Diari Més

Salut

Descarten que induir una isquèmia artificial redueixi els danys d'un infart

La investigació ha comptat amb la col·laboració de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona

Una ambulància en marxa passa per davant de l'entrada principal de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.

Una ambulància en marxa passa per davant de l'entrada principal de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els cardiòlegs de l'Hospital de Vall d'Hebron de Barcelona han descartat que induir una isquèmia artificial - fer una compressió per obstruir la circulació de la sang - en pacients amb un infart de miocardi redueixi el dany que aquest causa en el cor.

L'hospital Vall d'Hebron ha arribat a aquesta conclusió després d'estudiar durant quatre anys a través de ressonàncies magnètiques més de 300 pacients amb infart agut de miocardi i aclareix així un dels debats científics més rellevants dels últims temps en el camp de la cardiologia.

Per això, la investigació, desenvolupada pel Grup de Malalties Cardiovasculars de l'Institut d'Investigació de Vall d'Hebron (VHIR), ha estat seleccionada com una de les més importants perquè es presenti aquest dissabte al Congrés Europeu de Cardiologia a París (ESC Congress 2019) sota el reconeixement de 'late breaking science', és a dir, que té una gran influència en la pràctica clínica.

Segons que ha explicat en una trobada amb periodistes l'investigador principal del grup, Ignacio Ferreira, un infart miocardi ocorre quan s'obstrueix una artèria coronària i causa un reg sanguini insuficient, el que fa que les cèl·lules cardíaques de la zona afectada morin.

«Pensàvem que una forma de reduir els danys era reduir el nombre de cèl·lules cardíaques mortes a través de l'aplicació d'una isquèmia artificial, és a dir, interrompent la circulació sanguínia, com s'havia provat ja en animals», ha reconegut el cardiòleg,

L'infart produeix una isquèmia natural i els metges han provat combatre'l aplicant una isquèmia artificial, «col·locant un maneguet de pressió en una de les extremitats i elevant la pressió del maneguet per damunt de la pressió de la sang per tallar la circulació durant uns segons i repetint aquest cicle diverses vegades, per preparar al cor davant el dany que produirà aquest accident cardiovacular», segons Ferreira, que és cap en funcions del Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron.

Així, intentaven combatre l'infart amb les mateixes armes: «les isquèmies artificials generen un entorn bioquímic en les cèl·lules cardíaques que, segons les investigacions prèvies, permetria una millor adaptació del cor davant la reducció del reg sanguini», ha dit Ferreira.

«La clau en la investigació era induir la isquèmia just a l'inici de l'infart, abans d'obrir l'artèria coronària afectada, per millorar el pronòstic del pacient», segons Ferreira.

El cardiòleg ha subratllat que la hipòtesi de si causar una isquèmia artificial a l'inici de l'infart podria reduir la seva mida, havia despertat gran expectació en la comunitat científica després d'estudis experimentals de resultats d'èxit amb animals i estudis preliminars en éssers humans que es veien prometedors.

Tot i això, ara, aquest estudi liderat pel doctor David García-Dorado, que va morir fa dues setmanes després d'una llarga malaltia, ha conclòs que induir la isquèmia artificial no redueix els danys o la mida de l'infart.

«La rellevància d'aquest estudi resideix en què rebutja les hipòtesis debatudes els últims anys sobre els possibles beneficis del tractament en els pacients. Per això suposa un abans i un després en l'àmbit cardiològic», ha afirmat el coordinador de la Unitat d'Imatge Cardíaca del Servei de Cardiologia de Vall d`Hebron, José Rodríguez.

«El tractament no estava sent aplicat de forma estandarditzada en els pacients de l'hospital perquè encara no s'havia demostrat la seva eficàcia», ha aclarit Ferreira, que ha sentenciat que han descartat aquest mètode com alternativa per tractar els infarts.

«Ara correspon als científics experimentals determinar per què hi ha aquesta discrepància de funcionament en animals i absència de benefici clínic en els humans», ha emfatitzat l'investigador.

La investigació ha comptat amb la col·laboració de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, de l'Arnau de Vilanova de Lleida, de l'hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona, de l'Hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrid i l'Hospital Clínic de Santiago.

tracking