Els experts creuen que les mútues mèdiques estendran els tests genètics però alerten de risc de frau i per la privacitat

Els anàlisis del genoma humà estan començant a ser populars en molts països per poder prevenir algunes malalties genètiques. Els avenços científics condueixen a poder practicar la medicina preventiva o atacar malalties que encara no mostren símptomes. Això també provoca en alguns casos que les asseguradores mèdiques i de vida es comencin a plantejar demanar aquesta informació genètica abans de signar un contracte d'assegurança. A l'estat espanyol encara no passa, però, segons alguns experts, podria ser habitual d'aquí uns anys, malgrat els problemes de privacitat que això provoca. L'avenç mèdic que pot suposar conèixer amb antelació una possible malaltia futura, pot comportar que la companyia asseguradora es negui a signar el contracte o que apugi el preu de la prima mensual. També hi ha el risc que algun ciutadà conegui una malaltia genètica i l'amagui per poder signar una assegurança de vida.

Aquesta problemàtica s'ha posat de manifest en una taula rodona sobre la qüestió celebrada en el marc del XXVI Congrés de Responsabilitat Civil, organitzat pel Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, en la qual ha participat la responsable jurídica d'Allianz, l'advocat especialitzat en responsabilitat civil Jorge Calsamiglia, i el doctor en biomedicina i conseller delegat de Made of Genes, Oscar Flores.

Flores ha explicat que la seva empresa, que treballa en diversos països, intenta convèncer les mútues privades de salut perquè promoguin aquests anàlisis genètics entre els seus clients. No obstant, la companyia garanteix que les dades són sempre propietat dels pacients, estan encriptades i només es comunica a la companyia asseguradora la part del genoma que vol el pacient.

En declaracions a l'ACN, Flores explica que aquests anàlisis costen entre 100 i 700 euros i poden servir des de detectar possibles intoleràncies alimentàries a futurs càncers o malalties com l'Alzheimer. Per això, tot i que el 2015 l'empresa intentava convèncer els pacients perquè es fessin els anàlisis, ara la seva orientació és intentar convèncer els metges, perquè puguin actuar de forma preventiva i personalitzada, cosa que estalvia costos a la mútua. A més, els anàlisis no es fan mai sense assessorar abans psicològicament els pacients perquè siguin conscients que els resultats poden generar «ansietat» a ells o els seus familiars.

Aquest biòleg creu que els anàlisis genètics es popularitzaran d'aquí uns anys i seran tant habituals com les actuals vacunes. No obstant, admet que la informació que s'obté d'un anàlisi d'ADN és la «més personal que es pot tenir», i per això cal que es vagi amb molta cura a l'hora de protegir-la, tot i que la informació no té valor si no es comparteix amb els metges.

Per la seva banda, Calsamiglia admet que mèdicament és un gran avanç al qual no es pot renunciar i «és bo que s'ofereixi» per part de les mútues, però abans caldria una regulació que actualment no existeix. Segons ell, si la informació de l'ADN és completament confidencial, també ho haurien de ser les respostes que es donen en els qüestionaris de salut que fan les asseguradores. Per això, creu que s'acabarà «normalitzant» la informació genètica igual que un anàlisi de sang o d'orina.

També proposa que els anàlisis genètics no es facin abans de signar el contracte d'assegurança, sinó després, o que hi hagi un registre únic estatal amb totes les persones que es fan anàlisis genètics i que les mútues almenys sàpiguen qui s'ha fet anàlisi i qui no. Si no fos així, adverteix que algunes persones podrien aprofitar el coneixement de les seves possibles malalties futures per signar immediatament després una o diverses assegurances de vida sense que l'asseguradora tingués coneixement de la possible malaltia mortal o invalidant. «Això seria fer trampes», assegura.

Calsamiglia explica que l'ús de les dades genètiques està regulat als Estats Units, i mínimament a Andalusia, mentre la Unió Europea només ho ha legislat indirectament, protegint la confidencialitat de les dades i prohibint qualsevol discriminació per motius genètics.

Assegurança dels patinets elèctrics

En l'edició d'aquest any del congrés s'han abordat també altres temes polèmics vinculats a la responsabilitat civil i assegurances com la possible indemnització per dany moral de la infidelitat conjugal o la proliferació dels nous vehicles de mobilitat personal, com ara els patinets. Arran d'aquesta situació s'han analitzat els problemes i reptes que suscita la conducció d'aquests vehicles en l'àmbit de la responsabilitat civil i si cal disposar d'una assegurança obligatòria.

També s'han abordat temes d'interès del sector com els sistemes alternatius de reparació de dany i la responsabilitat civil, el rescabalament del lucre cessant i la pèrdua d'oportunitat, la reforma del Codi Penal en els accidents de trànsit, la més recent doctrina del Tribunal Suprem en matèria de responsabilitat civil o la guia de 'Bones pràctiques del barem indemnitzatori d'accidents de trànsit'.

El congrés, organitzat per la Comissió d'Advocats de Responsabilitat Civil i Assegurances del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), ha convidat a ponents perquè ajudin a resoldre aquestes qüestions. Cal destacar, entre d'altres, la participació del magistrat i president de la secció primera del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, l'advocat, doctor en dret i president de l'Associació espanyola d'Advocats de Responsabilitat Civil i Assegurances, Mariano Medina Crespo, i el catedràtic Jordi Ribot Igualada.

La degana de l'ICAB, Maria Eugènia Gay, al costat del advocat i president de la Comissió de Responsabilitat Civil i Assegurances del mateix col·legi, Diego Callejón Muzelle, va inaugurar el congrés dijous. La cloenda, divendres, va anar a càrrec de la diputada de la Junta de Govern de la Corporació, Núria Flaquer Molinas, i de l'advocat i vicepresident de la Comissió organitzadora del Congrés, Jorge Fuset Domingo.