Pel Constitucional la proclamació de la república Catalana va ser «fictícia en Dret»

El Tribunal Constitucional considera que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya va ser necessària per a evitar que es complís el «propòsit últim» del Govern de la Generalitat de «fer fallida l'Estat» després de proclamar la república catalana, encara que aquesta fora «fictícia en dret».

El TC ha difós les dues sentències en les quals avala per unanimitat l'aplicació d'aquest article de manera inèdita a Espanya per part de l'Executiu de Mariano Rajoy a l'octubre de 2017, que va comportar la destitució del Govern de Carles Puigdemont i la suspensió de l'autonomia catalana de forma temporal.

Els magistrats exposen que el 155 és un mecanisme de coerció, un «remei excepcional, subsidiari i temporal», que no pot ser indefinit ni «preventiu» per a evitar «futurs incompliments». És a dir, una «via d'últim recurs» que només pot aplicar-se quan una comunitat incompleixi la Constitució, l'Estatut o atempti greument contra l'interès general d'Espanya.

I argumenten que va ser això el que va ocórrer a Catalunya a la tardor de 2017, quan el Govern va provocar «una greu crisi institucional» en proclamar «una 'república catalana' (fictícia en Dret, però afirmada i propugnada 'de facto')», amb la qual «es pretenia fer fallida la unitat de la nació espanyola».

«Es va discutir la preservació mateixa de l'Estat» i es va intentar qüestionar «la seva unitat i integritat territorial i constitucional», diu el TC, per la qual cosa era impossible que aquest mateix govern fos l'encarregat de tornar a la legalitat.

Estava justificat «un desplaçament extraordinari, excepcional i temporal de les seves funcions a òrgans estatals», per la qual cosa no és possible dir que fossin mesures «exorbitants o desmesurades».

En les seves sentències, en les quals desestima gairebé íntegrament els recursos del grup parlamentari d'Unidos Podemos i del Parlament, el TC explica que, a l'empara del 155, l'Executiu actua com a «garant» de la «integritat» de la Constitució per a «reconduir l'actuació d'una comunitat» que infringeix «greument» les obligacions constitucionals o atenta contra l'interès general.

Pot així adoptar «les mesures necessàries» i, en relació amb un Parlament, sempre que no impliquin la seva supressió o la suspensió indefinida de l'activitat parlamentària.

Per al TC, el cessament del Govern estava justificat atès que la seva voluntat era «situar-se al marge de la Constitució» i constituir, «amb menyspreu de tota lleialtat constitucional, un Estat independent en forma de república».

També ho va ser la dissolució del Parlament, que no va resultar «en absolut aliè als fets» que va desencadenar el 155, aprovat pel Senat per majoria absoluta a les hores que la cambra catalana aprovés la declaració unilateral d'independència, que va ser posteriorment anul·lada pel TC.

A més, diu el tribunal, la convocatòria d'eleccions es va orientar a «la més ràpida constitució d'una nova assemblea».

En definitiva, el TC recolza totes les mesures dutes a terme pel Govern, inclosa l'assumpció del comandament dels Mossos, excepte aquella que va privar d'efectes a la publicació en butlletins oficials de disposicions normatives sense autorització de l'Executiu. Aquest és l'únic punt que va estimar dels recursos.

Per part seva, retreu al Parlament que en el seu recurs no incorporés la «successió temporal d'esdeveniments» que «van abocar» al 155 per a «salvaguardar l'interès general d'Espanya» i que s'hagi limitat a «fer una crítica» sobre el mateix desvinculant-ho «de la realitat».

Recorda a més que Carles Puigdemont va evitar contestar clarament a les dues cartes que li envià el llavors president Rajoy preguntant-li si havia declarat la independència.

«No nega que s'hagi produït la declaració d'independència» ni fa «una sola valoració sobre l'incompliment d'obligacions constitucionals o l'afectació a l'interès general, que ni es molesta a negar», diu el TC.