Creen per primera vegada minironyons a partir de cèl·lules mare

Científics de l'Institut deBioingenieríade Catalunya (IBEC) han aconseguit crearminironyonsíntegrament amb cèl·lules marepluripotentshumanes, dotar-los de reg sanguini i que siguin similars al d'un embrió de sis mesos, i tot això en un procediment que dura només 20 dies.

L'avanç, que avui publica la revista 'NatureMaterials', suposa, segons ha explicat a Efe la directora d'aquesta investigació a l'IBEC, Núria Montserrat, un «salt qualitatiu» en el desenvolupament de teixits per a investigar malalties, provar fàrmacs i en un futur poder fer trasplantaments de teixits.

Els nousminironyonscreats per l'IBEC, amb la col·laboració de l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, elCSICi elSalkInstituteforBiologicalStudies(els EUA), es diferencien dels «minironyonsquimèrics» aconseguits el 2013 i millorats després l'any 2015, en què aquests estan completament formats per cèl·lules humanes, a diferència dels anteriors, que barrejaven cèl·lules humanes amb altres de ratolins.

També es diferencien que els anteriors havien aconseguit imitarminironyonsd'un embrió de tres mesos i aquests són més adults, comparables al ronyó d'un fetus de sis mesos, i en el procediment per a aconseguir-lo triguen 20 dies, i no 25 o 30 com en els models anteriors.

«Aquestorganoide, a més, l'hem aconseguit conrear en un biomaterial, un hidrogel, que simula la duresa de l'ambient embrionari, la placenta o l'ou, i, amb la membrana d'un embrió de pollastre hem aconseguit quevasculi, que tingui reg sanguini i fins i tot que creixi», ha detallat Montserrat.

La importància de l'avanç radicaen quèara els investigadors, segons la científica de l'IBEC, «podrem estudiar directament aquestorganoideal laboratori com evoluciona si el sotmetem a les condicions, per exemple, d'un diabètic o d'altres malalties, o veure com l'afecten determinats fàrmacs».

Per aquestes investigacions, també és molt important, segons Núria Montserrat, haver aconseguit reduir a només 20 dies el procés per crear aquestsminironyons, que cada vegada s'assembla més a l'òrgan neonatal, amb el qual «estem més prop d'un teixit que pugui ser trasplantat, encara que encara lluny de poder trasplantar un ronyó creat artificialment».

«Hem vist que en el nostre biomaterial -un hidrogel- amb les membranes embrionàries d'ous, elsminironyonsvascularitzenen dos o tres dies imitant artificialment elmicroambienten el qual es desenvolupen els ronyons en la naturalesa».

Montserrat, que reconeix que per als neòfits la seva sembla una investigació «molt Frankenstein», ha destacat que el ronyó «és un òrgan molt complex, està implicat en moltes malalties primàries i afectat per altres secundàries» i amb aquest nou avanç poden veure «com es formen els vasos sanguinis al ronyó, com irriguen, com actuen i creixen les nefrones».

Segons Montserrat, «costa molt crear artificialment teixits que se semblin als de sis mesos de gestació, i més fer-ho en un procés curt de 20 dies i amb un nivell qualitatiu que ens permet treballar amb ell en viu».

La investigadora ha puntualitzat que de moment la ciència només ha estudiat com es comporten i funcionen unes poques deles 23 tipusde cèl·lules diferents que hi ha en un ronyó, per la qual cosa encara estan lluny de fer un ronyó artificial trasplantable, «encara que estem prop de fer-ho amb algunes cèl·lules concretes de manera efectiva».

Els investigadors de l'IBECja han començat a comparar les cèl·lules delminironyóvascularitzat amb el comportament de les cèl·lules de pacients de l'Hospital Clínic en condicions, per exemple, d'estrès o de diabetis amb la intenció d'acostar-se a la producció de cèl·lules.

Segons Montserrat, aquest avanç en el camp de la regeneració renal obre la porta a nous progressos per a aplicacions en medicina personalitzada i per a desenvolupar biomaterials amb capacitat instructiva.

«Aquest procediment que presentem pot ser aplicat immediatament en els laboratoris que treballin en el modelatge de malalties del ronyó», ha conclòs Montserrat.