x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
10.94 º
5.544 Km/h
Gemma Sala Psicòloga i autora del llibre Secretos de tu cerebro (Ed. Kairós) Societat
Gemma Sala

«Un cervell feliç és més productiu, creatiu i pren millors decisions»

Gemma Sala és psicòloga, coach i professora de neurolideratge.

Cedida

«Un cervell feliç és més productiu, creatiu i pren millors decisions»

La psicòloga Gemma Sala acaba de publicar juntament amb Alexia de la Morena el llibre Secretos de tu cerebro (Ed. Kairós)
  • Redacció

Actualitzada 07/04/2020 a les 18:35

Sempre s'ha dit que el cervell és el gran desconegut. Malgrat això, les recerques i la tecnologia ens permeten conèixer cada dia una mica millor com funciona. Ara la psicòloga Gemma Sala i la neurocientífica Alexia de la Morena publiquen el llibre Secretos de tu cerebro (Ed. Kairós) que acosta el coneixement del cervell «sota el primsa de la psicologia positiva, el coaching i el autolideratge»

—Tractem bé al nostre cervell?
—Depèn del teu estil de vida. Si dorms entre 7h i 9h, si tens una dieta mediterrània equilibrada i si fas exercici, comencem bé. Després serà important que cuidis les teves relacions significatives i tinguis una vida social activa perquè el nostre cervell és un òrgan social, i necessitem connectar amb els altres fora de les xarxes socials. A més, al nostre cervell li va bé ser estimulat amb nous aprenentatges i desconnectar del treball.

—L'estrès, llavors no li va gens bé.
—Exacte. Interfereix en la nostra capacitat de concentració, en la memòria i l'aprenentatge; ens baixa l'autoestima, ens provoca descontentament, tristesa, inestabilitat emocional i amb el temps, baixa el sistema immunitari podent desencadenar malalties.

—Com reacciona nostre cervell davant de l'actual crisi sanitària provocada pel Covid-19?
—En aquests moments està en un estat que en neuropsicologia es diu d'amenaça, particularment intensa ja que no tenim referències del passat. El cervell quan està en estat d'amenaça activa un circuit neural implicat en processos de dolor físic o social, com pot ser sentir-se exclòs d'un grup o sofrir una comparació en negatiu o un duel. Són temps convulsos i predominen emocions negatives com la por, el terror, la frustració, l'empipament, la preocupació, el desconcert, la tristesa. Per a revertir-ho, primer hauríem de prendre consciència de les nostres emocions; és important tenir el propòsit de trobar el propi equilibri entre «em permeto sentir totes aquestes emocions que aquesta situació d'alerta em desperta, m'ho permeto», i al seu torn fer un treball diari per a revertir-lo, posant l'atenció en coses que ens agradin i nodreixin o que almenys ens facin sentir útils.

—Quines conseqüències té per a la nostra salut psicològica el confinament a casa?
—En bona part depèn molt del que faci cadascun. Si bé és cert que el que estem vivint és un challenge sense precedents per a la humanitat, tocarà re-inventar-se. Sense ànim de ser pessimista, crec que no tornarem al mateix del que venim. Però si aprofitem el nostre confinament, ens pot servir com una oportunitat per a reflexionar sobre quin futur volem i també, molt important, pensar fora de la caixa (think out of the box) per a innovar i crear amb enginy i creativitat.

—En general, per què ser positiu és bo per al cervell?
—Ser positiu no és bo, és boníssim per al cervell. Un cervell trist, per exemple, sabem que consumeix molt més oxigen i glucosa, però de manera infructuosa. En canvi, un cervell feliç és molt més productiu i eficient per a poder analitzar, prendre bones decisions, tenir idees més creatives o estar obert a noves idees o a col·laborar amb els companys de treball. A més, s'ha demostrat que les persones felices solen viure més anys perquè tenen millor salut. El que pensem i sentim no és per a res una cosa innocent, sinó que té un enorme impacte en el nostre cervell i en el nostre cos.

—Com s'aconsegueix un cervell positiu?
—Segons recents estudis de la psicologia positiva, per a aconseguir aquest cervell content seria bo practicar el ràtio 5:1, és a dir, 5 pensaments positius per un negatiu. Prova-ho, i t'adonaràs que és un gran repte. Les bones notícies són que és entrenable. Recordem que el nostre cervell és plàstic i que per tant, no és rígid i inamovible, sinó que podem aprendre o millorar qualsevol habilitat nova, necessitem practicar, practicar i practicar. Però val moltíssim la pena!

—Podem aprendre a gestionar millor les nostres emocions?
—Gràcies per preguntar-ho, perquè realment som analfabets emocionals. I dic analfabets perquè no les sabem llegir, no ens eduquen en això. Primer hem de ser capaços de reconèixer les emocions en les quals estem, per a després poder-les gestionar. Al llibre Secretos de tu cerebro, Claves para la neurofelicidad y el neurocoaching, parlem d'un estudi que es va realitzar la Universitat Aalto d'Hèlsinki en col·laboració amb The Amsterdan Centri for Cross-Disciplinary Emotions and Sensory Studies (2018). Als participants d'aquest estudi, se'ls ensenyaven vídeos o fotos per a induir determinades emocions i després se'ls demanava que acolorissin en una fulla on hi havia una figura humana, en quines parts del cos sentien les emocions. Els resultats sorprenentment, eren iguals independentment del sexe, l'edat o la nacionalitat. Així que una bona manera de reconèixer les nostres emocions és escoltant el cos. I després, caldrà gestionar aquestes emocions: atenció al que penses, al que fas, etc. Hem d'omplir la nostra vida d'experiències i persones que ens despertin emocions positives.

—Per què els països nòrdics tenen els índexs més alts de felicitat?
—Efectivament, segons els informes anuals sobre felicitat que publica l'ONU Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Noruega i Finlàndia són els països que reporten major felicitat. Això ho explica Pere Estupinyà en el pròleg del llibre. Aquí a Espanya ens resulta particularment sorprenent llegir aquests resultats, perquè tots coneixem persones d'aquestes nacionalitats que trien el nostre país perquè hi ha més sol, i els agrada el menjar i l'alegria de la gent mediterrània. Però resulta que aquests països nòrdics tenen molt més cobertes les necessitats bàsiques. Si una dona professional vol tenir un fill sola per exemple, en aquests països tindrà molta més ajuda que aquí al nostre país. Així que l'entorn socioeconòmic condiciona molt; tenir les necessitats cobertes amb una capacitat adquisitiva adequada és alguna cosa que tots aquests països asseguren. A partir d'aquí serà molt important l'actitud de la persona. És a dir, els factors interns també importen i molt.

—Afirmen en el llibre que es pot desenvolupar el talent i la creativitat com?
—Primer amb motivació. Qualsevol canvi o millora d'habilitats que desitgem en la nostra vida, requereix d'aquesta motivació per a començar, però el que ens mantindrà aquí millorant, és la pràctica, la pràctica i la pràctica. El nostre cervell és plàstic i ens permet realitzar molts aprenentatges, només requereix com diem, de pràctica. I «plàstic» es refereix literalment al fet que canvia, com a plastilina que poguéssim modelar. Així que com més practiquem, millor serem en el que ens proposem. Això seria així tant si parlem de tocar la guitarra o el piano, com del talent o la creativitat. Com deia Picasso «que la inspiració et trobi treballant». Per què? Perquè és aquest treball constant, la disciplina, la qual cosa t'ajudarà a ser progressivament una mica millor.

—Com afecta al cervell l'ús abusiu de pantalles?
—Digues-me la veritat: què és el primer que fas quant et despertes? I mentre estàs parada en un semàfor? O quan esperes en la cua del cinema o del súper? Què fas quan t'avorreixes? Si t’asseus en un tren o al metro t'adones que tothom està mirant el seu mòbil, això és la regla, no l'excepció. La gent mira constantment al mòbil o un altre dispositiu connectat a les xarxes socials. I molt sovint això es fa de manera compulsiva. S'ha demostrat que afecta la nostra capacitat de concentració (es redueix dràsticament), afectant la productivitat (decreix), la creativitat, la capacitat d'autocontrol, per no parlar de les conseqüències negatives que té moltes vegades en les nostres interaccions amb els altres. La comunitat neurocientífica, els educadors, els pares, els psicòlegs, la societat en general estem preocupats amb la revolució digital que estem vivint i per a la qual sembla que el nostre cervell no està preparat, per aquest motiu sigui tan important gestionar les pantalles i el temps de connexió.

—De què depèn la intel·ligència? De les qualitats innates o de l'entorn?
—En el llibre ens referim a com és d'important l'entorn en el qual aquest nen neix i creix sobretot durant els primers anys de vida. Perquè el cervell es desenvolupi amb normalitat, el bebè necessita a més d'aliments i cures bàsiques, afecte i estimulació sensomotora. I expliquem que a Romania durant l'època de Ceausescu que va prohibir l'avortament i la contracepció amb la finalitat de tenir més mà d'obra, els orfenats es van omplir fins a desbordar-se; quan el dictador va morir, van arribar a haver-hi 170.000 nens abandonats. Molts d'aquests nens que van créixer en aquestes institucions amb privació afectiva i escassa estimulació psicomotora, van mostrar una deterioració en el quocient d'intel·ligència i en les seves competències socioemocionals. Per tant, un entorn advers en edats primerenques influeixen negativament en el desenvolupament cognitiu.

—Què esperen aportar amb aquest llibre al lector?
—Amb aquest llibre volem acostar el coneixement del cervell al lector sota el prisma de la psicologia positiva, el coaching i l’autolideratge a qui estigui interessat en la seva millora i creixement personal. Cada vegada coneixem una miqueta més sobre el funcionament del cervell gràcies als avanços de la tecnologia i realment creiem que conèixer més sobre el cervell ens fa més lliures. En el llibre es poden trobar múltiples exercicis, dinàmiques i neurotips que ajuden en l'autogestió, millora i felicitat de la persona. En Secretos de tu cerebro. Claves para la neurofelicidad y el neurocoaching  volem donar a conèixer les necessitats del teu cervell perquè puguis crear la teva pròpia filosofia de benestar i felicitat en aquests turbulents temps en els quals vivim.
Comenta el contingut : «Un cervell feliç és més productiu, creatiu i pren millors decisions»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes