x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
8 º
38.88 Km/h
Presons

L'Estat té 2.761 presos per delictes sexuals i només el 8.5% segueix programes terapèutics

Els interns per violència de gènere augmenten a 3.927 i només el 13% segueix aquestes teràpies
  • EFE

Actualitzada 12/01/2019 a les 16:31

Un total de 2.761 persones estan empresonades per delictes sexuals i només 230, poc més del 8%, participa de manera voluntària als programes terapèutics i de rehabilitació que Institucions Penitenciàries té en marxa des de fa dues dècades per a evitar la reincidència.

«El principal repte de qualsevol sistema penitenciari és aconseguir que els presos surtin en millors condicions de les que van entrar. En la mesura que això no s’aconsegueixi, el sistema fracassa», diu en una entrevista a EFE el secretari general d’Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz.

Tot i fets tan greus com l’assassinat de Laura Luelmo a mans de Bernardo Montoya, que havia sortit de la presó dos mesos abans, el secretari general considera que la institució penitenciària espanyola està internacionalment «ben valorada», però hi ha marge de millora. I pot fer-se, segons Ortiz, insistint en els programes de tractament; en una major dotació de personal especialitzat, que ara és insuficient, i en la creació de condicions idònies per a que el condemnat es presti voluntàriament a aquest programes. Les últimes dades disponibles xifren en 69% el percentatge de reclosos que no tornen a delinquir, però encara queda un 31% de «perfils de difícil reinserció». I sobre els que es té «quasi tota la seguretat que al sortir seguiran delinquint», el màxim responsable de Presons, defensa l’aplicació de la llibertat vigilada, una mesura del Codi Penal relativament nova i que estableix onze possibilitats de control per aquest tipus de presos.

«Un dels reptes importants és fer eficaç aquesta llibertat vigilada», però per això es necessiten els «recursos necessaris» i que s’esvaeixin els dubtes sobre l’administració competent en l’aplicació de cada mesura de control, emfatitza. Ortiz es refereix també als interns per violència de gènere, que augmenten a 3.927, dels quals 469 (al voltant del 13%) participen de forma voluntària en programes de tractament. A ells se’ls sumen les 4.000 persones amb condemnes molt curtes que no arriben a entrar a presó a canvi de sotmetre’s a aquestes teràpies.

Presons també demana més professionals en aquest àmbit i està firmant convenis amb ajuntaments com el de Madrid, per a que aporti psicòlegs a aquests programes. A més, Institucions Penitenciàries negocia més dotacions amb la delegació del Govern per a la Violència de Gènere. «Es tracta de què tots els condemnats puguin realitzar aquests programes», assenyala Ortiz, qui avança que el seu departament treballa en la creació d’un «microprograma» més flexible per a que els condemnats amb penes curtes, moltes de sis mesos per trencar l’ordre d’allunyament, s’acullin, ja que les teràpies actuals tenen una duració d’un any.

Ortiz també vol potenciar la concessió de tercers graus o règim de semillibertat, amb els controls necessaris a aquests presos. Amb tot, Espanya pretén apropar-se als països del seu entorn, inclòs Catalunya, que té transferides les Presons. Mentre que en els centres dependents de l’Administració central els reclosos en tercer grau representen el 16%, a Catalunya s’eleven al 22% i en alguns països europeus superen el 25%. Ortiz lamenta que Espanya sigui el tercer país d’Europa amb la major estància mitja a presó, tot i comptar amb l’índex més baix de criminalitat, i recorda que el sistema penal espanyol és dels més rigorosos i amb penes que poden arribar fins als 40 anys.

Tot i això, la població penitenciària ha disminuït els últims deu anys i ha passat dels 63.000 presos el 2018 a 50.600 a l’actualitat, fet que ha permès que, tot i la reducció de plantilla de funcionaris, la ràtio hagi baixat d’un treballador per cada 5,6 interns a 4,3. Tot i això, Presons ha llençat enguany la major oferta pública de feina dels últims temps amb 956 places, 831 d’elles per al cos d’ajudants, que es cobriran en el primer semestre de l’any per pal·liar bona part de les encara 3.000 vacants.

En matèria de personal, un dels problemes més greus, «i de difícil solució» segons Ortiz, és la cobertura de metges en l’àmbit penitenciari, amb 160 vacants, perquè encara que surtin places no són «apetibles» per aquest col·lectiu, també deficitari en general a Espanya. També en l’àmbit sanitari, Ortiz recorda que una llei de 2003 preveu la transferència de la sanitat penitenciària a les comunitats autònomes, però tan sols compta amb ella el País Basc. No obstant, ja hi ha «converses series» amb Navarra i s’han iniciat els contactes amb la Comunitat Valenciana, Cantàbria i Balears.

Respecte a les reivindicacions dels sindicats de presons, Ortiz reitera que és «difícil, per no dir impossible», un augment salarial que complementi a la firmada al març per a tots els treballadors funcionaris. Sí s’està atenent a la demanda d’un protocol contra les agressions als treballadors de Presons, tot i això Ortiz recorda que Espanya està «molt per sota» d’altres països europeus i, dins del territori, d’altres col·lectius com els professors. De totes maneres, no sobrepassen les 300 i d’elles, tan sols sis van ser greus l’any passat, quan no es va registrar ninguna molt greu.
Comenta el contingut : L'Estat té 2.761 presos per delictes sexuals i només el 8.5% segueix programes terapèutics
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes