x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
19.33 º
51.84 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
Imatge d'arxiu d'una càrrega policial el dia 1 d'octubre de 2017.

Pérez de los Cobos nega davant del jutge les càrregues policials de l'1-O

Imatge d'arxiu d'una càrrega policial el dia 1 d'octubre de 2017.

Gerard Vilà

Advocats i víctimes de l'1-O es querellen contra l'excúpula d'Interior per delictes contra la humanitat

L'escrit va dirigit contra Nieto, De los Cobos, Millo, els subdelegats del govern i alts comandaments policials per haver actuat «contra la població civil per raó ideològica»

Actualitzada 03/10/2019 a les 14:33

Diverses associacions de juristes i de víctimes de l'1-O han presentat davant l'Audiència Nacional una querella per delictes contra la humanitat contra l'antiga cúpula del Ministeri de l'Interior per l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquell dia. Segons ells, era una «actuació premeditada, organitzada i estudiada» que haurien comportat «lesions i tortures» dirigides a la població civil per motius polítics i ideològics. Per si l'Audiència Nacional, responsable d'investigar aquest tipus de delictes, arxivés la causa, els querellants també han presentat l'escrit davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia, que podria investigar el cas.

L'Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, l'Associació d'Afectats 1-O i l'Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida conjuntament amb nou víctimes de les càrregues policials, com Enric Sirvent, que va patir un atac de cor en un col·legi de Lleida, o Jordi Pessarodona, regidor a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), han presentat la querella en un acte al Col·legi de Periodistes.

La querella va dirigida específicament contra l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operació 'Copèrnic' Diego Pérez de los Cobos, els excaps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i els quatre exsubdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al centenar de col·legis electorals on van intervenir. La querella demana la seva detenció i posada a disposició judicial. També demana que se'ls embarguin 87,1 milions d'euros, que és el cost de l'operatiu 'Copèrnic', i de sis milions d'euros més per a indemnitzar les víctimes.

L'escrit, d'un centenar de pàgines, acusa aquests alts càrrecs dels delictes de l'article 607 bis 1.1, 607 bis 2.3 i 607 bis 2.8, que castiguen amb penes d'entre quatre i 15 anys de presó els que cometin un «atac generalitzat o sistemàtic contra població civil» per raó de «pertinença de la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics» i els causessin lesions o tortures. Aquests delictes no prescriuen i tampoc es poden emparar en la immunitat policial o política. Els impulsors de la querella recorden que l'ONU i el Consell d'Europa van demanar a l'estat espanyol una investigació interna sobre l'actuació policial, investigació que no s'ha fet.

Segons Lluís Mestres, d'Atenes-Juristes pels drets civils, els dos cossos policials estatals van actuar de forma «militar» i van organitzar dos dispositius: el públic i acordat amb els Mossos i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i el secret, que consistia en «contagiar el pànic» entre la població civil des de primera hora del matí en desenes de col·legis electorals. Aquest segon dispositiu es va pensar des de mesos abans, fins i tot des del 2014, i es va concretar els últims tres dies abans del referèndum. «Estava organitzat, planificat, estructurat i jerarquitzat, no pas improvisat», diuen. El fet que l'actuació policial seguís «el mateix mètode» a totes les escoles, significa, segons els querellants, que les ordres superiors eren iguals per a tots els antiavalots i estava tot planificat. A més, es van establir canals de comunicació paral·lels als oficials per no ser interceptats, i moltes ordres es van donar només de manera oral.

En la querella s'enumeren els col·legis amb intervencions policials violentes i les lesions patides per centenars de víctimes. De fet, la querella demana que s'interrogui com a testimonis protegits a 189 víctimes amb lesions moderades o greus. A la querella també s'hi han adjuntat nombrosos vídeos i altres proves recollides en els diversos jutjats d'instrucció catalans que investiguen càrregues concretes. S'espera que l'Audiència Nacional pugui trigar uns sis mesos en decidir si admet a tràmit o no la querella.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Advocats i víctimes de l'1-O es querellen contra l'excúpula d'Interior per delictes contra la humanitat
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes