Diari Més

Judicial

El detingut pel doble crim de Susqueda queda en llibertat provisional sense fiança

L'Audiència de Girona estima el recurs de la defensa i conclou que «els principals indicis de criminalitat» contra Jordi Magentí «s'han vist seriosament debilitats»

La policia científica en un dels terrenys vinculats al detingut pel doble crim de Susqueda.

Presó sense fiança per dos assassinats per al detingut pel crim de SusquedaACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'Audiència de Girona ha deixat en llibertat provisional sense fiança el detingut pel doble crim de Susqueda. La interlocutòria de la Secció Quarta estima el recurs interposat per la defensa de Jordi Magentí i conclou que «els principals indicis de criminalitat» que hi havia contra ell s'han vist «seriosament debilitats» al llarg d'aquests mesos d'instrucció. Entre d'altres, perquè no es pot descartar que aquell 24 d'agost del 2017 hi hagués altres persones que haguessin pogut accedir al pantà sense vehicle ni tampoc telèfon mòbil. Per això, l'Audiència revoca l'ordre d'ingrés a presó dictada pel jutjat de Santa Coloma de Farners i ordena que Magentí quedi en llibertat. Això sí, li retira el passaport, li prohibeix marxar a l'estranger i l'obliga a presentar-se al jutjat cada quinze dies.

La interlocutòria de la Secció Quarta, de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Ortí, ja deixa clar d'entrada quin és el fons de la qüestió. De fet, subratlla –literalment- que dues de les raons per mantenir un investigat a presó són «que hi hagi prou motius a la causa per creure'l responsable criminal d'un delicte» o que hi hagi «indicis racionals» que l'incriminin.

En el cas de Jordi Magentí, que porta gairebé nou mesos empresonat com a sospitós dels crims de Susqueda, l'Audiència de Girona conclou que els indicis que recull l'auto de presó dictat pel Jutjat d'Instrucció 2 de Santa Coloma de Farners, així com els que esgrimeix el fiscal, no tenen «prou entitat» com per mantenir el detingut entre reixes.

A partir d'aquí, la interlocutòria els analitza un per un. D'entrada, l'Audiència es fixa en el vehicle (un Opel Zafira) amb què la parella del Maresme va arribar a Susqueda aquell 24 d'agost. I diu que, d'ençà que el cotxe va enfilar el camí de la cantera, no se sap «en cap moment» allà on van dirigir-se les víctimes i on van «aparcar» per fer caiac.

Tot i que el fiscal situa l'escenari del crim a la Rierica, l'Audiència considera que també «seria lògic» que la parella hagués aparcat l'Opel Zafira a prop de la platja dels Xinesos (que és on el vehicle va aparèixer enfonsat amb una pedra falcada al pedal de l'accelerador). En concret, la interlocutòria diu que «no es pot descartar» que les víctimes aparquessin el cotxe a la pista forestal que porta fins allà i que, des de dalt, baixessin caminant a la platja per posar el caiac a l'aigua i, des d'allà, anar fins a la Rierica.

El lloc del crim, en dubte

L'Audiència de Girona també posa en dubte que el doble crim es cometés a la platja de la Rierica (el lloc on el detingut solia anar a pescar). El fiscal el situa com a escenari dels trets basant-se en proves sonomètriques i en una pedra que es va trobar a dins de la motxilla que llastava el cadàver del noi.

La interlocutòria, però, posa «en entredit» les proves de so que van fer els investigadors dels Mossos d'Esquadra recreant els trets. I de fet, arriba a concloure que es van dur a terme «amb l'únic objectiu de validar la tesi policial que situava els dispars a la zona de la Rierica». A més, l'Audiència també recull que diversos testimonis van situar els trets en altres llocs del pantà (com la Pedrera o la Font del Borni).

Pel què fa a la pedra de la motxilla, la interlocutòria tampoc veu clar que provingués d'una casa semi derruïda que hi ha a la platja de la Rierica. De fet, assegura que se'n van trobar d'altres de «característiques semblants» en altres «tres llocs diferents» del pantà (com la Font del Borni i la platja dels Xinesos).

Tot i posar en entredit que la platja de la Rierica fos l'escenari del crim, l'Audiència de Girona, però, si que comparteix amb els investigadors que la mort dels dos joves va tenir lloc entre les 11:20 i les 11:26 d'aquell 24 d'agost. Tant pel què fa a les imatges gravades per les càmeres de videovigilància que hi ha al pantà com, sobretot, pel testimoni dels dos excursionistes que aquell dia feien una ruta a peu per Susqueda i que van fer fotos amb una càmera que tenia un dispositiu GPS.

Més persones al pantà

A partir d'aquí, l'Audiència de Girona entra de ple a analitzar si hi ha prou indicis que permetin mantenir Jordi Magentí en presó provisional. La interlocutòria conclou que, aquell 24 d'agost al matí, l'investigat sí que estava pescant a la platja de la Rierica. De fet, diu que ell mateix ho va reconèixer durant el darrer torn de paraula de la compareixença de presó.

Ara bé, l'Audiència també diu que «la resta d'indicis» no permeten afirmar categòricament que la Rierica fos l'escenari del crim, ja que també hi ha altres opcions. En concret, la Font del Borni i el Torrent del Bonegre (nom amb què també es coneix la platja dels Xinesos).

A partir d'aquí, la interlocutòria també creu que no s'han investigat tots els possibles autors del doble crim. «La investigació els limita a residents, usuaris de vehicles detectats per la càmera de seguretat i titulars de telèfons registrats per les antenes que donen cobertura a la zona del pantà», recull l'escrit. «La sala és conscient de la dificultat de la investigació, però això no exclou la presència d'altres persones que no tinguessin mòbil, no accedissin al pantà amb vehicle o, fins i tot, no hi estiguessin instal·lades amb anterioritat», hi afegeix la Secció Quarta.

De fet, l'Audiència de Girona diu que no s'ha investigat un amic dels habitants del Mas Llomà que a finals d'agost era a la zona. Aquest home no va comparèixer al jutjat quan se'l va citar i s'ha emès una comissió rogatòria a França. I de fet, la interlocutòria també diu que alguns testimonis van relatar com aquells dies hi havia grups de gent estranya i «molt dolenta» a la zona, i que tampoc s'ha indagat prou per saber qui eren.

L'ADN, concloent

Per últim, la Secció Quarta de l'Audìència es fixa en els resultats de les proves d'ADN que es van fer a les diverses peces de roba i objectes que els Mossos d'Esquadra es van endur de les cases que el detingut té a Anglès. Una prova «rellevant» i que, precisament, va ser un dels motius pels quals la Secció Tercera de la mateixa Audiència, ara fa uns mesos, va decidir mantenir la presó provisional a l'investigat (perquè encara no se'n sabien els resultats).

L'anàlisi del laboratori, però, no va trobar cap ADN de les víctimes als objectes recollits. «Aquesta prova, que hauria pogut ser definitiva per determinar l'autoria de l'investigat, ha estat negativa», subratlla la interlocutòria de l'Audiència de Girona. En relació a les entrades i escorcolls als dos domicilis d'Anglès, el tribunal també fa notar que, si bé els Mossos d'Esquadra van trobar armes de foc a la casa del carrer Font del Canyo, aquestes no eren a l'habitació de l'investigat –que no vivia allà- sinó «a la del seu fill».

Per últim, l'Audiència de Girona també posa en entredit la declaració que va fer el company de cel·la de Jordi Magentí, dient que l'investigat havia encolomat el crim al seu fill i que ell tan sols l'havia ajudat a desfer-se dels cadàvers. Aquí, la interlocutòria subratlla que els detalls que va relatar el company de cel·la (dient que la parella havia mort a trets i que van llastar els cadàvers amb pedres) s'havien publicat ja i «estaven a disposició de qualsevol que fes una cerca a Google».

«No consta que en aquesta conversa li donés informació que només pogués tenir l'autor dels fets, com la marca del vehicle en què anaven les víctimes, la zona on va submergir els cossos i el caiac, la zona on va ocultar el vehicle, etc.», recull el tribunal.

Llibertat sense fiança

Per últim, l'Audiència tampoc comparteix la tesi del fiscal que assegurava que Jordi Magentí va intentar fugir a Colòmbia –on viu la seva dona- quan va saber que la seva detenció seria imminent. A més, també diu que l'investigat «no havia intentat eludir l'acció de la Justícia», perquè el desembre del 2017 va anar a declarar «voluntàriament» a comissaria (aleshores, com a testimoni).

Sigui com sigui, però, per evitar que hi hagi risc de fugida –com sostenia el fiscal- l'Audiència sí que resol retirar el passaport a Jordi Magentí i prohibir-li que marxi a l'estranger.

«Considerem que els principals indicis de criminalitat que apuntaven al senyor Magentí com a autor dels fets al llarg de la instrucció s'han vist seriosament debilitats, sense que puguin excloure's altres línies d'investigació, com altres persones que haguessin pogut accedir al pantà sense vehicle i sense mòbil», conclou la interlocutòria de la Secció Quarta. I hi afegeix: «Per tant, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació deixant sense efecte la presó provisional».

Per això, l'Audiència revoca l'auto d'ingrés a presó dictat pel Jutjat d'Instrucció Número 2 de Santa Coloma de Farners i ordena la llibertat provisional i sense fiança de Jordi Magentí. Això sí, a més de retirar-li el passaport i prohibir-li marxar a l'estranger, l'obliga a presentar-se davant del jutjat cada quinze dies.

tracking