Diari Més

Economia

Itàlia i Espanya busquen eliminar la condicionalitat de les ajudes contra el covid-19 en la reunió de l'Eurogrup

La resposta econòmica al coronavirus enfronta de nou el nord i el sud d'Europa

Imatge de la bandera de la Unió Europea.

Un alt funcionari de la Comissió Europea condemnat a 4 anys de presó per violar una treballadora al seu despatxPixabay

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els ministres d'Economia de l'eurozona es reuneixen de nou aquest dimarts per videoconferència per acordar la resposta econòmica a la crisi provocada pel covid-19, que portarà l'economia europea a la recessió. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'utilitzar el fons europeu de rescat (MEDE), amb una capacitat de préstec de 410.000 milions d'euros o la proposta del Banc Europeu d'Inversions de crear un fons de 25.000 milions d'euros per mobilitzar-ne 200.000 milions en finançament a les empreses, entre d'altres. La trobada és el primer pas perquè els líders de la Unió Europea recondueixin la crisi generada per les fortes desavinences entre el nord i el sud sobre com respondre a la crisi pel coronavirus.
Després d'una tensa cimera en què els caps de govern i d'estat de la Unió Europea van ser incapaços d'assolir cap altre acord que el de tornar a passar la pilota als ministres, ara són els titulars d'Economia els que han d'intentar arribar a un acord sobre en quin mecanisme basar la resposta econòmica al covid-19.

En l'Eurogrup d'aquest dimarts, de nou, la resposta a una crisi econòmica torna a enfrontar el nord i el sud d'Europa. En les darreres reunions dels titulars d'Economia, així com en les trobades a distància dels líders dels 27, les posicions han estat molt encallades.

El bloc encapçalat per Itàlia, Espanya i França reclama un pla ambiciós de reconstrucció, el que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anomenat un Pla Marshall contra el coronavirus.

El bloc en què hi ha els països més afectats pel coronavirus aposta perquè els mecanismes contra aquesta crisi vagin més enllà dels existents: aposten per mutualitzar el deute en considerar que és una crisi que afectarà tots els estats europeus.

Per la seva banda, França planteja crear un fons temporal per a cinc o deu anys que serveixi per finançar les mesures per recuperar l'economia. Segons ha explicat el ministre de finances francès, Bruno Le Maire, el fons es finançaria amb l'emissió de deute per part de la Comissió Europea que estigui avalat per tots els estats membres.

Però l'eix del sud, també més partidari d'una major integració fiscal, té davant el bloc liderat per Holanda i Alemanya, que aposta per no buscar mecanismes nous i limitar la resposta al covid-19 a crèdits fent servir el fons europeu de rescat. El bloc del nord, del qual també formen part Àustria, Finlàndia i els bàltics, no vol ni sentir a parlar de mutualitzar el deute perquè implica compartir riscos.

En una carta publicada aquest dilluns en diversos mitjans europeus, especialment del sud d'Europa, el ministre d'Exteriors alemany, Heiko Maas, i el de Finances, Olaf Scholz, aposten per utilitzar el MEDE però sense «innecessàries condicions», és a dir, sense la vigilància d'una Troika.

En l'escrit, en el qual no fan cap menció als eurobons, els ministres consideren que vincular les ajudes a condicions «equival a una caiguda en la política d'austeritat com l'aplicada després de la crisi financera».

Després de ser criticats per manca de solidaritat, els Països Baixos -fins ara l'estat més bel·ligerant contra les propostes del sud- proposa crear un fons d'entre 10.000 i 20.000 milions d'euros per fer pagaments directes als estats més afectats per la pandèmia.

El fons europeu de rescat

Amb la funció de prestar diners als estats que havien de ser rescatats, el MEDE respon al paradigma de la crisi financera del 2008 i a la impossibilitat d'anar als mercats financers per trobar finançament.

El que es planteja ara és activar una línia de crèdit preventiva amb condicions reforçades de la qual es pot obtenir fins al 2% del PIB de l'estat que la demani. Normalment, però, la concessió d'una línia de crèdit ve associada a la vigilància econòmica per part de les institucions i a unes possibles reformes, així com a l'estigma relacionat amb l'ajuda.

A l'Eurogrup, la pugna està en la reducció al màxim o l'eliminació de la condicionalitat econòmica associada a l'ajuda, tal com demanen Itàlia o Espanya. També s'obre una altra possibilitat associada al MEDE: crear un nou instrument dins del fons per concedir finançament ràpid, però que tindria un volum inferior.

Brussel·les vol canalitzar la resposta a través del pressupost

A banda d'encarregar a l'Eurogrup que plantegi propostes econòmiques, els líders dels 27 van encarregar aquesta mateixa tasca a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i al del Consell Europeu, Charles Michel.

Després de donar el vistiplau a la suspensió de les regles fiscals perquè els estats puguin gastar més contra la pandèmia i a l'agilització de les ajudes d'estat, ara l'Eurogrup també debatrà sobre el fons temporal de 100.000 milions d'euros proposat per Von der Leyen per donar préstecs als estats amb l'objectiu de mantenir l'ocupació durant la crisi pel coronavirus.

Pel que fa als eurobons, malgrat que els comissaris d'Economia, Paolo Gentiloni, i el de Mercat Interior, Thierry Breton, han proposat un fons de recuperació que emeti deute conjunt, la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, s'ha desmarcat de la proposta de l'italià i el francès.

L'alemanya aposta per canalitzar el Pla Marshall contra el covid-19, en paraules de l'executiu europeu, a través del pressupost per als pròxims set anys de la Unió Europea. Tanmateix, el volum que està actualment sobre la taula és el d'un pressupost retallat fins a poc més de l'1% de la riquesa conjunta.

tracking