x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
14.36 º
16.56 Km/h
Les conseqüències de la sentència de l'1-O
Els encausats de l'1-O, al centre de la sala del Suprem el 12 de febrer del 2019.

presos polítics, encausats, judici 1-O

Els encausats de l'1-O, al centre de la sala del Suprem el 12 de febrer del 2019.

Amnistia afirma que les condemnes per sedició contradiuen «el dret internacional dels drets humans»

L'organització ha presentat aquest dimarts la seva anàlisi de la sentència i ha alertat de la «criminalització» del dret de protesta pacífica que se'n desprèn d'ella

Actualitzada 19/11/2019 a les 12:07

Amnistia Internacional ha mostrat «preocupació» per les condemnes per sedició dictades contra nou dels líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem, perquè «vulnera el principi de legalitat» i veu contrària al «dret internacional dels drets humans». En el seu informe d'anàlisi de la sentència, ha alertat de la definició «vaga» d'aquest delicte a la legislació espanyola i la interpretació «extensiva» feta pel Suprem, la «criminalització» d'uns «actes de protesta legítims» i «l'efecte dissuasiu» que pot provocar en ciutadans que decideixen no participar en «protestes pacífiques». Com va transcendir fa uns dies, Amnistia reclama la «llibertat immediata» de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que s'anul·li la seva pena per sedició.

Després d'analitzar el contingut de la sentència, Amnistia Internacional constata que el delicte de sedició està definit de forma «molt general» al codi penal, fet que consideren una «vulneració del principi de legalitat contingut a l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans». Ho argumenten perquè «qualsevol conducta ha d'estar clarament definida de manera que sigui accessible i previsible», de la mateixa manera que ho ha de ser la interpretació que en facin els tribunals.

L'organització assegura no compartir l'afirmació del tribunal que les actuacions del 20-S i l'1-O «van estar lluny d'una pacífica i legítima manifestació de protesta» i tampoc que consideri que la violència «no és necessària» per a la sedició. Amnistia conclou que «impedir el compliment d'una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica», però que el tribunal «ha fallat» a l'hora de demostrar que l'aplicació de la sedició i «la imposició de sancions penals d'aquesta severitat» siguin «mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant dels fets que, com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics».

A més, Amnistia també mostra la seva preocupació perquè el Suprem «vinculi directament» la gravetat de la conducta al fet que l'oposició fos «multitudinària i generalitzada», perquè això pot suposar «una limitació al nombre de persones que puguin exercir simultàniament el dret a protestar de manera pacífica». De fet, ha alertat que la sentència podria «obrir la porta en el futur a una més gran criminalització dels actes directament relacionats amb l'exercici pacífic dels drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica».

Reclama una revisió del delicte de sedició
Davant d'això, Amnistia Internacional reclama a les autoritats espanyoles una revisió «substancial» de la definició del tipus penal de la sedició «per garantir que no criminalitza indegudament actes de desobediència civil pacífica ni imposa penes desproporcionades per accions relacionades amb l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica».

En el seu informe, l'organització també alerta d'un possible «efecte dissuasiu» que pot provocar la sentència, ja que hi pot haver ciutadans que «renunciïn a participar en manifestacions i protestes pacífiques davant del temor a enfrontar-se a altes penes de privació de llibertat, encara que el seu comportament no impliqui conductes violentes». De fet, constaten que la sentència «no exclou explícitament» de la sedició qualsevol individu, a més dels condemnats, que estigués present en els fets del 20-S o l'1-O, sinó que «es limita a constata que cap d'ells no ha estat objecte d'acusació penal».

«Llibertat immediata» de Sànchez i Cuixart
Amnistia Internacional carrega molt especialment contra la condemna per sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja que considera que això suposa una «restricció massiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica». «Com a ciutadans particulars i presidents d'aquestes organitzacions de la societat civil, les autoritats tenen l'obligació de garantir el seu dret a expressar les seves opinions contràries a la decisió del Tribunal Constitucional que prohibia la celebració del referèndum», asseguren, i també a «organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya, sempre que no s'utilitzessin la violència o s'incités a l'ús de la violència o discriminació».

Sobre els missatges que tots dos van emetre a la ciutadana tant el 20 de setembre com l'1 d'octubre, recollits en la sentència del Suprem, Amnistia considera que no n'hi ha cap que pugui considerar-se «com una incitació directa a la violència, i així ho reconeix el tribunal».

L'organització remarca que les accions «directes no violentes», incloent «actes de desobediència civil», estan «protegides pels drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica», i que les restriccions que s'imposin han de complir els requisits establerts pel dret internacional, és a dir, que estiguin «previstes per llei i ser necessàries i proporcionals a una finalitat legítima».

En casos de desobediència civil en què els individus infringeixen una llei ordinària mitjançant la qual es penalitza un delicte reconegut internacionalment, «de forma deliberada i per raons de consciència», Amnistia remarca que «les autoritats no han de respondre acusant els individus involucrats d'haver comès delictes greus que no estan justificats per les seves accions, com és el cas del delicte de sedició».

Per aquests motius, l'organització urgeix les autoritats espanyoles a assegurar que Sànchez i Cuixart són posats en llibertat «de forma immediata» i garantir-los un procés que permeti «anul·lar la condemna per sedició en contra seu», ja que la qualifica de «sanció excessiva i desproporcionada que deriva de l'exercici dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica».

«Interpretació extensiva» de la sedició amb els altres condemnats
Pel que fa als altres condemnats per sedició, els exmembres del Govern i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, remarca que «van poder haver comès algun delicte legítimament enjudiciable en virtut del càrrec oficial que exercien en aquell moment» per fets que «no es trobarien emparats per l'exercici de la seva llibertat de reunió i expressió o la desobediència civil», però al mateix temps ha vist amb «preocupació» la seva condemna per sedició, perquè està basada en «un delicte vagament definit» i «fonamentada en una interpretació extensiva d'aquest delicte, en vulneració del principi de legalitat».

En aquest sentit, recorda que el respecte del principi de legalitat és «un dret humà autònom», i demana que en els recursos que els condemnats presentin davant del Tribunal Constitucional (TC) «es tingui degudament en compte la vulneració del principi de legalitat que suposa la condemna per un delicte la definició i interpretació del qual resulten contràries al dret internacional dels drets humans».

Petició directa a la fiscalia
De fet, Amnistia insta la fiscalia, en el procés d'empara davant del TC, «adopti una postura que defensi el respecte del principi de legalitat, d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans».

Judici «no injust»
Tal com recull en el seu informe, Amnistia Internacional recorda que ha observat totes les sessions del judici, celebrat entre el gener i el juny del 2019. L'organització ha conclòs no haver trobat «elements per afirmar que el procés judicial seguit en contra dels 12 líders catalans hagi vulnerat les garanties d'un judici just». Tot i admetre que algunes qüestions van «despertar preocupació» durant el procediment, considera que «el tractament de la prova realitzat pel tribunal en la sentència sembla suposar un contrapès a les limitacions observades».

En aquest sentit, cita jurisprudència del Tribunal Europa dels Drets Humans (TEDH) per afirmar que «la consideració d'un judici com a just depèn de la circumstància de cada cas particular, havent de tenir en consideració el desenvolupament del procediment en el seu conjunt i no pas basant-se en un aspecte específic».

No obstant, sí afirma compartir amb el Suprem la «preocupació» expressada en la sentència respecte a declaracions d'algunes autoritats espanyoles que «podrien haver vulnerat el dret a la presumpció d'innocència» en haver-los «considerat culpables abans de la celebració del judici». Tot i això, constaten que aquestes declaracions «no semblen haver tingut impacte en el procés judicial».
Comenta el contingut : Amnistia afirma que les condemnes per sedició contradiuen «el dret internacional dels drets humans»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes