Diari Més

Judicial

L'AN confirma que no hi va haver terrorisme en el cas d'Altsasu i manté les penes de fins a 13 anys

En el cas d'Iñaki Abad la sala rebaixa de 10 a 6 anys la presó perquè li treu dos delictes de lesions

Imatge de la sala de vistes de l'Audiència Nacional a San Fernando, durant la vista d'apel·lació de la sentència d'Altsasu.

L'AN confirma que no hi va haver terrorisme en el cas d'Altsasu i manté les penes de fins a 13 anysEFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ha confirmat que no hi va haver terrorisme en el cas d'Altsasu i manté les penes d'entre 2 i 13 anys de presó per als vuit joves de la població navarresa. L'única variació de penes es dona per a Iñaki Abad, ja que la sala estima parcialment el seu recurs i li rebaixa la pena de 10 a 6 anys de presó perquè li treu dos delictes de lesions. El passat 23 de gener es va fer la vista per revisar els recursos de les defenses. Durant la mateixa, la fiscalia –que durant el judici havia demanat penes de fins a 62 anys i 5 mesos- va mantenir que les agressions als dos guàrdies civils (fora de servei) i les seves parelles l'octubre de 2016 constitueixen un delicte de terrorisme. En canvi, la nova sentència descarta de nou tipificar els fets com a terrorisme i confirma les penes pels delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. La sentència es pot recórrer ara al Tribunal Suprem.

El passat 29 de gener, la sala d'apel·lacions va estudiar els recursos que defenses i acusacions havien presentat contra la sentència que havia dictat l'Audiència Nacional l'1 de juny de 2018. En una vista de dues hores, les defenses van aportar nous testimonis per desvincular alguns dels joves dels fets. És el cas de Joan Ander Cob, que asseguren que no va estar ni al bar on es va produir la baralla.

En la sentència de la sala d'apel·lació, els magistrats desestimen els recursos de la fiscalia –que demanava que els fets fossin considerats com a terrorisme-, de les acusacions i també de set de les vuit defenses. L'única excepció és la d'Iñaki Abad, a qui la sala rebaixa la pena de 10 a 6 anys de presó per treure-li dos delictes de lesions (se l'havia condemnat inicialment per quatre delictes de lesions).

Els jutges assumeixen en la seva integritat els fets provats per la sentència de la primera instància i assumeix que els condemnats van agredir els dos guàrdies civils (fora de servei) i les seves parelles primer dins del bar Koxka i també al carrer.

Descarta terrorisme

La sala d'apel·lacions tampoc veu terrorisme en els fets. Des del primer moment, la fiscalia va demanar que els fets es tipifiquessin com a terrorisme, però ja en la sentència de primera instància l'1 de juny es va descartar. Ara, novament, la sala d'apel·lacions tampoc creu que els fets coincideixin amb aquest delicte. També descarta l'existència del delicte de desordres públics terroristes.

«No es pot concloure que els fets succeïts es produïssin seguint l'ideari que la banda terrorista ETA doncs no es pot estimar acreditada la intencionalitat que propugna el ministeri fiscal», recull la sentència. La sala entén que els joves «no tenien suport logístic» i que no actuava, doncs, amb «protecció o empara» de la banda terrorista ETA o qualsevol altra.

Iñaki Abad, de 10 a 6 anys

El passat 1 de juny, la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional va condemnar Oihan Arnanz a 13 anys de presó, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda a 12 anys; Iñaki Abad a 10 anys, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola, a 9 anys i Ainara Urkijo a 2 anys de presó (l'única que està en llibertat).

La sentència de la sala d'apel·lacions només modifica la pena a un dels condemnats. És el cas d'Iñaki Abad, ja que la sala estima parcialment el seu recurs i li rebaixa la pena de 10 a 6 anys de presó perquè li treu dos delictes de lesions.

Excepte Ainara Urkijo -condemnada per un delicte d'amenaces i desordres públics-, la resta dels acusats estan condemnats per delictes d'atemptat als agents de l'autoritat i lesions i la sentència afegeix que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil. En el cas d'Iñaki Abad i Oihan Arnanz se'ls va condemnar també per desordres públics.

La sentència es pot recórrer ja en última instància davant el Tribunal Suprem.

tracking