x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.38 º
7.56 Km/h
Les conseqüències de l'1-O
Pla mitjà del líder d'ERC, Oriol Junqueras, durant l'últim torn de paraula al Tribunal Suprem.

Junqueras: «El millor seria tornar la qüestió al terreny de la bona política, d'on mai hauria d'haver sortit»

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, durant l'últim torn de paraula al Tribunal Suprem.

El Suprem pregunta al TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras

En la interlocutòria destaca les lleis de transitorietat, el 20-S i l'1-O i el fet que els exiliats tinguin suport del Govern per justificar la presó provisional

Actualitzada 01/07/2019 a les 19:20

El Tribunal Suprem ha decidit plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, sobre l'abast de la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras en relació amb la concessió d'un permís penitenciari extraordinari de sortida de presó que va sol·licitar per complir amb els tràmits com a eurodiputat al Parlament Europeu. En la interlocutòria, el tribunal destaca les lleis de transitorietat, el 20-S i l'1-O i el fet que els exiliats tinguin suport del Govern per justificar la presó provisional

En la seva interlocutòria, els magistrats formulen tres preguntes al TJUE per determinar, en síntesi, la interpretació de l'article 9 del Protocol número 7 de la UE quan es refereix a la immunitat dels eurodiputats «mentre el Parlament Europeu estigui en període de sessions» i en el cas concret d'un acusat (per delictes greus en situació de presó provisional, acordada judicialment per fets anteriors a l'inici d'un procés electoral) que ha resultat proclamat electe al Parlament Europeu, però que no ha complert els requisits establerts per la legislació electoral interna per adquirir la condició de parlamentari (impossibilitat derivada de la seva limitació a la llibertat deambulatòria per la seva situació de presó provisional en procés per delictes greus), de manera que l'òrgan electoral nacional competent no ha comunicat al Parlament Europeu aquesta adquisició.

En cas que el TJUE faci una interpretació extensiva de la immunitat, la sala pregunta també si l'autoritat judicial que va acordar la presó resultaria obligada, a la vista de l'expressió «quan es dirigeixin al lloc de reunió del Parlament Europeu o en tornen» de l'article 9 del citat Protocol, a aixecar la situació de presó en termes absoluts, de manera gairebé automàtica, per permetre el compliment de les formalitats i desplaçaments al Parlament Europeu sense ponderar altres interessos en joc com serien, entre altres, els drets i interessos derivats de l'interès de la justícia i del procés degut.

La qüestió prejudicial es cenyeix a la concessió d'un permís penitenciari concret
La sala recorda que l'objecte d'aquesta qüestió prejudicial s'ha suscitat en la peça de privació de llibertat de l'exvicepresident de la Generalitat i que, per tant, el seu tractament processal és autònom, tot i que manté una relació de dependència amb la causa principal.

Els magistrats expliquen que la situació a adoptar afecta un incident autònom i que és «la concessió d'un permís penitenciari concret de sortida de naturalesa extraordinària. Per aquest motiu no condiciona el contingut del seu pronunciament a l'hora de donar resposta a la pretensió acusatòria que s'exerceix». En el mateix sentit, la sala afegeix que aquesta qüestió prejudicial tampoc afecta la situació de presó preventiva de l'acusat, matèria en la qual el tribunal no té cap dubte sobre la seva procedència.

En el seu escrit, de 36 pàgines, la sala recorda que els delictes que s'han jutjat són de naturalesa especialment greu, la gravetat de les penes sol·licitades i la concreció del risc que deriva del fet que diversos coprocessats s'han sostret a la disposició del tribunal, gaudint de sosteniment i suport polític per les pròpies estructures de poder del govern autonòmic. La sala afegeix la «reiterada desconfiança feta pública una vegada i una altra per l'acusat sobre la capacitat d'aquest tribunal per garantir un procés just. Amb aquesta afirmació es fa ben visible l'absència de tota voluntat pel senyor Junqueras de romandre a disposició d'aquesta sala».

En la qüestió prejudicial plantejada s'assumeix per la sala una interpretació que és resultat de la seva «voluntat de no sacrificar cap dels interessos i drets que convergeixen». De manera que la limitació temporal del dret de participació de Junqueras està condicionada al ràpid desenllaç de la causa especial del 'Procés', entesa com una limitació necessària per preservar una altra finalitat constitucionalment legítima com és «l'assegurament de les finalitats del procés penal «.

En aquest sentit, afirma que «l'assegurament de les finalitats del procés penal, la realitat del qual quedaria irreversiblement menyscabada si la sala autoritzés la sortida del senyor Junqueras fora de les fronteres espanyoles, ha determinat la denegació de la sol·licitud interessada. A aquesta negativa, ha contribuït també la incomprensió de les euroordres cursades com a instrument de cooperació internacional en la lluita contra delictes d'especial gravetat i l'ampli suport d'organitzacions socials i del mateix govern autonòmic al que el senyor Junqueras pertanyia».

El tribunal afirma que no ha trobat cap altra alternativa viable a la presó provisional com a mitjà per assegurar les finalitats del procés. El risc de fuga, com un dels requisits que preveu la Llei d'enjudiciament criminal per acordar la mesura de presó, «ha portat a concloure a la sala la incompatibilitat de la situació que afecta a l'acusat amb la concessió d'un permís penitenciari que excepcioni la limitació a la llibertat deambulatòria acordada».

En el seu escrit, els magistrats afegeixen que la limitació de l'exercici del dret de participació en càrrec públic d'Oriol Junqueras és transitòria i proporcionada. «Es tracta, al cap i a la fi, d'una restricció de la llibertat deambulatòria que és inherent a la situació de presó i, de fet, li impedeix l'exercici d'altres drets fonamentals com, per exemple, acudir a qualsevol manifestació o reunió».

Tramitació per procediment accelerat
El tribunal explica que la qüestió a resoldre no recau directament sobre matèries relatives a l'espai de llibertat i seguretat que estan previstes en el Títol V de la tercera part del Tractat Funcionament de la Unió Europea (TFUE), el que impedeix instar-ne la tramitació pel procediment d'urgència.

Tampoc decideix sobre les qüestions de fons que motiven la presó provisional, encara que en forma indirecta podria ocasionar la suspensió d'aquesta situació de privació de llibertat. La qüestió plantejada també té relació amb la dimensió temporal del dret a ser europarlamentari i la composició del Parlament. Per totes aquestes raons, el tribunal conclou que, tot i que la consulta prejudicial no versa sobre una matèria la solució de la qual exigeixi ser resolta en un termini específic, interessa que sigui tramitada mitjançant el procediment accelerat que preveu el Reglament de Procediment del Tribunal de Justícia.

Un procés secessionista que va culminar en les lleis de transitorietat
En el seu llarg escrit, els magistrats resumeixen els fets pels quals s'ha jutjat als processats per delictes de rebel·lió (alternativament de sedició), malversació i desobediència, basant-se en les afirmacions de les acusacions i sense que això impliqui, com aclareix el tribunal, una proclamació de la seva efectiva prova.

Els magistrats relaten que el procés secessionista va tenir com a moment clau l'aprovació de la Llei del Parlament de Catalunya 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Aquesta norma, integrada per 89 articles i tres disposicions finals, incloïa proclamacions unilaterals de ruptura amb el sistema constitucional vigent. Afegeix que es presentava com la norma suprema de l'ordenament jurídic català, fins que fos aprovada la Constitució de la nova república. Proclamava que Catalunya es constitueix en una república de dret, democràtica i social, en la qual la sobirania resideix en el poble de Catalunya, i a l'Aran al poble aranès, dels quals emanen tots els poders de l'Estat.

A efectes d'exercici de la seva plena sobirania, el territori de Catalunya es declarava compost per l'espai terrestre, inclòs el subsòl, corresponent als seus límits geogràfics i administratius preexistents, pel mar territorial, inclòs el seu llit i subsòl i per l'espai aeri situat sobre l'espai terrestre i el mar territorial de Catalunya. L'esmentada llei declarava l'abolició de la monarquia constitucional, convertint al president o presidenta de la República en el cap de l'Estat català, que assumia la representació més alta.

