Diari Més

Actualitat

El govern espanyol aprova el primer pas per exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos

L'executiu de Sánchez preveu fer efectiva l'exhumació a finals d'any i decidirà on es trasllada el cos si la família no es pronuncia

Imatge del Valle de los Caídos.

Valle de los Caídos, FrancoEFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Consell de Ministres ha aprovat un reial-decret llei que modifica la Llei de memòria històrica i que permetrà exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos, on està enterrat des de 1975. Aquest és el primer pas que permetrà al govern de Pedro Sánchez complir amb un dels seus principals compromisos electorals. L'acord preveu que, a partir del dia 31 d'agost, es donaran 15 dies a la família perquè digui on vol que sigui enterrat. Si no es pronuncia, el govern espanyol serà qui ho decidirà. La vicepresident del govern espanyol, Carmen Calvo, ha garantit que seria un lloc «digne i respectuós». El decret s'haurà de convalidar al Congrés en el termini de 30 dies. Calvo preveu que l'exhumació es faci efectiva a finals d'any. La vicepresidenta ha explicat que en la tramitació de la modificació de la llei es podrà parlar amb tots els grups d'altres aspectes a millorar de la llei, on hi podria tenir cabuda la petició d'ERC i PDeCAT d'anul·lar les sentències franquistes.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres un reial decret-llei que modifica la Llei de Memòria Històrica (impulsada per Zapatero el 2007) i que permet l'exhumació i el trasllat del dictador fora del Valle de los Caídos.

El reial decret introdueix un canvi en la Llei de memòria històrica i recull que el Valle de los Caídos ha de ser un lloc de «record, commemoració i homenatge» als morts a la Guerra Civil i disposa que només les restes d'aquests poden estar en aquest recinte. Per tant, amb aquest canvi en el redactat de la llei, el govern espanyol troba la fórmula legal per poder exhumar Franco de la basílica del Valle de los Caídos. En canvi, de moment no es planteja treure les restes de Primo de Rivera (també enterrat a la basílica) perquè ell sí va morir a l'inici de la Guerra Civil en mans dels republicans.

El procediment

El reial decret aprovat aquest divendres al Consell de Ministres entrarà en vigor demà. El canvi que introdueix en la Llei de memòria històrica es desenvolupa en un procediment administratiu que té diferents passos. Per una banda, d'aquí a una setmana (el 31 d'agost) caldrà un altre acord del Consell de Ministres pel qual es dona l'inici a aquest procediment.

A partir de llavors, el govern espanyol donarà 15 dies als interessats en el procediment perquè puguin fer al·legacions. En aquests dies, a més, la família haurà de dirigir-se al govern espanyol per comunicar-los on vol que vagin les restes del dictador i aportar tota la documentació i autoritzacions necessàries. La vicepresident ha explicat que hi ha d'haver acord i comunicació formal per part dels familiars.

En cas que no hi hagi resposta, els diguin que no volen fer-se càrrec de les restes o hi hagi «discrepàncies», serà el propi govern espanyol qui decidirà on van a parar les restes del dictador. Calvo ha avançat que seria un lloc «digne» tot i que no ha volgut donar més detalls. «Hem de preveure tots els escenaris», s'ha limitat a dir.

Passats aquests quinze dies, el Consell de Ministres ordenarà que es continuï amb el procediment i haurà de sol·licitar totes les autoritzacions que calgui per fer l'exhumació. Acabades aquestes actuacions, encara es tornarà a donar un altre període de 10 dies als interessats (inclosos els familiars) perquè facin les darreres al·legacions.

Passats aquests deu dies, el Consell de Ministres prendrà un altre acord on ja haurà de detallar si procedeix l'exhumació i a quin lloc es traslladen les restes.

La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha dit que calculen que per donar compliment a tots els tràmits l'exhumació es farà abans de finals d'any «amb tota seguretat». De totes maneres, el procediment per a l'exhumació té una caducitat de 12 mesos i això dona un any de marge al govern de Sánchez per a l'exhumació.

El govern espanyol no preveu que cap iniciativa legal de familiars o la mateixa església pugui paralitzar el procés. «El govern disposa d'instruments en el marc dels acords amb la Santa Seu per procedir en termes d'estricta legalitat a l'objectiu d'exhumar», ha manifestat la vicepresident.

Debat al Congrés

Aquest reial decret també es remetrà al Congrés, que té un mes per convalidar-lo (és suficient amb una majoria simple). Un cop convalidat, el govern espanyol vol tramitar-lo pel procediment de llei. Això li permet obrir un debat amb tots els grups sobre reformes més profundes de la Llei de memòria històrica que vagin més enllà de l'exhumació del dictador.

