Judicial
El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja la demanda sobre la presó preventiva de Forcadell
La decisió la va prendre al març un únic jutge, cas en què Estrasburg té la «política» de no fer públics els motius per no admetre-la
Forcadell: «No vaig participar ni dirigir cap estratègia, em vaig limitar a complir amb el càrrec de presidenta del Parlament»
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat la demanda de Carme Forcadell contra la seva situació de presó preventiva. Segons han confirmat fonts del tribunal a l’ACN, la decisió la va prendre un únic jutge al març, quan va decidir no admetre a tràmit la demanda. Les mateixes fonts indiquen que quan la decisió és en mans d’un únic jutge «la política del tribunal» és no fer públics els motius per declarar-la inadmissible, tot i que sí que es comuniquen a les parts. Forcadell va registrar la demanda a Estrasburg al gener però després que el jutge l’hagi rebutjat la decisió és «final» i no és possible recórrer.
L’expresidenta del Parlament va ser la primera acusada per l’1-O en portar la situació de presó preventiva davant del TEDH. Llavors l’advocada internacional Jessica Simor, encarregada de la demanda, va explicar que havia sol·licitat que el cas es considerés com a «urgent».
D'acord amb la normativa del tribunal, una sol·licitud és examinada per un únic jutge si és «clarament inadmissible» perquè no compleix amb les condicions d'admissibilitat estipulades. De fet, segons explica el tribunal en una guia, les condicions que ha de reunir una demanda són «primordials» perquè passi el primer filtre i es procedeixi a examinar el cas.
Segons l'article 35 del Conveni Europeu de Drets Humans, els requisits poden ser de procediment o de fons. S'estipula, per exemple, que els demandants han d'haver esgotat les vies de recurs internes i també que cal presentar la demanda en un termini de sis mesos des de la resolució interna definitiva de l'últim òrgan judicial a l'Estat, en aquest cas d'Espanya.
Amb tot, el tribunal també pot declarar-la inadmissible per motius relacionats amb l'examen de fons, amb el contingut. En general, ha de ser una queixa compatible amb el conveni i estar ben fonamentada, basant-se en articles del conveni que suposadament s'han vulnerat. També s'ha de justificar que el demandant ha patit un perjudici «important».
Tampoc no s'admeten demandes anònimes, les que ja s'han examinat pel TEDH i són «substancialment el mateix afer» ni tampoc les que s'han presentat davant d'un altre organisme internacional i no contenen nova informació rellevant.
Segons el tribunal, la immensa majoria de les demandes incorren en motius d'inadmissió en no complir amb algun dels requisits.