L'advocada de Borràs diu que fiscalia i Advocacia de l'estat busquen una condemna per «malversació postmoderna»

L'advocada de l'exconsellera de Governació, Meritxell Borràs, Judit Gené, ha assegurat aquest dimecres al matí que la fiscalia i l'Advocacia de l'estat busquen una condemna per «malversació postmoderna», «sustentada» per la «rebel·lió postmoderna» que les defenses asseguren que també busquen les acusacions. Segons ella, la rebel·lió «sense alçats ni alçament públic i violent» es completa amb una malversació «sense perjudici econòmic, sense importar la data i sense importar el departament». En el seu informe final, la lletrada ha dit que la seva clienta va actuar sempre convençuda que actuava legalment, i ha recordat que va tornar de Bèlgica per declarar a l'Audiència Nacional i sempre ha respost a totes les preguntes.

En el seu al·legat final, d'uns 45 minuts, Gené ha criticat les dues acusacions públiques pel seu «biaix» i «zel acusatori», en considerar que s'han fixat només en els fets que perjudiquen els acusats i no han «analitzat els fets en la seva globalitat, com seria l'obligació del qui defensa la legalitat, l'imperi de la llei i la justícia per protegir l'estat». Així, ha posat d'exemple que les acusacions no accepten els documents signats per catedràtics de dret penal o les opinions del ponent del delicte de rebel·lió, però sí que aprofiten un informe de Reporters sense Fronteres crític amb la Generalitat. «Quan les conferències parlen de coses que no els agraden, són malversació, quan la policia depèn de la Generalitat, és un cos al servei de la rebel·lió, quan la televisió depèn de la Generalitat, és acusada de desobediència, quan els visitants internacionals tenen opinions que no agraden a fiscalia, el viatge i estada és susceptible de malversació», ha lamentat.

Gené s'ha centrat sobretot en el delicte de malversació, afectés o no la seva clienta. Sobre el CTTI ha dit que no va fer res per a Governació i que el 'call-center' estava en obres a l'octubre i el primer cop que es va fer servir va ser per les eleccions del 21-D. També ha assegurat que Governació no va cedir cap local pel referèndum, i que cap campanya publicitària ni cartellera del referèndum va ser impulsada per aquest departament, recordant, a més, que Borràs no tenia competències electorals des del juliol del 2017. Ha recordat igualment que Unipost no tenia cap contracte marc amb Governació i que aquesta conselleria no tenia cap de les cinc factures proforma que va emetre l'empresa de correus a la Generalitat. De fet, ha dit que el contracte investigat el juny del 2017 per homologar empreses que fabriquessin material electoral no tenia res a veure amb Unipost. A més, ha afegit que els comptes de TV-3 depenen de la Generalitat i, per tant, el perjudici econòmic dels anuncis de l'1-O no serien tals.

L'advocada ha explicat que durant la instrucció i el judici al Suprem no s'ha trobat cap despesa de Governació vinculada al referèndum, i això ha estat avalat pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, la directora de serveis del departament i altres alts funcionaris que supervisaven i van revisar a posteriori els contractes i despeses.

Dels acords i decrets del Govern del 6 de setembre, signats per tots els consellers, Gené ha dit que això no pot «obviar» les competències de cada departament ni fer que tots els consellers «responguin en bloc de la malversació». «Va ser un acord polític que es va quedar en el pla polític i declaratiu, no va tenir cap efecte pràctic, parla en futur i a partir d'aquesta data no hi va haver cap despesa, ho han dit tots els testimonis», ha dit Gené.

Gené ha dedicat bona part del seu discurs a rebutjar la suposada malversació del Diplocat, consorci públic-privat, que durant la tardor del 2017 va fer el mateix que en anys anteriors, com va ser convidar experts internacionals o encarregar estudis i conferències sobre autogovern. «Podem considerar que és diners malgastat, però igual el 2017 que el 2016», ha relatat, recordant també que el Diplocat va pagar factures el gener del 2018, quan ja estava sota el control de l'article 155. Sobre els suposats observadors internacionals el dia del referèndum, Gené ha recordat que cap testimoni ha dit durant el judici que en veiés cap als col·legis electorals.

Crítiques a Vox

Sobre l'acusació d'organització criminal feta per Vox ha dit que els fets descrits en la interlocutòria de processament del magistrat instructor Pablo Llarena no permeten l'acusació per aquest delicte. Així, ha recordat que Vox no va recórrer l'exposició de fets. De fet, ha dit que no existeix l'element finalista de l'organització criminal, que serien una sèrie de persones concertades per distribuir-se els rols per cometre un delicte. «No tots els delictes comesos per una organització la converteixen en una organització criminal», ha dit.

També ha criticat a Vox per retirar, en les seves conclusions definitives, l'acusació per malversació i organització criminal contra l'exconseller Santi Vila i no fer-ho per altres consellers, cosa que considera «abusiu i discriminatori». «Va retirar l'acusació per fets absolutament idèntics i no ho va justificar», ha denunciat, i per això ha demanat als magistrats que no tinguin en compte aquestes conclusions definitives.

De la seva clienta, ha conclòs que «es va equivocar o no», però «no pensava que actuava al marge de la llei», no s'ha trobat cap correu electrònic seu vinculat a l'1-O ni apareixia a l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové, i mai ha tingut cap actitud «altiva, prepotent o de superioritat moral».