En relació amb l'administració de justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es transformava en el Tribunal Suprem de Catalunya, òrgan judicial superior en tots els ordres, en el qual culminaria l'organització judicial de Catalunya. Instaurava un model d'autogovern del poder judicial inspirat en l'actuació coordinada amb el poder executiu i permetia la continuïtat d'aquells jutges i magistrats que exercien les seves funcions en els tres anys anteriors a l'entrada en vigor de la llei. No obstant això, aquells jutges i magistrats que portessin menys de tres anys d'exercici a Catalunya, es veien desposseïts de la seva garantia constitucional d'inamovibilitat, en referir la llei a un dret d'integració que havia de sol·licitar-se pels jutges en exercici, d'acord amb un procediment a regular en el futur. S'atribuïa al Parlament, a proposta del Govern de la Generalitat, un cop escoltada la Sala de Govern del Tribunal Suprem, el nomenament del fiscal general de Catalunya.

La llei de Transitorietat modificava, a més, el règim jurídic de la nacionalitat dels residents a Catalunya, redefinia els límits territorials que haurien de ser abastats pel nou estat i regulava la successió de l'Estat català en la titularitat de tots els béns i drets de l'estat espanyol a Catalunya. També preveia un règim d'integració del personal de les administracions públiques que fins llavors prestessin els seus serveis en les administracions central i autonòmica, sempre condicionat a les adaptacions que s'estimessin indispensables per a la realitat del nou estat. Es convertia a la Generalitat en l'autoritat fiscal cridada a la fixació, la recaptació i gestió de tots els tributs i ingressos de dret públic i feia d'aquell òrgan de govern l'autoritat duanera i aranzelària del territori de Catalunya.

Llei del Referèndum d'Autodeterminació
Els magistrats també destaquen que amb el mateix objectiu, la Llei 19/2017, de 6 de setembre, reguladora de l'anomenat referèndum d'autodeterminació, va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat.

En execució d'aquestes i altres previsions legislatives --totes elles suspeses en la seva aplicació per diferents resolucions del Tribunal Constitucional-- els ciutadans catalans van ser convocats a un referèndum que es va celebrar el dia 1 d'octubre de 2017. La pregunta inclosa en les paperetes del referèndum va ser la següent: «Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?». El resultat del referèndum, d'acord s'establia en la seva llei reguladora, tindria caràcter vinculant i si en el recompte dels vots vàlidament emesos es computaven més vots afirmatius que negatius, el resultat implicaria 'ope legis' la independència de Catalunya, a la qual hauria de seguir una declaració formal del Parlament, concretant els seus efectes i iniciant el procés constituent.

La interlocutòria inclou els fets públics pel Govern de la Generalitat, segons els quals el referèndum va llançar el següent resultat: d'un total de 5.500.000 persones amb dret a vot, la xifra total de votants va ser de 2.286.217 persones. Es van comptabilitzar 2.044.058 vots favorables al 'sí', xifra aquesta que representava el 37% del cens electoral i poc més d'una quarta part (el 27%) de la població total de Catalunya en aquestes dates i que la celebració del referèndum va estar presidida per una àmplia mobilització ciutadana. En el seu relat, el tribunal inclou també els incidents que es van produir amb ciutadans i agents de l'autoritat lesionats, en el cas d'aquests últims quan intentaven complir l'expressa prohibició judicial de celebració d'aquest referèndum.

Amb anterioritat a aquestes dates, el dia 20 de setembre del mateix any, es van succeir mobilitzacions de milers de persones que volien obstaculitzar la pràctica de registres i detencions que havien estat acordades per l'autoritat judicial.

L'escrit recull que les acusacions imputen també Junqueras un delicte de malversació, en haver estat destinats fons públics a la celebració del referèndum.
Comenta el contingut : El Suprem pregunta al TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes