x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
17.09 º
12.96 Km/h
Judici 1-O
El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala del Tribunal Suprem durant el judici de l'1-O.

El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala del Tribunal Suprem durant el judici de l'1-O.

El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala del Tribunal Suprem durant el judici de l'1-O.

Pool EFE

Marchena evita que Salellas interrogui un catedràtic sobre el dret a l'autodeterminació: «És un insult al tribunal»

La defensa de Cuixart, Junqueras i Romeva havia sol·licitat la declaració d'Enoch Albertí, membre del consell que va elaborar el Llibre blanc

Actualitzada 25/04/2019 a les 12:53

El president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, ha frenat en sec l'intent del lletrat Benet Salellas (de l'equip de Cuixart) de preguntar a un testimoni sobre el dret a l'autodeterminació. La defensa de Cuixart -i també la de Junqueras i Romeva- havia citat Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional que va formar part del Consell per a la Transició Nacional que va elaborar el Llibre Blanc el 2014. Marchena ha criticat que es vulgui convertir el testimoni «en pèrit» i ha dit que no permetrà que el judici «es converteixi en una lliçó d'un constitucionalista als magistrats sobre el dret a l'autodeterminació» i ho ha qualificat «d'insult» al tribunal. A més, el president ha dit que el Llibre blanc està incorporat a la causa i «ha estat i serà estudiant exhaustivament» pels magistrats. Abans d'aquest incident, Albertí ha defensat que les entitats civils no van participar d'aquest document, que no era un «full de ruta» i que només recollia els diferents escenaris i vies possibles per celebrar una consulta a Catalunya.

L'equip de defensa de Jordi Cuixart havia proposat la declaració d'Enoch Albertí per haver participat del Consell Nacional per a la Transició Nacional, que entre 2013 i 2014 va redactar el Llibre blanc. Albertí, que és catedràtic de dret constitucional a la UB, ha negat que sigui un full de ruta per a l'independentisme, que va acceptar l'encàrrec de la Generalitat (sense remuneració) per elaborar el que considera un treball acadèmic sobre els diferents escenaris sobre la realització d'una consulta a Catalunya.

El llibre blanc està incorporat a la causa i la fiscalia n'ha reproduït algun fragment al seu escrit, especialment el que fa referència a la mobilització social necessària per acompanyar un referèndum. Segons ha defensat Albertí, aquesta consideració es fa perquè en un projecte polític «d'envergadura com un referèndum» calia comptar amb un «suport social» i també sempre des del punt de vista d'una mobilització «sempre de caràcter pacífic, civilitzat i ordenat com sempre havien estat les mobilitzacions a Catalunya».

L'interrogatori, però, s'ha torçat quan Salellas ha preguntat sobre el dret a l'autodeterminació i quines referències se'n feien al Llibre blanc. Marchena ha intervingut per criticat, segons considera, l'intent de l'advocat de convertir el testimoni en un «perit judicial» que «doni lliçons» sobre autodeterminació al tribunal, el que ha considerat un «insult». «La sala no pot escoltar lliçons de dret constitucional d'un catedràtic que ve com a testimoni», ha declarat. Marchena ha dit que el llibre blanc està incorporat a la causa i que alguns membres del tribunal l'han llegit «de la primera a la última pàgina» i que «és i serà» estudiant exhaustivament.

Un segon testimoni desvincula el Llibre Blanc del full de ruta
També ha testificat Joan Vintró, que va ser també membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i exlletrat del Parlament (1981-2006). A preguntes del lletrat Francesc Homs, ha reconegut que quan es va presentar el Llibre Blanc el setembre de 2014 no es va obrir cap investigació judicial, ni van rebre cap advertiment del TC ni es va impugnar el document.

Vintró ha insistit que el document era un «encàrrec acadèmic» sobre els diferents escenaris «hipotètics» que es podien produir si es celebrava un referèndum a Catalunya però ha negat que fos un «full de ruta» per al Govern. «En absolut, era un document d'estratègia política, acadèmic, on només es fan anàlisis jurídiques i propostes al respecte d'aquests hipotètics escenaris», ha explicat.

Sobre la part que recull la fiscalia en referència a la mobilització social, ha dit que en cap cas era una «eina de força o coacció» cap a l'Estat -com sosté l'acusació- sinó que constatava que una hipotètica consulta calia tenir suport social per «legitimar-la», sempre en el «marc pacífic i democràtic i de cap manera tendint a crear cap acció de força».
Temes relacionats
Comenta el contingut : Marchena evita que Salellas interrogui un catedràtic sobre el dret a l'autodeterminació: «És un insult al tribunal»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes