Un grup d'investigadors assegura que «l'estiu no és una treva» pel contagi del coronavirus

Un estudi liderat pel professor de Geografia de la Universitat de Màlaga Oliver Gutiérrez conclou que l'augment de les temperatures a l'estiu no ha de limitar el contagi del coronavirus, per la qual cosa no haurien de rebaixar-se les mesures preventives.

En aquest treball, un equip d'investigadors de la Universitat de Màlaga i del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha revisat més d'una trentena de treballs científics publicats a nivell mundial des de gener de 2020 sobre l'efecte de les variables atmosfèriques, principalment, temperatura i humitat, en la propagació i incidència del coronavirus.

La recerca considera que fins al moment no existeix cap evidència científica sòlida que recolzi l'afirmació que l'augment de les temperatures primaverals i, sobretot, durant l'estiu, pugui contribuir a limitar la progressió del coronavirus, ha informat aquest dilluns la Universitat de Màlaga en un comunicat.

«En principi, la major part de les recerques revisades mostraven que sí que existia certa influència del temps atmosfèric i/o el clima en la distribució i el progrés de la COVID-19 i, en concret, un ambient fresc i sec, en el context d'un clima mesotèrmic, semblava el més idoni per a la seva expansió», ha explicat Gutiérrez.

No obstant això, ha precisat que una proporció significativa d'aquests estudis van presentar importants deficiències metodològiques que llancen dubtes sobre la validesa dels resultats.

A més, els investigadors van trobar altres inconvenients a l'hora d'avaluar l'evidència científica disponible, ja que més del 70 per cent dels treballs revisats no havien estat sotmesos prèviament a cap procés de revisió científica.

Això ha impedit, en alguns casos, determinar amb exactitud el conjunts de dades utilitzades i conèixer els detalls necessaris sobre les metodologies emprades per a aconseguir els resultats en els quals es basen les conclusions d'aquests.

Igualment, segons els experts, alguns d'aquests treballs arriben a aquesta conclusió sense considerar l'efecte de factors importants d'una altra naturalesa, com els relacionats amb la mobilitat de la població, la seva densitat o la connectivitat geogràfica en un context socioeconòmic globalitzat.

«En el cas que el temps i el clima influeixin d'alguna manera en la distribució del nou coronavirus, bona part de les recerques revisades suggereixen aquest efecte partint de principis imprecisos, un marc d'anàlisi incompleta, uns mètodes inadequats i fins a, en no pocs casos, conclusions contradictòries, d'acord amb els resultats obtinguts», sostenen.

Així, asseguren que el fet que en condicions controlades s'hagi demostrat que el virus és sensible a les temperatures que s'aconsegueixen durant les estacions més caluroses, i a mesura que aquestes augmenten el virus perd viabilitat, no suposa que això indiqui necessàriament tenir una influència detectable en la progressió de la malaltia en les persones.

«El fet que s'observi una relació ‘estadísticament significativa’ entre temperatura i la incidència de la COVID-19 no significa que existeixi una relació directa causa-efecte entre totes dues variables. Aquesta relació pot estar mediada per altres factors com, per exemple, la distribució, densitat i mobilitat de la població», asseguren.

Per això, ressalten que «en relació amb el clima, cal mantenir exactament les mateixes mesures de contenció i distanciament social, amb la mateixa intensitat i aplicant els mateixos criteris sanitaris que en qualsevol altra estació» i «no hi ha cap motiu per a relaxar-se i baixar la guàrdia, perquè no hi ha cap evidència que l'estiu pogués representar una treva».