El 57,3% de ciutadans de la resta de l'Estat rebutja un referèndum a Catalunya

El 57,3% de ciutadans de la resta de l'Estat rebutja un referèndum a Catalunya però un 48,2% n'acceptaria el resultat en cas que fos legal i acordat, segons el CEO. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha elaborat la primera enquesta sobre la percepció sobre el debat territorial a Espanya al conjunt de l'Estat. Segons indica el 51,8% dels espanyols rebutja un referèndum, mentre que el 36,2% hi estaria d'acord. A Catalunya les institucions més ben valorades són les universitats amb un 6,56, els Mossos d'Esquadra amb un 5,96 i els ajuntaments amb un 5,72. En canvi, a la resta de l'Estat la Policia Nacional i la Guàrdia Civil són les institucions més ben valorades amb un 7,09, seguides de les universitats amb un 6,78 i l'exèrcit amb un 6,67. Es enquestats fora de Catalunya suspenen la monarquia amb un 4,58, mentre que al país la nota baixa fins el 2,21.



El suport d'un referèndum a Catalunya suma el 70,8% dels enquestats catalans favorables i un 21,6% en contra. Al conjunt de l'Estat, un 57,3% en són contraris i un 29,8% favorables. De la possibilitat que es fes un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya a tot l'Estat, el 53,1% dels enquestats catalans en son contraris. A la resta de l'Estat, el 46,3% el voldrien i el 39,8% no.

Els enquestats creuen que l'Estat afavoreix algunes autonomies
L'enquesta de «Percepció sobre el debat territorial a Espanya. 2019» manifesta que la major part dels enquestats, un 80,2%, creuen que el govern espanyol afavoreix unes autonomies més que a unes altres. Els enquestats catalans sostenen que el govern espanyol afavoreix més a Madrid amb un 52,6%, Andalusia amb un 50,4% i Extremadura amb un 24,3%. A la resta de l'Estat la percepció canvia i el 64,7% dels enquestats creu que s'afavoreix més a Catalunya, seguida del País Basc amb un 43,6% i un 39,3% a Madrid.

Organització territorial de l'Estat
Pel que fa a fórmules alternatives d'organització de l'Estat, a Catalunya el 44,8% prefereix un estat on es reconegui a les comunitats autònomes la possibilitat d'esdevenir estats independents, mentre que el 21,3% aposta per un estat que les comunitats tinguin més autonomia que actualment. A la resta de l'Estat un 32% defensa un Estat de les comunitats autònomes com l'actual, mentre que un 21,1% aposta per un estat sense autonomies i un 16,6% demana un estat amb autonomies amb menys poder.

Relacions Catalunya-Espanya
El CEO apunta que pel 62,4% dels catalans enquestats les relacions entre Catalunya i Espanya han assolit un nivell insuficient. En canvi, per la resta de l'Estat, el 51,1% diuen que hi ha massa autonomia.

El 37,4% dels catalans creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent, un 27,4% una comunitat autònoma, un 21,5% un estat federal dins una Espanya federal i un 9,5% una regió. A la resta de l'Estat, aposten perquè Catalunya sigui una comunitat autònoma en un 61,2% dels casos, una regió en un 21,1% i un estat dins una Espanya federal en un 7,1%.

A la pregunta si l'enquestat estaria personalment a favor o en contra que Catalunya fos independent, el 49,3% dels catalans hi estaria a favor i un 41,2% en contra. A la resta de l'Estat, un 75,8% hi estaria en contra i un 13,6% a favor.

El conjunt dels ciutadans estaria a favor de reformar la constitució per resoldre la qüestió territorial a Espanya amb un 45,4% i en contra un 44,6%. A Catalunya el suport per reformar la Carta Magna seria del 71,9%, mentre que a la resta de l'Estat es preferiria no reformar-la amb un 48,9%.

Els espanyols favorables al diàleg dins la Constitució
Pel que fa al diàleg entre Catalunya i la resta de l'Estat, els enquestats catalans creuen que s'ha de produir una política de diàleg i negociació sense límits en un 42,4%, un 38,1% creu que el diàleg s'ha d'emmarcar dins la Constitució, un 11,2% que s'ha d'impulsar una política unilateral per part del Govern i un 4,2% mà dura per part del govern espanyol.

A la resta de l'Estat, el 48,4% consideren que hi ha d'haver diàleg dins la Constitució, un 26,9% mà dura per part de l'executiu espanyol i un 17,2% un diàleg i negociació sense límits.

Per la major part dels catalans, un 75%, la solució al conflicte català ha de ser política. Un argument que a la resta de l'Estat també sostenen amb un 45,2%. Els enquestats que consideren que ha de ser judicial a Catalunya representen el 8,1% i a la resta de l'Estat un 27%.

La concepció dels presos de l'1-O
L'empresonament dels polítics presos per l'1-O mostra un contrast important entre els enquestats catalans i els de la resta de l'Estat. El 75,2% dels catalans creu que no és just i un 16,4%, que sí que ho és. A la resta de l'Estat, un 60,1% creu que sí que és just i un 26,3% que no ho és.

La monarquia, la institució més mal valorada a Catalunya
Les institucions més mal valorades a Catalunya són la monarquia espanyola amb un 2,21, l'església catòlica amb un 2,61 i la banca amb un 2,86. A la resta de l'Estat la més valorada són els partits polítics amb un 2,84, seguida de la banca amb un 3,26 i el Congrés dels Diputats amb un 3,65.

Simpaties i antipaties entre ciutadans
L'enquesta del CEO també ha preguntat pel grau de simpatia i antipatia cap als habitants de les diferents comunitats autònomes. Pels catalans, els més ben puntuats amb un 8 són els propis catalans, amb un 7,49 els bascos, un 7,08 els navarresos i un 7,23 amb els ciutadans de les Illes Balears. Per contra, els que s'han puntuat pitjor, són els ceutins amb un 6,14, els melillencs amb un 6,18 i els madrilenys amb un 6,26.

A la resta de l'Estat, els més ben puntuats són els andalusos amb un 7,61, els asturians amb un 7,49 i els gallecs amb un 7,38. Els més mal parats són els catalans, amb un 5,63. A més distància hi ha els ceutins amb un 6,32 i els mellilencs amb un 6,39.

Enquesta a 3.600 individus d'arreu de l'Estat
Aquesta enquesta del CEO s'ha fet a 3.600 individus de 304 municipis diferents arreu de l'Estat. L'estudi s'ha fet entre el 9 de desembre i el 17 d'octubre de 2019 i ha tingut un cost de 98.820 euros sense IVA.

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha indicat que l'enquesta es farà arribar a la vicepresidenta del govern espanyol així com a diferents ambaixades i organismes internacionals.

Budó ha emplaçat la classe política a prendre nota de l'»alta insatisfacció» amb el funcionament de la democràcia espanyola i de l'aposta pel diàleg. Ha defensat que només es pot solucionar el conflicte català des del diàleg i la negociació. Per tot plegat, ha emplaçat el govern en funcions de Pedro Sánchez a estar a «l'altura democràtica» per resoldre el conflicte «des de la política».