x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
17.15 º
14.76 Km/h
Judici 1-O
Pla general del tribunal del judici de l'1-O, el 21 de març del 2019.

judici 1-O, suprem

Pla general del tribunal del judici de l'1-O, el 21 de març del 2019.

El segon de Baena diu que polítics independentistes ja plantejaven la unilateralitat com a «única opció» el 2016

El comandant de la Guàrdia Civil situa Forcadell com el «canal» per tramitar un «model de doble legislació»

Actualitzada 15/04/2019 a les 14:23

El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats de la Benemèrita que han servit de base per a la causa que s'està jutjant al Tribunal Suprem ha assegurat que polítics independentistes com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Marta Rovira Artur Mas i Josep Rull van fer una reunió el juny del 2016 on ja van plantejar la «via de la unilateralitat» com «l'única opció que els queda per prendre». El comandant (TIP N29100C) ha assegurat que així es desprèn de l'agenda Moleskine de l'exsecretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové, i també ha situat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell com el «canal» necessari per tramitar «un model de doble legislació» que permetés la independència, en referència a una reunió de l'agost del 2016. El segon del tinent coronel Daniel Baena ha remarcat la «rellevància» de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, participant en una reunió al gener del 2016 per decidir qui seria president o el repartiment de conselleries, i la «gran arma de mobilització» que va suposar Crida a la Democràcia, una «extensió» d'Òmnium Cultural.

El judici de l'1-O s'ha reprès amb la declaració del número 2 del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i responsable dels atestats de la Guàrdia Civil. El testimoni d'aquest dilluns és el secretari que va signar aquests atestats, que a l'inici de la seva declaració ha admès que va ser condemnat per una audiència provincial per un delicte de tortures i posteriorment absolt pel Suprem.

El paper de Jové i l'Enfocats
A preguntes del fiscal Fidel Cadena, ha explicat que van trobar el document Enfocats i l'agenda Moleskine al domicili de Jové, de qui ha dit que «despatxava» amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, que era «l'encarregat de l'organització de la gestió dels locals» i que va ser «l'origen» que va permetre a la Guàrdia Civil trobar la nau de Bigues i Riells on es van trobar paperetes de l'1-O. De fet, aquest ha estat el testimoni que més detalls ha donat sobre l'Enfocats i l'agenda Moleskine, documents que les acusacions consideren claus per definir l'estratègica cap a la independència.

El comandant ha definit Enfocats de «document estratègic, d'idea, de visió», que inclou «acció política, acció de participació ciutadana i acció de comunicació», «escenaris que es podien generar» i també «estructures d'estat». Mentrestant, l'agenda era «executiva, amb noms, persones i finalitats».

Pel que fa a l'agenda, el comandament de la Guàrdia Civil ha fet referència a diverses reunions, entre les quals una que es va celebrar al gener del 2016 a la seu de l'ANC on es feia un «últim intent» per definir «qui seria el proper president de la Generalitat» o com seria la «distribució» de conselleries entre els partits que van formar la coalició de Junts pel Sí (JxSí). El comandant ha destacat la «rellevància» que hi fossin Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. «El que es parla en la reunió es materialitza dies després», ha afegit.

Entitats i Govern, «decisions conjuntes»
De fet, en respostes a l'acusació popular exercida per Vox, ha remarcat que amb el document Enfocats veuen una «convergència» entre «l'acció política» amb la «capacitat ciutadana». En aquest sentit, ha argumentat que cap document reflectia que «algú estigués per sobre dels altres», però sí que partits i entitats es reunien i prenien «decisions conjuntes», amb un «grup directiu» on també ha situat els líders de les entitats sobiranistes.

Via unilateral, «única opció»
També ha relatat una reunió del juny del 2016 amb la participació d'Oriol Junqueras, Marta Rovira, Raül Romeva, Artur Mas i Jordi Turull, on veuen que «l'única opció que els queda és prendre la via de la unilateralitat». Per al comandant, el referèndum era «sempre el pas previ» a la declaració d'independència, però «inicialment no es va valorar com a referèndum unilateral», sinó que «primer era pactat amb l'estat i després evoluciona».

I ha destacat una altra trobada de l'agost del 2016 «on assisteix Carme Forcadell», fet que considera «important» perquè l'expresidenta del Parlament era «el canal per tramitar les lleis» que havien de permetre tenir un «model de doble legislació» que, segons ha dit, també es recull en l'agenda de Jové.

«Conflicte amb l'estat»
El número dos de Baena ha afegit que a l'agenda de Jové es troben «una espècie de modulació del conflicte», que es «ponderarà» segons quina sigui la resposta de l'Estat «en cada moment». «En funció dels escenaris, en cada moment s'augmentarà o es disminuirà el conflicte», ha assegurat. El comandant ha afegit que dels documents trobats a Jové es desprenia que interessava que «el conflicte en termes de negociació» es mantingués. «A més intensitat aniria millor, si la negociació anava per la banda nacionalista, la mobilització disminuïa», ha reblat.

Crida per la Democràcia: «Gran arma de mobilització»
Durant la seva declaració, el comandant de la Guàrdia Civil ha definit Crida per la Democràcia com la «gran arma de mobilització» la tardor del 2017, i l'ha vinculat a Òmnium Cultural. El testimoni ha assegurat que era el «canal principal» des d'on es van fer la «immensa majoria» de «les alertes a la població civil», juntament amb «perfils de Twitter d'alguns dels encausats». Sobre la plataforma Escoles Obertes, el comandant ha remarcat que es va presentar a la seu d'Òmnium, però que no pot acreditar la seva creació ni la seva vinculació amb Jordi Cuixart.

La imatge, «prioritat» per als Mossos
Segons el secretari dels atestats, la «imatge» dels Mossos era una «prioritat» per al desenvolupament de l'1-O i ha assenyalat que el cos va prendre mesures perquè no es veiés «perjudicada negativament» abans d'aquesta data. En concret, s'ha referit a informes d'intel·ligència que s'enviaven al major Josep Lluís Trapero sobre escenaris abans del referèndum. Ha dit que en un d'ells s'apuntava que la imatge del cos podia ser «negativa» si es detenien «alcaldes IR» (de l'independentismes revolucionari) els dies previs al referèndum. Aquesta informació l'extreu de la intervenció dels correus electrònics de Trapero.

El comandant ha explicat que el major va enviar per correu electrònic a la «cúpula política», encapçalada per l'exconseller Joaquim Forn, amb instruccions de Fiscalia Superior de Catalunya. Tot i això, a respostes de la defensa de Forn, ha admès que l'exconseller no els va respondre fent cap tipus de consideració, i en canvi sí un altre correu sobre el pla Àgora.

A més, el secretari dels atestats ha relatat el que es va recollir en un informe dels Mossos d'Esquadra sobre una reunió mantinguda als serveis centrals al departament el 13 d'octubre del 2017, explicant intervencions del major i altres comissaris. Això ha provocat algunes queixes de les defenses perquè no hi era present i valorava un informe de la policia catalana. Entre les frases que ha atribuït a Trapero, una que en què deia que «la Guàrdia Civil amb la fiscalia i 10 fotos d'una mala actuació en fan un delicte de sedició». També que «la fotografia generada amb els atemptats del 17-S és una imatge molesta per a l'Estat», o que el dia 2 va felicitar els Mossos dient que «els han imposat el què, però el com» el decidia la policia catalana.

El comandant també ha assegurat que, de l'anàlisi missatges per ràdio de la policia catalana l'1-O, es desprenen «avisos» als col·legis de l'arribada de forces de seguretat de l'Estat, de la presència d'observadors internacionals o de l'arribada de furgonetes de la Guàrdia Civil al col·legi de Sant Julià de Ramis on havia de votar l'expresident Carles Puigdemont. «En alguna trucada es parlava que s'estava fent un paripè», ha reblat.

«Avís» a detinguts el 20-S
El comandant també ha dit que l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig va enviar un correu electrònic el dia 19 de setembre durant la intervenció de la Guàrdia Civil a Unipost Terrassa. «L'avisa fins a quatre vegades de la nostra intervenció i el correu ve de la sala central de comandament dels Mossos i es trasllada directament a Jové, i aquest els obre», ha detallat. Segons afirma, és el primer cop que es troben amb una «transmissió de dades» d'un responsable d'Interior amb el senyor Jové, que resultaria detingut l'endemà.

També s'ha referit a intervencions telefòniques on Mossos parlen amb detinguts del 20-S. Ha situat tres trucades: una de Natàlia Garriga –de qui ha dit que va ser una de les «logistes» el referèndum- i que va rebre una trucada d'un «responsable» de Mossos per demanar-li que li expliqués el «sistema de contravigilàncies». Una segona que es produiria amb Carles Viver Pi-Sunyer «fent referència» a la dona de l'exconseller Jordi Jané i una tercera de Franscesc Sutrias que trasllada al director dels Mossos que «vol estar tranquil a casa i el cotxe». Ha dit que no recorda les dates de les trucades però que estaven entre el 20 de setembre i l'1-O.

Van den Eynde i les irregularitats en l'inici de la investigació
Novament, el lletrat de Romeva i Junqueras, Andreu van den Eynde, ha intentat demostrar que l'inici de la investigació es va fer amb irregularitats i que l'objectiu era obrir una causa general contra l'independentisme. Per això, ha preguntat detalls al comandant sobre quan i a qui van sol·licitar les primeres intervencions telefòniques. Li ha preguntat per què ho van demanar ells a iniciativa pròpia en unes diligències del 24 de març del 2017 davant la Fiscalia Superior de Catalunya. Aquí, el comandant no ha sabut donar explicacions concloents i ha dit que pot ser que les haguessin sol·licitat però que és el fiscal qui ho ha d'elevar al jutge per veure si s'autoritza o no. Aquestes intervencions telefòniques les va acabar autoritzant el jutjat d'instrucció 13.

De la «protesta» a la «fustigació»
En respostes a la fiscalia, el comandant ha assegurat que en un primer moment es van trobar al carrer una «fase de protesta», fins aproximadament el 18 de setembre, i que posteriorment hi va haver «fustigació» a «acció policial». «Tenim experiència en treballar en llocs complexos, mai ens hem trobat amb aquest escarni», ha assegurat. El comandant ha afegit que la situació va canviar en algunes actuacions que van fer a partir de l'aplicació del 155.

Sobre els CDR, ha destacat reunions per «donar consells sobre com impedir actuacions policials o judicials» i ha citat En peu de pau, «una espècie d'agrupació on es donaven aquestes directrius, com fer resistència a determinades actuacions».

Indicis de malversació
Preguntat sobre l'acreditació del delicte de malversació, ha sostingut que les obres de la nau annexa del CTTI eren, segons diu, per al dia del referèndum perquè hi havia un centenar d'ordinadors i es van fer contractes menors per tenir-les acabades abans de l'1-O. Sobre Unipost, ha afirmat que han comprovat que el sistema d'anul·lació de les factures s'ha fet a través d'un sistema que reconeix un deute «a llarg termini». «Està reconeixement un dret de cobrament d'aquestes factures», conclou.
Comenta el contingut : El segon de Baena diu que polítics independentistes ja plantejaven la unilateralitat com a «única opció» el 2016
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes