x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.74 º
3.6 Km/h
Judici 1-O
L'exconseller d'Interior Joaquim Forn responent les preguntes del fiscal en el judici de l'1-O.

exconseller d'Interior Joaquim Forn, judici 1-O

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn responent les preguntes del fiscal en el judici de l'1-O.

El Suprem culpa Forn de 'neutralitzar' els Mossos l'1-O per aconseguir els seus 'objectius polítics'

El tribunal acusa l'exconseller d'Interior de «simular l'aparent compliment» de les ordres judicials

Actualitzada 14/10/2019 a les 15:46

El Tribunal Suprem considera que l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, va «neutralitzar» la capacitat operativa dels Mossos d'Esquadra l'1-O amb la decisió d'enviar binomis d'agents als centres de votació durant la jornada del referèndum. En la sentència, el tribunal considera que Forn «va aconseguir l'efectiva ordenació de l'actuació dels Mossos» de manera que va ser «funcional» als seus «objectius polítics» i de la resta d'acusats. A més, considera que Forn va «reconduir la interpretació» dels manaments judicials per aconseguir «simular l'aparent compliment» d'aquests i fer-los «inefectius». El tribunal ha condemnat Forn a 10 anys i mig de presó per un delicte de sedició.

El tribunal considera que Forn va entrar a Govern de la Generalitat «assumint el gir tàctic» de l'executiu que «aspirava a aconseguir que el govern espanyol acceptés un diàleg a partir de la decisió unilateral de portar a terme» la votació de l'1-O. De fet, asseguren «no tenir dubtes» que la seva entrada al Govern el juliol del 2017 «va implicar la incondicional assumpció dels designis estratègics» dels altres acusats, «que coneixia».

Segons la sentència, Forn va actuar amb l'objectiu de «reconduir la interpretació» dels manaments del Tribunal Constitucional (TC), del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, de la Fiscalia Superior de Catalunya i de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de manera que permetés «simular el seu aparent compliment» i amb l'objectiu que aquestes acabessin sent «inefectives».

Els magistrats conclouen que l'exconseller d'Interior va aconseguir «l'efectiva ordenació de l'actuació dels Mossos» de manera que «va resultar funcional» per als seus «objectius polítics» i de la resta d'acusats. En aquest sentit, considera que l'assignació de binomis de mossos a cada centre de votació «sense discriminar aquells que rebrien una gran afluència de persones per votar respecte d'aquells altres que previsiblement eren poc significatius», va suposar la «neutralització de la capacitat operativa» de la policia catalana. De fet, en aquest punt el tribunal cita el testimoni del coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos.

«La coartada de la insuficiència de mossos en cadascun i en tots els centres de votació per complir el manament de la magistrada del TSJC es va mostrat amb cínica notorietat», afegeixen a la sentència.

Els magistrats constaten que Forn va declarar al judici que va donar el seu «vistiplau» al pla que van fer els Mossos i qualifiquen de «clarament insuficient» el desplegament de binomis d'agents als col·legis, «per molt que nego haver dissenyat el pla operatiu».

Per al tribunal, la presència dels Mossos als centres de votació no va comportar «cap activitat dirigida al desallotjament dels centres» i, a més, va permetre «informar de l'estratègia policial que se seguia al respecte». Els magistrats consideren que això va permetre als mobilitzats «formar grups de ciutadans en número i condició personal» que «impossibilitessin» l'actuació policial dirigida a fer efectiu el manament de la magistrada del TSJC.

Sobre l'apel·lació de l'ordre de la magistrada a que l'actuació policial no afectés la «normal convivència ciutadana», el Suprem considera que «no és sinó una transcripció adaptada dels principis legalment ja imposats en l'actuació de totes les forces de seguretat de l'Estat, inclosos els Mossos». «Només un biaix malintencionat per dissimular la veritable voluntat obstruccionista pot conferir a aquell cànon abast que des del principi porti a fer inoperativa la finalitat imposada per l'ordre judicial, a l'efectivitat de la qual estaven legalment obligats els agents de la policia autonòmica», afegeix.

Els magistrats remarquen que Forn va participar en una reunió el 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat amb els màxims responsables del Govern i dels Mossos d'Esquadra, on aquests últims van advertir «clarament» que la celebració del referèndum «podria desembocar en enfrontaments i en una escalada de violència». Tot i que els testimonis no van atribuir «especial protagonisme» a l'exconseller, el tribunal destaca que no va «contrariar» les manifestacions de Carles Puigdemont en què els va respondre que «el referèndum es faria».

La sentència afegeix que Forn era coneixedor de la possibilitat que hi hagués «actes violents» amb l'arribada de cossos de seguretat de l'Estat als centres de votació pels «advertiments tècnics» que li va exposar la cúpula dels Mossos.

El tribunal carrega contra l'actitud d'alguns mossos, de qui diu que van «col·laborar» per «consumar la votació», o bé que van controlar els moviments dels cossos estatals, i qualifica de «contundents» els testimonis de l'exsecretari d'Estat de Seguretat Juan Antonio Nieto, de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i del coordinador de l'operatiu, Diego Pérez de los Cobos, quan van afirmar que «d'haver sabut que Forn ocultava la real intenció de no desallotjar als mobilitzats ocupants de centres, ells haurien actuat amb aquesta finalitat».

La «deslleialtat» de Forn
En els fets provats, el tribunal titlla de «deslleialtat» que l'exconseller per assegurar a Nieto i Pérez de los Cobos que «compliria el manament de la magistrada» en el temps que transcorreria «fins al l'inici de la jornada» de l'1-O. «Això va contribuir a la inhibició de l'actuació de les altres forces i cossos de seguretat en allò relatiu a l'ocupació de centres de votació sota la iniciativa coneguda com a Escoles Obertes», afirmen. Una «deslleialtat» que va tenir l'efecte, segons la sentència, que «els centres no fossis sostrets a la disponibilitat dels ciutadans cridats a mobilitzar-se».

El tribunal considera que d'aquesta manera s'evidencia la decisió de la conselleria «no només de no impedir la votació», sinó que «els criteris policials exposats» la garantien.

Forn atorga «facultats mediadores» a Sànchez el 20-S
Pel que fa al 20 de setembre, que el tribunal qualifica de «mobilització tumultuària», els magistrats constaten que l'exconseller va autoritzar la concentració, de la qual en va tenir una «comunicació tardana als efectes de la regulació del dret de manifestació». A més, conclou que «va demostrar tenir coneixement de les seves dimensions quan va dirigir una ordre al comandament dels Mossos per conferir» a Jordi Sànchez «facultats mediadores».

La sentència recull testimonis com el del comissari Ferran López per afirmar que «l'aval» de Forn a Sànchez va ser «determinant per a aspectes com l'entrada o no de detinguts al lloc dels escorcolls, no convidar als concurrents a apartar-se de l'edifici en què la diligència s'anava a portar a terme, o del moment en què va convidar els manifestants a dissoldre's». De fet, també recull el testimoni del comandament dels antiavalots al lloc on va afirmar que Sánchez va fer una trucada a Forn, «a la que va seguir una al testimoni», que són «reveladores que l'acusat mantenia el protagonisme de Sánchez» el 20-S davant d'Economia.

El tribunal diu que és «raonable» concloure que l'exconseller «no podia ignorar que aquella actuació anava més enllà d'una mera reunió per a protestar», ja que mantenia una comunicació «fluida» amb el major Josep Lluís Trapero i també amb responsables de l'ANC.

No queda acreditada la malversació
El Suprem apunta que és cert que Forn van subscriure l'acord de govern que va anunciar l'assumpció solidària de totes les despeses que es promoguessin des del Govern per realitzar el referèndum. Ara bé, afegeix que la «codelinqüència exigeix quelcom més que el previ acord de voluntats per delinquir». «És indispensable que el copartícip realitzi actes materials, nuclears o no, d'execució», remarca la sentència.

En aquest sentit, conclou que «no ha quedat acreditat» que l'exconseller d'Interior «hagués posat l'estructura dels departaments que dirigien al servei de despeses concretes justificades per a la celebració del referèndum il·legal».
Temes relacionats
Comenta el contingut : El Suprem culpa Forn de 'neutralitzar' els Mossos l'1-O per aconseguir els seus 'objectius polítics'
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes