x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
24.64 º
16.56 Km/h
Salut
Les dones tenen més probabilitat d'acabar en una residència.

Les persones amb rendes altes moren més a casa i les pobres, en residències

Les dones tenen més probabilitat d'acabar en una residència.

Sabine van Erp/Pixabay

Les persones amb rendes altes moren més a casa i les pobres, en residències

L'Observatori de la Mort vol conèixer les circumstàncies en què traspassen els catalans i millorar l'atenció en el final de la vida

Actualitzada 17/07/2019 a les 19:05

Les persones de més nivell socioeconòmic passen els últims dies de vida a casa i amb el Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) més que no pas les que tenen rendes baixes, que ho fan en residències socials i centres sociosanitaris. És una de les desigualtats que mostren les dades recollides en l'Observatori de la Mort, una iniciativa de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), del Departament de Salut, que té com a objectiu donar a conèixer el lloc i les circumstàncies en què moren les persones a Catalunya i millorar els recursos d'atenció en l'etapa final de la vida. En l'anàlisi d'on passen les persones els últims dies de la vida, també s'observen diferències per sexe: les dones moren més en residències sociosanitàries i els homes, en hospitals.

Cada hora moren a Catalunya set persones; al dia, unes 180. Tot i la presència de la mort en la vida, costa parlar de com traspassen les persones. Precisament superar aquests murs i tabús, amb l'objectiu d'identificar les necessitats que existeixen al final de la vida per millorar-ne l'atenció, és un dels reptes de l'Observatori de la Mort, que s'ha presentat aquest dimecres. La informació que reculli l'observatori ha de servir per orientar en la planificació sanitària i sensibilitzar els professionals de la salut i d'altres àmbits sobre les etapes finals de la vida i el procés de morir dignament.

«Com morim a Catalunya és important, perquè ens identifica quina societat tenim. Com ens adaptem al final de vida també ens indica quina societat volem. Nosaltres volem una societat que acompanyi les persones i que respecti els desitjos amb dignitat», ha afirmat la consellera de Salut, Alba Vergés, després de la presentació de l'Observatori de la Mort.

En l'acte, l'AQUAS ha mostrat dades corresponents dels darrers sis mesos de vida de les persones que van morir a Catalunya el 2015 per una causa susceptible d'atenció pal·liativa. A mesura que s'apropa la data de defunció, la localització a casa i a les residències, baixa, mentre que augmenta la presència en centres sociosanitaris i hospitals. El PADES augmenta sobretot al voltant de l'últim mes.

Les dades mostren desigualtats socioeconòmiques. Més del 80% de les persones amb un nivellsocioeconòmic alt o mitjà es trobava a casa sis mesos abans de la seva defunció. En el cas de les rendes baixes o molt baixes, no arribaven al 80%. Mentre passen els mesos, la localització a casa baixa en tots els casos i, quan s'apropa la data de defunció, menys del 20% de les persones amb rendes baixes es troben a casa seva. En el cas de les rendes mitjanes, una mica més del 20% moren a casa i, pel que fa a les persones amb nivells econòmics alts, el percentatge se situa per sobre del 40%.

«Les persones amb nivells socioeconòmics més alts poden estar més a casa, perquè segurament tenen més capacitat per rebre ajuda a domicili, ja no només al final de la vida, sinó en general, i les persones amb nivells més baixos acaben anant molt més als centres hospitalaris. Això respon als seus desitjos, o bé és una desigualtat social?», ha inquirit Vergés.

Pel que fa a les desigualtats entre sexes, el percentatge de dones que estan a casa en els darrers mesos de la vida és inferior que el d'homes, si bé quan s'apropa la defunció, les diferències desapareixen. Un 19% d'homes i dones moren a casa. El 57% dels homes traspassen en hospitals, mentre que en el cas de les dones és del 48%. El 27% de les dones mor en residències sociosanitàries, un percentatge que és del 19% en el cas dels homes.

Les dades també revelen diferències per edats. Mentre que abans dels 65 anys no se n'identifiquen, a partir d'aquesta edat, l'etapa final de la vida dels homes transcorre més a casa i a l'hospital; en el cas de les dones, en residències socials i centres sociosanitaris. A partir dels 84 anys, els homes utilitzen tots els recursos sanitaris i les dones, més les residències socials.

«Hem de reflexionar sobre aquestes dades. Per què les dones acaben més en centres residencials? Pot ser per una major prevalença de patologies que creen una alta dependència, com demències i Alzheimer, però també perquè, parlant en termes generals, segurament les dones no tenen un suport familiar de cuidador, mentre que elles acaben sent cuidadores», ha apuntat la titular de Salut.

Cures pal·liatives
Es calcula que aproximadament un 62 % de les defuncions de la població adulta i un 67% de les defuncions en població pediàtrica és susceptible de rebre atenció pal·liativa, és a dir unes 40.500 persones adultes i uns 200 infants i adolescents. L'atenció pal·liativa és transversal i s'ofereix en tot el sistema sanitari, és a dir, en l'atenció primària, hospitalària i sociosanitària, i arreu del territori català.

Esperança de vida amb bona salut
L'Observatori de la Mort mostra que homes i dones viuen un nombre d'anys semblant en bona salut (66,5 anys). Per tant, les dones viuen més anys que els homes però amb mala salut, ja que l'esperança de vida de les dones a Catalunya és de 86,2 anys mentre que els homes arriba als 80,7 anys.

Reconeixement de la dependència
Els informes de l'AQuAS també indiquen que les persones sol·licitants del grau del reconeixement de dependència tenen una edat avançada: el 54,6% té més de 80 anys. Entre 2007 i 2018, a la data de defunció, la mitjana d'edat de les persones valorades de dependència és de 85,43 anys.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Les persones amb rendes altes moren més a casa i les pobres, en residències
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes