major mortaldat en només 24 hores va ser el 30 de març -412 morts- i que entre el 26 de març i el 12 d'abril va haver-hi més de 300 defuncions diàries.