Diari Més

Puigdemont es querella per prevaricació contra dos vocals de la JEC

L'escrit presentat als jutjats parla d'una «persecució política en tota regla» i d'una suposada «imparcialitat» i «animadversió» contra l'expresident

L'expresident Carles Puigdemont durant l'atenció als mitjans després d'entrar a la presó de Neumünster quan es compleix un any de la seva detenció.

Puigdemont demana un «informe legal independent» per comparar la decisió del tribunal alemany i la sentència del SupremACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La coalició 'Junts' a les eleccions europees, liderada per l'expresident Carles Puigdemont, ha presentat una querella per prevaricació administrativa contra dos vocals de la Junta Electoral Central, Andrés Betancor i Carlos Vidal. En l'escrit presentat als jutjats de Madrid, i al qual ha tingut accés l'ACN, es parla d'una «persecució política en tota regla»contra Puigdemont i els membres de la seva llista exiliats, Toni Comín i Clara Ponsatí, i s'acusa els dos vocals «d'imparcialitat»i «animadversió»contra l'expresident, així com d'un «desig d'aniquilar-lo com adversari polític». La querella arriba després que la JEC intentés impedir que Puigdemont, Comín i Ponsatí es poguessin presentar a les eleccions, una resolució que es va recórrer i van corregir els tribunals.

L'advocat Gonzalo Boye argumenta en el seu escrit que els dos querellats estaven «contaminats prèviament per les seves respectives posicions ideològiques i polítiques»i la seva «proximitat als partits polítics que van instar a l'exclusió dels tres primers candidats de la coalició», Cs i el PP.

De fet, en l'escrit es constata que els dos querellats, Andrés Betancor i Carlos Vidal, són membres de la JEC a proposta de Cs i el PP, respectivament, i que tots dos s'havien pronunciat amb anterioritat i en termes «molt contundents i desfavorables»a través de missatges al Twitter i articles d'opinió en contra de Puigdemont i l'opció política que ell, Comín i Ponsatí representen.

Missatges i opinions dels dos membres de la JEC

En la querella, se citen diversos exemples dels comentaris fets amb anterioritat per Betancor i Vidal. Un d'ells és un article d'opinió publicat al diari 'Expansión' el gener del 2018 per Betancor -reproduït al seu blog personal més tard- que duu com a títol 'Puigdemont, inelegible».

Segons els lletrats Betancor «era conscient que sense un canvi legislatiu no se'ls podia declarar inelegibles»i no havent-se produït el canvi va «insistir, promoure i aconseguir»que se'ls exclogués en un acord de la JEC «obertament prevaricador».

Sobre Carlos Vidal, es reprodueixen diverses piulades com ara una del 26 de juny del 2018 en què es mostrava contrariat amb els jutges del tribunal de Schleswig-Holstein arran de la decisió d'autoritzar la llibertat de Puigdemont. «Aquests jutges alemanys segueixen donant exemple del que creuen a Europa, dinamitant l'Espai de seguretat, llibertat i justícia», resava el tuit de Vidal.

Resolució «arbitrària i extravagant»

Els lletrats de la coalició consideren «inaudit»i «perillós»en termes democràtics que «aprofitant-se del seu infinit poder»en període electoral els querellats, «animats pel desig d'aniquilar els seus enemics polítics»dictessin una resolució el 28-A «obertament arbitrària i extravagant»per vetar els tres candidats.

«L'especial intensitat i gravetat d'allò acordat en la resolució del 28 d'abril, quant a l'arbitrarietat i l'apartament total del marc normatiu, recomanen analitzar-la per la seva evident rellevància penal», recull el text presentat, que remarca també que la decisió de la JEC d'excloure els candidats es basa en una argumentació jurídica «absurda i irracional».

Omissió «deliberada»d'informació

L'advocat se centra en els dos principals arguments oferts pels querellats per excloure Puigdedmont, Comín i Ponsatí: l'exigència de ser al cens electoral per exercir el dret a sufragi passiu i la inelegibilitat per trobar-se en situació de «rebel·lia processal».

Afirma que els dos membres de la JEC han realitzat una interpretació de la LOREG «allunyada de la seva literalitat per sostenir una decisió arbitrària, irracional i extravagant»i cita que, per exemple, la llei diu que la inscripció en el cens «no és condició necessària per a ser candidat». En tot cas, però, l'escrit de la coalició apunta que encara que fos així els tres candidats es troben «indiscutiblement»inscrits en el cens electoral.

A més, s'acusa els membres de la JEC d'ometre informació clau «deliberadament»en els paràgrafs citats en la seva resolució, «fent creure»que la residència a l'estat espanyol és un requisit, quan segons els advocats de Puigdemont això només s'aplica en el cas de residents que no hagin adquirit la nacionalitat espanyola.

Sobre la situació processal, l'escrit al·lega que l'existència d'una declaració judicial «no té ni pot tenir cap incidència sobre la condició d'electors ni molt ments una causa d'inelegibilitat». Com a prova, cita el fet que Junqueras, Turull, Romeva, Rull i Sànchez hagin pogut concórrer el 28-A i que el líder d'ERC també ho fa a les europees encapçalant la coalició Ara Repúbliques.

Aval de les autoritats en eleccions anteriors

Per altra banda, els advocats argumenten que l'actuació de la pròpia Administració electoral avala el fet que Puigdemont, Comín i Ponsatí puguin ser candidats. Com a exemple, menciona el fet que tots tres van ser ja candidats en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D del 2017, que en els comicis espanyols del 28-A Josep Maria Matamala i Lluís Puig també van poder concórrer i que fins i tot en les municipals del 26-M que se celebraran d'aquí a pocs dies la mateixa Clara Ponsatí ha estat proclamada candidata a Barcelona.

Per tot plegat, troben «absolutament discriminatori i arbitrari»que s'intentés excloure els números u, dos i tres de la llista de Lliures per Europa (Junts) i es querellen per un delicte de prevaricació contra Andrés Betancor i Carlos Vidal, que es considera eren «perfectament coneixedors que dictaven una resolució no adequada a dret».

tracking