Diari Més

Millo afirma que Junqueras va intentar que el PDeCAT dinamités les lleis de desconnexió de l'1-O

L'exdelegat del Govern central a Catalunya afirma que Puigdemont va plantejar una reforma autonòmica, «Quina aixecada de camisa!, vaig pensar jo»

Pla mig del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Enric Millo rebrà la Gran Creu de Plata al mèrit civil de la Guàrdia CivilACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'exdelegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo revela en el seu llibre 'El derecho a saber la verdad' (Península) que el president d'ERC, Oriol Junqueras, li va suggerir una maniobra perquè diputats de l'òrbita del PDeCAT dinamitessin les anomenades lleis de desconnexió, impulsades per a permetre el 1-O.

En el llibre, que aporta el seu testimoniatge sobre les tensions entre la Generalitat i el Govern arran del referèndum unilateral de l'1 d'octubre de 2017, Millo esmenta una reunió que va mantenir abans de l'aprovació de les lleis de desconnexió, en el ple del 6 i el 7 de setembre al Parlament.

A més de marcar distàncies amb els temps que estava imposant Puigdemont, Junqueras li va transmetre les seves sospites que diputats de l'òrbita del PDeCAT «tampoc compartien l'estratègia de caminar cap a la col·lisió».

Junqueras, explica Millo, «creia que hi havia marge» perquè aquests diputats de l'entorn del PDeCAT «no votessin la llei del referèndum» ni la de transitorietat jurídica.

«Em va assegurar que, en aquest cas, el seu partit acceptaria renunciar al 'procés' sense problema, igual que va acceptar sense problema formar part de Junts pel Sí després d'haver-ho negat reiteradament», afegeix.

Junqueras li va assegurar que «ell no podia fer res» per a persuadir a aquests diputats, però va suggerir a Millo que «tal vegada» ell o algú del seu entorn podria convèncer-los «d'alguna manera» parlant amb ells, perquè acabessin votant en contra d'aquestes lleis.

«Li vaig dir que nosaltres no anàvem a fer això, que no anàvem a establir contacte amb ells per a intentar convèncer-los que alteressin el seu vot. No em semblava honest, correcte ni admissible. Una vegada descartada aquesta opció, em va deixar clar que des del seu partit no anaven a fer res per a evitar-ho i que, si la destinació ens portava a aquesta col·lisió, assumirien les conseqüències», agrega.

Millo va preguntar a Junqueras «a títol personal» si estaria disposat a acceptar «un referèndum a tot el conjunt del poble espanyol sobre la independència de Catalunya», al que el llavors vicepresident del Govern va respondre: «No, perquè no serviria de res».

En el llibre, Millo també revela que l'expresident Carles Puigdemont, mesos abans del 1-O, li va proposar un referèndum sobre una reforma autonòmica que elaborés «una comissió d'experts de caràcter neutral».

A la fi de gener de 2017, Puigdemont i Millo van acordar telefònicament celebrar una trobada discreta, en la qual el llavors delegat del Govern li va deixar clar que «no anava a haver-hi cap autorització per a convocar un referèndum d'independència» i va apostar per obrir una «via de diàleg per a buscar consensos» sobre «possibles reformes» dins de la llei.

Puigdemont, segons relata Millo, li va dir que «no hi havia cap possibilitat de diàleg si no s'acceptava per part del Govern espanyol la celebració d'un referèndum».

«Així i tot, va proposar encarregar a una comissió d'experts de caràcter neutral perquè acordessin una proposta de reformes presentables a l'opinió pública. Una vegada feta, la proposta seria sotmesa a votació com si d'un referèndum es tractés: si s'aprovaven les conclusions de la comissió, s'interpretaria com un 'no' a la independència; per contra, si es rebutjaven, es llegiria com un 'sí' a la secessió», explica Millo.

L'exdelegat del Govern central va preguntar si el Govern donaria suport a aquesta hipotètica proposta de reformes: «Em va dir que, encara que ells estiguessin d'acord amb el contingut de les propostes que sorgissin d'aquesta comissió, mai demanarien el vot favorable en una possible votació referendaria, sinó que es mantindrien neutrals perquè l'opinió pública decidís per si mateixa quin vot volia emetre. Quina aixecada de camisa!, vaig pensar jo».

tracking