El Ministeri de Sanitat i les autonomies afronten el divendres el desproveïment de 274 fàrmacs

El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes es reuniran aquest divendres per a intentar solucionar els problemes de subministrament de 274 fàrmacs, encara que, segons l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), la situació «està sota control» i «no és preocupant».

El Departament que dirigeix María Luisa Carcedo ha convocat als responsables autonòmics de sanitat per a afrontar la restricció que afecta a 488 presentacions (cadascun dels formats en els quals es comercialitza el medicament), han confirmat a Efe fonts de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid.

A la reunió acudiran també representants dels pacients, segons ha avançat a Efe la presidenta de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients, Carina Escobar, així com de la patronal farmacèutica, com han confirmat fonts del sector.

La directora de la Aemps, María Jesús Lamas, ha assegurat que les necessitats dels pacients «sempre» estaran cobertes «amb un medicament d'una altra marca i el mateix principi actiu i la mateixa dosi, o amb una altra alternativa terapèutica que el metge li indiqui».

«De cap manera això suposa un problema de salut pública», ha posat l'accent Lamas, qui ha incidit que són 488 les presentacions de medicaments que tenen problemes de subministrament o de desproveïment, no 488 fàrmacs.

En la llista de medicaments amb problemes de subministrament del CIM, el Centre d'informació online de medicaments la Aemps, figuren 488 presentacions, en les quals es pot veure el mateix medicament, però amb un envàs per exemple de 20 comprimits i un altre de 30, amb el que el fàrmac figura dues vegades en la llista.

En aquesta llista es troben algunes presentacions de Adiro, Trankimazin, Primperán, Dalsy, Betadine gel, Dolalgial, Urbasón, Almax, Valsartán o Gine-canestén, entre altres.

Per què es produeixen aquests problemes en el subministrament? Per a Lamas són nombroses les causes, però la majoria té a veure amb problemes «en la producció, qualitat, d'aconseguir el principi actiu, o per problemes a l'hora d'ajustar la capacitat dels laboratoris que fabriquen el medicament a les necessitats».

Segons Lamas, hi ha un increment en la demanda mundial, no és un problema que afecta només a Espanya, perquè, segons ha assenyalat, «hi ha nous mercats emergents que accedeixen a millors sistemes de salut, es consumeix més medicaments i augmenta la demanda de manera molt important en alguns medicaments clàssics».

La Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) ha compartit aquest diagnòstic, però ha considerat que hi ha països que no tindran aquests problemes perquè paguen més pels medicaments «per tant, en aquesta sobredemanda és a aquests als quals primer se satisfà».

«El Ministeri intervé preus dels medicaments i aquests són més baixos que la mitjana (...). Si el preu decau no serem tan atractius», ha explicat a Efe el president de FEFE, Luis de Palacio, per a qui la situació no és preocupant a curt o mitjà termini, però la tendència no millora «i això sí és preocupant».

Al seu judici, en el problema de subministrament ha influït en part el Brexit, ja que Regne Unit ha fet apilament d'un major volum de medicaments davant la possible sortida de la UE.

Fuentes de Farmaindustria coincideixen amb Sanitat en què la situació no suposa risc per a la salut perquè per a «la immensa majoria» dels casos existeixen medicaments iguals o presentacions alternatives per a la mateixa indicació.

Per a la patronal farmacèutica, les causes del desproveïment es deuen a factors tècnics i logístics; reglamentaris -com a canvis en les condicions d'autoritzacions pendents d'atorgar-; i econòmics.

Les successives reduccions de preus a les quals són sotmeses les presentacions de fàrmacs, segons aquestes fonts, poden arribar a fer inviable la comercialització en algunes d'aquestes presentacions.

Per això, han demanat diàleg entre els agents de la cadena del medicament i el Ministeri per a abordar la «complexitat del problema» i reduir «al mínim» els casos de faltes.

La presidenta de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients ha sostingut que el desproveïment és una cosa «gairebé quotidiana», que es complica quan afecta a pacients crònics, pluri-medicalitzats o persones majors i encara que hi hagi altres alternatives «en el moment que et canvien la caixa es produeixen problemes».

Escobar creu que el Ministeri de Sanitat ha d'actuar per a prevenir aquestes situacions.

En declaracions a Efe, Juan Gabriel García, de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), ha llançat un missatge de tranquil·litat perquè «és estrany» que els metges no comptin amb una alternativa terapèutica.

«Ens obliga a un major treball d'explicació cap als pacients, que estan acostumats a un medicament concret», especialment en el cas de les persones majors, i també obliga a mantenir una comunicació amb les farmàcies per a solucionar els problemes que sorgeixen, ha dit García.