Diari Més

Economia

El Govern proposa un salari mínim català de 1.239 euros al mes en 14 pagues

Un sou digne i ajustat a la realitat catalana hauria de ser de 17.353 l'any, un 37.7% més que l'estatal, segons la Generalitat

Ple del Consell de Relacions Laborals, presidit per Pere Aragonès i Chakir El Homrani.

salari, pujada, generalitatACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Govern proposa un salari mínim català de referència de 1.239,5 euros al mes en 14 pagues per garantir una vida digna a Catalunya. La xifra s'obté calculant el 60% de la mitjana salarial catalana i és 340 euros més alta que el sou mínim mensual fixat a l'Estat. La Generalitat considera que una retribució ajustada a la realitat socioeconòmica catalana hauria de ser de 17.353 euros l'any, un 37,7% més que l'espanyol. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han explicat la proposta a sindicats i patronals aprofitant un ple del Consell de Relacions Laborals. El Govern no té competències per forçar l'increment del salari mínim i, per això, pressionarà els agents socials perquè l'apliquin via negociació col·lectiva i l'impulsarà en les seves polítiques salarials i de contractació pública.

L'Executiu català va aprovar un acord per impulsar l'estimació del sou mínim de referència català i la seva incidència potencial i ha presentat aquest dijous les primeres conclusions. Segons l'estudi, gairebé un 31% de la població catalana es veuria beneficiada per aquest increment del salari mínim de referència, cosa que vol dir que aquest percentatge de treballadors ara mateix cobra per sota dels 1.239,5 euros.

La secretaria d'Economia, Natàlia Mas, ha afegit que aquest increment afectaria més dones que homes perquè són elles les que ocupen «la part baixa» de la piràmide salarial. En concret, beneficiaria un 38% de dones i un 24% dels homes treballadors a Catalunya. Amb l'impuls d'aquest concepte, la Generalitat pretén corregir els «desequilibris» del mercat laboral, revertir les retallades salarials i millorar les condicions de feina de les dones, els joves i les persones sense qualificació professional.

«Que la competència de la fixació del salari mínim sigui de l'Estat no vol dir que la Generalitat s'hagi de quedar de braços plegats davant la pobresa», ha reblat Aragonès. Així doncs, el vicepresident i conseller d'Economia ha assegurat que tot i no poden forçar l'augment del sou mínim, el Govern pressionarà els agents socials perquè apliquin aquest salari via negociació col·lectiva de manera «progressiva». Sobre l'oposició de les patronals a incrementar els sous ha apuntat que estan disposats a discutir amb les organitzacions empresarials «si hi ha voluntat» i ha afegit: «Crec que n'hi ha, però cal acompanyar-los».

En el mateix sentit, el conseller de Treball ha assegurat que «l'aposta» que es fa a Catalunya per la concertació social fa que no sigui «pessimista» de cara a aconseguir el suport de les organitzacions empresarials.

A més, ha recordat que les patronals catalanes no es van mostrar contràries a la pujada del salari mínim estatal, a diferència d'altres organitzacions.A més, el Govern s'ha compromès a situar aquest sou de referència també en les seves polítiques salarials i de contractació publica. La incidència dins del personal de la Generalitat seria baixa perquè entre els 240.000 treballadors públics n'hi ha «pocs» amb sous inferiors als 1.200 euros, ha apuntat Aragonès. De moment, el vicepresident no ha fixat un termini en el qual es plasmarà aquest augment salarial en les nòmines de tots els treballadors públics i ha assegurat que cal «estudiar» amb més detall l'impacte pressupostari abans de fer públic el calendari d'aplicació.

tracking