Això és el que li demanava ERC i PDeCAT que volien que també s'abordés l'anul·lació de les sentències franquistes. De fet, ERC supeditava el seu suport al Congrés a un compromís explícit del govern espanyol per anul·lar aquestes sentències en aquesta legislatura.

Exhumació sense càmeres

Fonts de la Moncloa han explicat que l'exhumació es farà respectant la privacitat de la família (si se'n fa càrrec) i que en cap cas es «convertirà en un espectacle». «Tot es farà amb decòrum i això vol dir discretament», comenten aquestes fonts.

El govern espanyol ja té previst on posarà les restes de Franco si la família no se'n fa càrrec, tot i que declinen donar detalls. «No avancem escenaris», apunten. Amb tot, neguen que acabi en un ossari. «Es donarà sepultura amb el respecte, dignitat i decència que mereix», asseguren des de la Moncloa, afegint que l'exhumació no té «cap ànim de revenja».

A més, apunten que la família tindrà la possibilitat «fins a l'últim minut» de pronunciar-se i fer-se càrrec de les restes del seu familiar.

Compromís electoral

L'exhumació de Franco ha estat un dels compromisos de Sánchez des que va arribar a la Moncloa, l'1 de juliol. L'executiu defensa que està «actuant amb urgència política» i fent ús d'un reial decret per complir un mandat del Congrés. El maig del 2017, la cambra baixa va aprovar una proposició no de llei del PSOE que demanava treure les restes de Franco del Valle de los Caídos. Ho feia seguint les recomanacions d'un consell d'experts que havien elaborat un informe el 2011. La proposició no de llei instava el govern espanyol (llavors en mans del PP) a afrontar «de forma decidida i urgent» les recomanacions d'aquests experts.

La votació al Congrés d'aquesta proposició no de llei per exhumar Franco no va rebre cap vot en contra. Tots els grups hi van donar suport menys el PP i ERC que van optar l'abstenció.

Calvo també defensa que l'exhumació també dona resposta a les reiterades peticions de Nacions Unides que han requerit Espanya perquè no doni sepultura «en una tomba d'Estat» al dictador en un mateix recinte on descansen les víctimes. «No és sostenible que la tomba del dictador estigui juntament amb la de les víctimes», ha manifestat.

Una mesura posposada

Amb l'arribada del PSOE a la Moncloa, Pedro Sánchez ha fet de l'exhumació de Franco un dels temes banderes de la seva legislatura. S'hi va comprometre en la primera compareixença que va fer al Congrés com a president i, durant aquestes setmanes, el govern espanyol ha buscat l'eina legal per tirar endavant la mesura.

La idea del govern espanyol era poder treure les restes del dictador abans de l'estiu. El mateix Pedro Sánchez va explicar en una conversa informal amb periodistes que l'exhumació es faria abans de les vacances d'agost. Tot i això, va haver-ho de posposar. En el darrer Consell de Ministres del 3 d'agost, el president espanyol va assegurar que traurien les restes però va reconèixer que els calien «algunes setmanes» per acabar de lligar la fórmula jurídica.

El posicionament de Cs i PP

L'exhumació de Franco ha rebut les crítiques de PP i Cs. Per una banda, els populars acusen Sánchez de «voler reobrir ferides» i «d'esmenar la transició». I són molt crítics també amb la fórmula escollida del decret, perquè consideren que no compleix els requisits marcats a la Constitució que estipulen que els decrets llei són per a mesures «extraordinàries i urgents». Des del PP ja han anunciat que recorreran la mesura davant del Tribunal Constitucional, així com la resta de decrets que impulsi Sánchez i que considerin que no són urgents. El PP no aclareix què votarà en el tràmit parlamentari i es limita a dir que no hi donarà suport.

Per a Cs tampoc és una prioritat l'exhumació del dictador, tot i que en la proposició no de llei de maig de 2017 hi votessin a favor. «Pels que hem nascut en democràcia, els ossos de Franco ens importen menys que el que està passant a Catalunya, el pacte educatiu, o les pensions», ha manifestat Rivera aquesta setmana.

La vicepresidenta ha demanat a les formacions que es fixin en «el fons del que s'està votant» i no en la forma emprada. «Qui no vulgui veure el fons, doncs ja està, són coses formals que es fan per parapetar-se en les seves conviccions polítiques, si no el traiem ara, fins quan?», s'ha preguntat.

tracking