Els presos electes demanen al Suprem que els deixi en llibertat per poder prendre possessió i exercir el càrrec

Els advocats Jordi Pina i Andreu van den Eynde han presentat aquest dimecres dos escrits davant del Tribunal Suprem per demanar que deixi en llibertat Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. Sol·licita l'excarceració no només per al 21 de maig per poder prendre possessió del càrrec a la sessió constitutiva al Congrés i al Senat (en cas de Romeva) sinó també per exercir les funcions del càrrec. Als escrits, recorden al tribunal que ha de demanar l'autorització a les cambres espanyoles (conegut com a suplicatori) per continuar amb el procés judicial contra diputats aforats, com regula la Constitució i la Llei d'enjudiciament criminal. Tot i apuntar que els tràmits són llargs i que poden incidir en la continuïtat del judici, no demanen obertament al tribunal que suspengui les sessions fins que obtingui aquest suplicatori. És la segona vegada que sol·liciten la llibertat un cop iniciat el judici. La primera va ser quan es van presentar a les eleccions del 28-A.

Els advocats dels presos que han sortit escollits al Congrés i al Senat el passat 28 d'abril han remès aquest dimecres els escrits al Tribunal Suprem per demanar que els deixi en llibertat provisional per poder exercir el càrrec. Es tracta d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull (Congrés) i Raül Romeva (Senat).

Han esperat per fer la petició un cop han tingut les acreditacions de la junta electoral conforme són càrrecs electes i han sol·licitat poder sortir no només a la sessió constitutiva de les dues cambres –fixada pel 21 de maig- sinó també per exercir «de manera deguda i efectiva» la participació a les corts. Apunten que cal respectar els drets de participació i representació política tant per ells com pels electors que els han votat.

De moment, els advocats no plantegen cap alternativa en cas que denegui la llibertat ni tampoc apunten en quines condicions consideren que s'ha de produir l'excarceració concreta del dia 21 per anar al Congrés i al Senat a prometre o jurar la Constitució i prendre possessió del càrrec. Un tràmit que, necessàriament i per llei, s'ha de fer de manera presencial davant el plenari.

En el cas de Sànchez, Rull i Turull, l'escrit sí que apunta que en tot cas se'ls pot sotmetre a «mesures menys greus» per garantir que continuen anant al judici, com la retirada del passaport o posar tot el seu patrimoni com a fiança.

Demanar autorització al Congrés i al Senat

El tribunal no només s'haurà de pronunciar sobre si els deixa en llibertat. També haurà de decidir si demana el suplicatori a les cambres espanyoles. A l'escrit, també es recorda al tribunal que la llei preveu que el Suprem hagi de demanar una autorització al Congrés i al Senat per poder processar aforats en aquestes cambres. Així ho recull tant la Constitució com la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim). En l'article 71.2, la Constitució remarca que no podran ser ni inculpats ni processats sense la «prèvia autorització de la cambra respectiva».

En el cas dels diputats electes, ja van ser processats el març del 2018 pel jutge instructor Pablo Llarena i es troben enmig d'un judici. Un cas que, segons les defenses, no té precedents i que, per tant, posa el tribunal davant una nova tessitura que haurà d'estudiar. Tot i estar processats ja, les defenses entenen que s'ha de demanar igualment aquesta autorització o suplicatori i apunten que cal «respectar la separació de poders».

«Si les cambres volen renunciar i el Suprem no vol demanar una autorització que la llei preveu com obligatòria tindran un problema, perquè novament s'estarà fent una excepció en aquest procediment i resultarà que els parlamentaris espanyols no tenen la protecció de la immunitat reconeguda a la Constitució», ha valorat el lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, a les portes del Tribunal Suprem.

No demanen explícitament la suspensió del judici

L'article 753 de la Lecrim també diu que el secretari judicial ha de «suspendre els procediments» des del dia que es doni coneixement a les Corts de la petició del suplicatori i fins que «el cos colegislador respectiu resolgui el que tingui per convenient». A l'escrit, els dos lletrats recorden aquests extrems de la llei però no apunten al tribunal quin camí ha de seguir, i tampoc demanen explícitament que suspengui el judici mentre es tramita aquesta autorització.

En les declaracions, Jordi Pina ha dit que aquest article és «molt clar» i que, si el Suprem inicia la petició, «és obvi que tots sabem que l'autorització no es resoldrà en un dia». Però Pina considera que no han de «recordar» al tribunal el que diu la llei. A més, apunta que existeix la hipòtesis que el Congrés i el Senat poguessin denegar el suplicatori i s'oposessin a seguir processant els diputats. «Seria absurd que, en aquesta hipòtesis, el judici seguís fins que es resolgui», ha manifestat.

El tribunal, a més, té una altra carta sobre la taula que també està estudiant. I és el fet de poder-los aplicar –com ja va fer Llarena a la instrucció- l'article 384bis de la Lecrim que permet suspendre de funcions càrrecs públics processats per rebel·lió i amb presó preventiva decretada. Això va apartar els diputats empresonats del Parlament de Catalunya el juliol del 2018.

En aquest cas, els lletrats entenen que el Congrés i el Senat són més «garantistes» i que la necessitat de sol·licitar aquesta autorització (que el Parlament no preveu) els situa en un altre escenari.

Segons petició de llibertat amb el judici en marxa

Aquesta és la segona vegada que els advocats de tots cinc demanen la llibertat amb el judici en marxa. El passat 11 d'abril, el tribunal presidit per Manuel Marchena va rebutjar deixar en llibertat els presos que eren candidats a les eleccions del 28 d'abril i del 26 de maig. Els magistrats es van oposar a excarcerar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn (alcaldable per Barcelona). Les seves defenses havien remès escrits demanant la llibertat provisional dels seus clients per garantir el dret a la defensa -poder preparar les sessions del judici en llibertat- i per garantir els seus drets polítics i poder participar en la campanya.

El tribunal, però, s'hi va oposar argumentant que no hi ha vulneració de drets i justificava que el sentit de la presó preventiva és, precisament, «assegurar» que estiguin a disposició del Suprem durant tot el judici. Sobre la vulneració del dret a defensa adduït pels lletrats, el tribunal subratllava que els presos es poden asseure juntament amb els lletrats per tenir «comunicació fluïda i permanent» durant la vista i se'ls permet «entrevistar-s'hi lliurement i sense restriccions» als recessos. Afegien que ser candidats no exclou la presó preventiva, «que per sí mateixa no implica vulneració de drets polítics».