Diari Més

El Consell d'Europa investigarà com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics

Un diputat socialista letó visitarà Madrid i Barcelona per realitzar un informe sobre polítics catalans empresonats

El cartell on es llegeix 'Consell d'Europa', davant la seu de la institució, a Estrasburg

El Consell d'Europa investigarà com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els políticsACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El ponent d'un informe del Consell d'Europa (CoE, per les seves sigles en anglès) sobre polítics empresonats d'Europa investigarà «sobre el terreny» la situació dels presos independentistes catalans. El diputat socialista letó, Boriss Cilevics, visitarà Madrid i Barcelona per realitzar l'informe que inclourà la situació a Espanya i Turquia, segons ha confirmat l'organització. En un document preliminar, Cilevics es pregunta si es pot condemnar amb «llargues penes de presó» als líders independentistes per organitzar un referèndum. Si bé reconeix que el cas és probable que acabi en mans del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, el ponent assegura que «no dubtarà» a l'hora d'»assenyalar problemes sistemàtics» com el que podria haver-hi a Espanya.

Aquest futur informe sobre l'estat espanyol i el turc va ser impulsat per un grup d'una vintena de diputats del CoE el passat gener, però fonts de l'organització recorden que el text amb les conclusions del ponent haurà de ser aprovat pels membres de l'Assemblea.

Així, Cilevics haurà de presentar l'informe final que inclogui una «resolució o recomanació» al comitè de Drets Humans, que podrà presentar esmenes al text abans que sigui votat. «No hi ha data prevista per a la presentació de l'informe», ha aclarit l'organització.

El Consell d'Europa és una organització centrada en la defensa dels drets humans que agrupa 47 estats europeus i té seu a Estrasburg.

Dubtes sobre els presos

En el seu informe preliminar, el ponent encarregat d'estudiar la situació dels polítics presos a Espanya i Turquia apunta que les manifestacions al voltant de l'1 d'octubre van ser pacífiques i que l'organització del referèndum no pot ser penada. Per això, dubta si el cas de l'1-O que porta el Tribunal Suprem es basa en una «interpretació impredictible de la llei» que «penalitzaria l'organització de demostracions pacífiques» en contra de la Convenció Europea de Drets Humans.

«Les denúncies de violacions del dret de defensa, imposició injusta de la presó preventiva i dubtes sobre la neutralitat dels tribunals que tracten els casos dels polítics catalans també podrien ser rellevants», destaca el socialista lituà.

El ponent defensa que «Espanya és una democràcia viva amb una cultura de debat públic lliure i obert», però es pregunta si l'organització d'un referèndum pot ser castigada amb el codi penal.

«L'exercici d'un dret constitucional pot constituir un delicte castigat amb llargues penes de presó com les sol·licitades contra els polítics catalans a Espanya?», planteja el ponent.

Des del Consell d'Europa recorden que aquest document preliminar és «només del ponent» i no pot ser atribuït a l'organització perquè no ha sigut validat per la seva Assemblea.

tracking