x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
8.48 º
5.4 Km/h
Judici Trapero
El major Josep Lluís Trapero durant la seva declaració al judici de l'Audiència Nacional aquest 20 de gener del 2020.

major Josep Lluís Trapero, mossos d'esquadra, audiència nacional

El major Josep Lluís Trapero durant la seva declaració al judici de l'Audiència Nacional aquest 20 de gener del 2020.

Trapero a l'Audiència Nacional: «No tenia cap tipus de relació estreta amb el president»

El major assegura que quan Batlle li va proposar l'ascens l'abril del 2017 Puigdemont no n'estava al cas

Actualitzada 20/01/2020 a les 14:44

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha començat poc després de les dotze del migdia a declarar al judici que se celebra des d'aquest dilluns a l'Audiència Nacional. Ho ha fet responent a les preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha començat interessant-se pel procediment pel qual va ser ascendit a majori i ha preguntat a Trapero si en el procés hi havia tingut algun paper el president de la Generalitat en aquell moment, Carles Puigdemont. Trapero ha marcat distàncies amb l'expresident, amb qui ha dit que no tenia una relació «ni bona ni dolenta» ni «cap tipus de relació estreta». De fet, ha defensat que, quan Albert Batlle li va proposar l'ascens l'abril del 2017, Puigdemont no ho sabia.

Carballo ha començat l'interrogatori preguntant-li per la seva trajectòria professional i s'ha interessat especialment pel moment en què es va decidir ascendir Trapero a major. Trapero ha remarcat que major és una «categoria professional» que segueix mantenint, tot i que ja no tingui les funcions de cap del cos. Ha explicat que, l'abril del 2017, va ser el director dels Mossos d'aquell moment, Albert Batlle, qui li va traslladar la proposta d'ascendir-lo a major perquè «entenien que era bo per al cos» i que era «una manera de donar una autoritat al cap del cos que fins al moment no tenia».

Trapero ha remarcat que la primera proposta li arriba al gener del 2016, però que no es va materialitzar fins a l'abril del 2017 perquè va estar «aturat durant molt de temps». De fet, ha qüestionat que el cos no tingués aquesta figura, perquè «si la llei estableix que les categories professionals van d'agent fins a major, costa d'entendre per què les de major no es proveïen». Per Trapero, hi va haver un període de «10 anys» amb la «irregularitat» que el cos no tenia major.

El fiscal ha preguntat a Trapero si el president de la Generalitat en aquell moment, Carles Puigdemont, n'estava al cas, però el major ho ha negat. «El president ni ho sap, és proposta de Batlle i ho comenta al conseller Jordi Jané», ha relatat, «el president no té en aquell moment res a veure».

De fet, després que Carballo li hagi preguntat si tenia una bona o estreta relació amb Puigdemont, Trapero ha respost: «Ni bona ni dolenta, no tenia cap tipus de relació estreta amb el president». El fiscal s'ha preguntat si l'ascens a major podia tenir alguna relació amb la posició dels Mossos davant el compliment d'ordres judicials relacionades amb el procés.

Els Mossos no van fer un cordó a Economia el 20-S
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat que la policia catalana no va fer cordons de seguretat al voltant dels múltiples escorcolls del 20-S perquè no havien pogut preparar el dispositiu i no tenien prou efectius per fer-los a primera hora. Quan ja disposaven d'antiavalots a les diverses zones, ja hi havia massa gent concentrada i s'haguessin pogut produir incidents com s'havien ja produït en alguns dels escorcolls. En tot cas, Trapero ha dit que la intenció era no provocar un efecte «contagi» d'una concentració a les altres que pogués crear incidents d'ordre públic.

En resposta al fiscal Miguel Ángel Carballo, Trapero ha intentat justificar perquè no es van complir les peticions de la Guàrdia Civil de crear un perímetre de seguretat al voltant dels diversos edificis escorcollats aquell dia. L'exmàxim responsable del cos ha explicat que el més habitual en altres grans operatius policials és que el cos que el fa digui als Mossos que necessitaran la seva col·laboració per evitar problemes d'ordre públic. En aquest cas no va ser així, i quan els Mossos van tenir constància dels registres van enviar inicialment patrulles de seguretat ciutadana.

Immediatament es van començar a derivar unitats d'ordre públic cap als diversos punts, una quarantena en total. Hi havia 14 o 16 furgonetes dels antiavalots de la Brimo, i es van desviar furgonetes d'ARRO de diverses regions policials cap a Barcelona. En alguns punts els antiavalots van tenir algun incident amb manifestants quan es va voler protegir la porta de l'edifici escorcollat. Això va provocar, segons el major, que no es fessin càrregues perquè es podia crear un «efecte contagi» en altres concentracions, unes 40 a tot Catalunya, en un dia «excepcional». Com que les unitats d'antiavalots arribaven paulatinament, inicialment no hi havia prou unitats per crear aquest cordó a la seu d'Economia. Quan van arribar més unitats, la concentració ja era tant gran que, segons Trapero, era pràcticament impossible crear el cordó sense augmentar la tensió amb els concentrats. «Si haguéssim fet càrregues, potser ara ho estaríem lamentant», ha dit.

El fiscal ha qüestionat que cap al vespre els concentrats ja s'havien «manifestat bastant», però Trapero ha dit que l'actitud de la immensa majoria dels concentrats no era violenta, sinó «reivindicativa», tot i admetre que en general sempre hi ha «agitadors i gent que llença coses». «No importa el que diguin els manifestants, sinó el que fan, vigilem que no cometin delictes», ha argumentat.

En tot cas, ha dit Trapero, les peticions escrites de la Guàrdia Civil es parlaven i discutien a la sala de comandament i es transmetien «'in voce'» als responsables de l'escorcoll d'Economia. De fet, el comissari Ferran López, número 2 de Trapero, va parlar unes 40 vegades per telèfon amb el coronel de la Guàrdia Civil que dirigia l'operatiu a la Conselleria. No obstant, la Guàrdia Civil seguia demanant el cordó perquè la resposta dels Mossos no els devia «satisfer», ha opinat Trapero. Si ho haguessin fet, diu el major, s'hagués pogut «descontrolar» la situació relativament calmada a Economia.

Igualment, inquirit pel fiscal, Trapero també ha derivat part de la responsabilitat de no crear el cordó als responsables policials sobre el terreny, i ha demanat al fiscal que pregunti també els motius a aquests agents, que declararan com a testimonis. Si els comandaments desplaçats al lloc desaconsellaven el cordó, la cúpula policial, reunida al Cecor, no el podia ordenar, ha explicat. En tot cas, ha admès que potser es van «equivocar», però ha volgut insistir que en cap cas van estar «passius» o no van intentar ajudar la Guàrdia Civil, com insinuava el fiscal.

Respecte al fet de protegir els cotxes de la Guàrdia Civil vandalitzats i amb armes a l'interior, Trapero ha explicat que ho van intentar amb agents de paisà, però només dos van poder travessar la «massa compactada», i van decidir vigilar que no hi hagués cap «intrusió» als vehicles vigilant des de l'helicòpter.

El fiscal s'ha interessat també pel fet de no crear un cordó de seguretat per poder entrar els detinguts a l'edifici. Trapero ha explicat que es va voler crear un doble cordó amb voluntaris de l'ANC i agents, però finalment la Guàrdia Civil els va comunicar que renunciaven a traslladar els arrestats. En un sentit similar ha assegurat que ni la Guàrdia Civil ni la secretària judicial d'Instrucció 13 els van demanar protecció per poder sortir de l'edifici per dinar.

Cap a la tarda, quan semblava que l'escorcoll ja acabava i els Mossos es preparaven per a la sortida de la comitiva judicial, els van comunicar que hi havia problemes amb el clonatge dels ordinadors i que la diligència es podria allargar «tota la nit». Al cap d'un quart d'hora aproximadament va rebre una trucada del magistrat del Jutjat d'Instrucció número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que li exigia que permetés la sortida de la lletrada de l'administració de justícia. Trapero es va estranyar, i fins i tot va desconfiar que la trucada no fos una «trampa», ja que el magistrat que dirigia l'operació es va identificar simplement com el jutge d'incidències d'aquell dia.

Tot i haver-ho demanat durant tot el dia, Trapero va saber que la sortida de la secretària judicial es podia fer per un lloc alternatiu a la porta principal, i va dir als seus subordinats que oferissin aquesta possibilitat a la lletrada. Per això, finalment la dona va poder sortir per una terrassa de l'edifici que connecta amb el Teatre Coliseum.

Finalment, sí que van actuar els antiavalots carregant contra el miler de manifestants que quedaven cap a la una de la matinada, ja que la seva actitud ja era violenta i alguns d'ells anaven «ebris».

Paper de Jordi Sànchez
Sobre el paper de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, Trapero ha dit que no era un «mediador» entre la policia i els concentrats el 20-S davant la Conselleria d'Economia, sinó un interlocutor per mantenir el contacte i l'ordre entre els manifestants i els cossos policials. Tot i que el fiscal li ha preguntat diversos cops sobre les suposades «condicions» que posava Sànchez als Mossos, Trapero ha dit que «Sànchez no és ningú, no va imposar cap condició i no ho va pretendre», almenys amb ell. «Tampoc li haguéssim admès, ningú posa condicions a la policia», ha assegurat.

El major ha explicat que hi va parlar perquè el conseller d'Interior d'aleshores, Joaquim Forn, li va demanar, i ell el va agafar com a interlocutor, dins de la política de mediació que la policia catalana practica des del 2013.

Durant diversos moments de l'interrogatori del fiscal, Trapero l'ha volgut precisar perquè no s'interpretessin les seves paraules en un sentit contrari al que ell pretenia, i ha defensat en tot moment que l'actitud dels concentrats era principalment pacífica i que la intenció dels Mossos va ser intentar en tot moment que la diligència policial es pogués fer amb normalitat i que no hi hagués incidents en cap dels múltiples escorcolls d'aquell dia. L'interrogatori seguirà aquest dilluns a la tarda amb els preparatius de l'1-O.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Trapero a l'Audiència Nacional: «No tenia cap tipus de relació estreta amb el president»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes