x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
15.85 º
9.36 Km/h
Judici 1-O
Imatge general de les pèrites Maria del Carmen Tejera, Sara Izquierdo, Teresa Cecília Hernández i Mercedes Vega declarant al Suprem.

Imatge general de les pèrites Maria del Carmen Tejera, Sara Izquierdo, Teresa Cecília Hernández i Mercedes Vega declarant al Suprem.

Imatge general de les pèrites Maria del Carmen Tejera, Sara Izquierdo, Teresa Cecília Hernández i Mercedes Vega declarant al Suprem.

Quatre pèrites afirmen al Suprem que existeix perjudici al patrimoni públic si es presta el servei tot i que no es cobri

Desgranen diferents partides aportades per les acusacions per sostenir la malversació i afirmen que l'encàrrec es va fer

Actualitzada 22/05/2019 a les 15:07

El tribunal de l'1-O ha escoltat aquest dimecres la primera pericial proposada per la fiscalia i l'advocacia de l'Estat que gira entorn al delicte de malversació. Les quatre pèrites han defensat que existeix perjudici per al patrimoni públic ja des del moment que es presta el servei, independentment de si es cobra o de si, posteriorment, s'emet una factura negativa o es renuncia a cobrar-lo. «El perjudici per a la hisenda pública no és quan es paga –que és totalment irrellevant, indiferent i absolutament innocu - sinó quan s'entén realitzada la despesa, que és amb el reconeixement de l'obligació o amb la prestació del servei», sosté una de les pèrites. A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, han desgranat una a una diferents partides on les acusacions consideren que el Govern va malversar diner públic i han sostingut que, efectivament, en la majoria d'elles el servei es va prestar.

El tribunal ha decidit unir les pericials sol·licitades per fiscalia i advocacia de l'Estat en base al «principi de contradicció i defensa» i perquè ambdues giraven a l'entorn de la malversació. El que han relatat les quatre pèrites (totes elles o advocades de l'Estat o altes funcionàries de la intervenció de l'Estat) –Camen Tejera, Sara Izquierdo, Teresa Cecília Hernández i Mercedes Vega- de ben segur que les acusacions ho recolliran en els seus informes finals, ja que els ajuda a sostenir que va haver-hi malversació.

Les quatre expertes no només sostenen que hi ha «perjudici per a l'erari públic» pel fet de contraure una obligació de pagament, sinó des del moment que es presta el servei i que l'empresari o proveïdor fa allò que se li encarrega. Independentment, doncs, de si després renuncia a cobrar la factura, no la reclama o fa una factura negativa.

Sobre la factura negativa (que diferents testimonis van explicar que havien emès), ha dit que no suposa una renúncia a cobrar «per si mateixa» sinó que serveix per reclamar l'IVA. És a dir, si un empresari li encarreguen una feina, emet factura i no li paguen té un doble perjudici. Per una banda, no cobrar, i per altra banda, haver abonat l'IVA a l'Estat que consta a la factura. Per això, el sentit de la factura negativa seria recuperar l'IVA i, almenys, tenir un perjudici menys, afegit al fet de no cobrar el servei.

Contradiuen els testimonis de les defenses
Durant el judici, les defenses han aportat diferents testimonis per negar la malversació. Alguns d'ells, empresaris que van fer treballs que podrien relacionar-se amb la preparació del referèndum i que van explicar que desconeixien la finalitat i que, en la gran majoria dels casos, ni van cobrar ni van iniciar tràmits per reclamar els diners. Alguns, fins i tot, van fer factures negatives.

El director del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, també va dir que no havien detectat cap compromís de pagament relacionat amb l'1-O. Durant l'interrogatori, va dir que no van detectat cap actuació administrativa que comportés despesa o compromís de diner públic per a l'organització del referèndum.

Esteve va reconèixer que existeixen «factures proforma» que interpreten que són «com pressupostos» i que només va arribar a entrar en un departament. «Formalment no consta cap petició de pressupost ni cap compromís de pagament», ha sentenciat. I ha insistit que, tot i que portin el segell de sortida de la Generalitat, «a nivell administratiu ni hi ha cap encàrrec ni factura pendent de pagament ni cap compromís de pagament».

La campanya 'Civisme' no es va arribar a emetre
Pel que fa a la campanya 'Civisme', les pèrites han assegurat que l'agost del 2017 l'exconseller Turull va demanar a l'exvicepresident Oriol Junqueras una transferència des dels fons de contingència per fer una campanya per ressaltar «valors de la democràcia, la cultura de la pau o la solidaritat» per valor de 3,4 MEUR. La campanya va ser encarregada pel secretari de Difusió de Presidència, segons els pèrits, tot i remarcar que «no es va arribar a emetre».

Segons l'expedient de contractació, el termini per inserir els anuncis s'acabava el 30 de setembre, han dit, i «no es parlava dels atemptats de Barcelona». Sobre això, han explicat que una resposta de la interventora general de la Generalitat a un requeriment vinculava aquesta campanya amb els atemptats.

Les pèrites han explicat que la campanya no es va arribar a emetre per la renúncia de dues empreses. La primera d'elles, Carat, perquè «un cop tenen accés a la creativitat de l'anunci que es vol emetre» conclouen que hi ha «riscos» i que poden tenir «problemes legals». Posteriorment, han afegit, també hi va renunciar Focus.

L'anunci de les vies, dues factures de la CCMA
Pel que fa a l'anuncis de les vies del tren, les pèrites han explicat que la resposta que va donar la Generalitat a Hisenda és que «no tenien coneixement de cap expedient de contractació ni de cap document comptable» en relació a aquests. Les expertes han constatat que els mitjans públics de la CCMA van emetre dos anuncis per encàrrec del responsable de Difusió Institucional de la Generalitat, Jaume Mestre, qui durant la seva declaració al Suprem va dir que no va tractar amb la Corporació dels anuncis i va negar conèixer la campanya de les vies. És l'únic testimoni pel que la fiscalia va demanar investigar-lo per fals testimoni

Les pèrites han afegit que la CCMA van emetre «dues factures» corresponents als dos anuncis que es van emetre. Tot i això, han dit que no els consta que la interventora de la Generalitat advertís que aquetes factures tinguessin vinculació amb el referèndum.

«Obligació» de la Generalitat de finançar el Diplocat
Les pèrites han sostingut que el Diplocat és un organisme que està «integrat» en els pressupostos de la Generalitat i sotmès a la seva intervenció. De fet, han remarcat que la Generalitat té «l'obligació» de finançar «majoritàriament» l'entitat segons el que està establert en els seus estatuts.

Els col·legis són «subjectes d'aprofitament»
Pel que fa a l'ús dels col·legis per a la celebració de la jornada de l'1-O, les pèrits han assegurat que els centres utilitzats són «subjectes d'aprofitament» i, per tant, poden tenir «contraprestació econòmica» pel seu ús.

Inserció d'anuncis a la premsa internacional
A preguntes de la fiscalia, també han detallat una campanya internacional que va consistir en «inserir anuncis en diaris europeus» per publicitar una conferència al Parlament europeu a càrrec de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, i que incloïa «el dibuix d'una urna amb una papereta» i que «posava un referèndum català en els diferents idiomes en funció del país». Han explicat que l'encàrrec es va fer des de la Direcció General de Difusió del Departament de Presidència, i que el servei el va fer Havas Media i es van pagar 91.000 euros.

També han explicat la contractació de The Hague Center for Strategic Studies per part de la delegació del Govern davant de la Unió Europea (UE) «amb autorització de la conselleria». Les pèrites han afegit que estaven previstos tres pagaments, però que l'últim d'ells es va suspendre.

Registre de catalans a l'exterior
Pel que fa a la campanya del registre de catalans a l'exterior, han explicat que el servei del disseny de l'anunci es va fer, i que consistia perquè els residents a l'exterior «coneguessin necessitats que tinguessin i també facilitar l'exercici del seu dret». En aquest cas, ha dit que la inserció de l'anunci no es va pagar perquè un informe dels serveis jurídics van aconsellar suspendre-lo perquè estava dins d'un «procés judicial en curs».

Les pèrites també han fet referència, a preguntes de la fiscalia, al web Catalonia Votes i als «pagaments al diari Ara per traduccions de notícies a l'anglès». Les expertes han dit que van incloure en els seus informes les «despeses mensuals» durant l'any 2017, que està «acreditada» la prestació del servei però que «els últims mesos no es van pagar».
Temes relacionats
Comenta el contingut : Quatre pèrites afirmen al Suprem que existeix perjudici al patrimoni públic si es presta el servei tot i que no es cobri
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes