Els mestres necessiten més al·licients econòmics i intel·lectuals, segons l'OCDE

La professió de professor ha de comptar amb «més incentius econòmics i sobretot intel·lectuals» per a assegurar l'oferta de personal qualificat, ha dit aquest dimecres el director d'Educació de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), Andreas Schleicher.

Schleicher ha presentat a Londres l'estudi TALIS 2018, titulat «Docents i directors de centres educatius com a estudiants per a tota la vida», que recull l'opinió de 250.000 mestres de 15.000 escoles de primària i secundària en 48 països, entre ells Espanya, Mèxic, Xile, Colòmbia, l'Argentina i el Brasil.

L'expert ha constatat que «la qualitat de l'educació mai pot excedir la qualitat dels seus docents», per la qual cosa els Governs han de garantir no només que els professors siguin ben remunerats sinó que «comptin amb formació contínua rellevant» i treballin en un entorn «cooperatiu i estimulant», on poder innovar.

Les escoles «no només han de disseminar coneixement, sinó que han de crear-ho», ha afirmat en la conferència londinenca.

L'informe, que es fa cada cinc anys i examina l'estat de la docència als Estats analitzats, adverteix que atreure bons professionals «serà essencial per a assegurar que els joves rebin les eines necessàries per a prosperar» en la vida adulta.

Per a proporcionar aquests instruments, els mestres han de ser formats d'acord amb les necessitats de les aules i l'evolució de la societat, la qual cosa en aquest moment significa més preparació en noves tecnologies per a l'ensenyament i en com impartir classe en un context multicultural.

Segons reflecteix TALIS, només un 56% dels enquestats ha estat format en l'ús de la tecnologia de la informació i comunicació (TIC) i un 35% en l'ensenyament en un entorn multicultural (35%), i també hi ha mancances en l'àrea de les necessitats educatives especials.

Els països amb pitjor formació en TIC són Suècia, on només un 36% dels mestres la van rebre, i Espanya (38%), mentre que Xile i Mèxic van al capdavant amb un 77%.

D'acord amb l'anàlisi, la formació en diversitat és fonamental perquè «els recents canvis en els fluxos migratoris han afectat la composició de les aules», de manera que un 17% dels enquestats diu que treballa en escoles on almenys un 10% dels estudiants té un origen immigrant.

Gairebé un terç dels mestres dels països de l'OCDE que participen a TALIS afirmen que treballen en escoles on almenys l'1% de l'alumnat són refugiats, i el 80% dels professors amb aules multiculturals consideren necessari abordar assumptes globals i ensenyar als nens a enfrontar-se a la discriminació ètnica i cultural.

El 95% dels directors de primària i secundària declara que els seus mestres creuen que tots «els nens i els joves han d'aprendre» i que «les persones de diferents cultures tenen molt en comú».

Altres troballes de l'estudi, que complementa als de 2008 i 2013, són que l'edat mitjana del professorat en l'OCDE és de 44 anys i que només el 78% d'una classe típica es dedica a l'ensenyament, mentre que la resta del temps s'empra a mantenir l'ordre o fer tasques administratives.

El temps dedicat a ensenyar és menor en els col·legis amb major nombre d'alumnes de llars desfavorides, immigrants o amb necessitats especials, assenyala el document.

En aquest sentit, Schleicher ha comminat als Governs a oferir incentius perquè els millors professors vulguin anar a treballar als centres més problemàtics, de la mateixa manera que «un cirurgià voldria realitzar l'operació més complexa».

En la seva opinió, això és imprescindible per a evitar que es «ampliï la bretxa educativa» i que fracassin els col·legis on estan els alumnes més necessitats de suport.