x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
25.67 º
11.16 Km/h
Ciència

Un llac d'aigua líquida s'amaga sota la superfície de Mart

Els autors d'aquesta investigació expliquen que aquest llac podria ser perfectament un «dipòsit biològic»
  • EFE

Actualitzada 25/07/2018 a les 17:46

Després d'anys de debat sobre si hi ha aigua líquida al planeta Mart, un equip italià ha comprovat l'existència d'un llac subterrani i salat sota una capa de gel, una de les missions de la sonda Mars Express de l'Agència Espacial Europea (AEA) enviada al planeta vermell. La investigació, que publica la revista Science, va ser presentada dimecres a la seu de l'Agència Espacial Italiana (ASI) i va ser qualificada pel seu president, Roberto Battiston, com «la més important dels últims anys».

L'important descobriment signat per un equip d'investigadors italians conclou que en una regió anomenada Plamun Australe, localitzada a la capa de gel del Pol Sud de Mart, el perfil que dibuixa el radar és molt similar al dels grans llacs d'aigua líquida trobats sota l'Antàrtida i Groenlàndia a la Terra.

El llac es troba, segons les dades, sota 1,5 quilòmetres de gel, s'estén uns 20 quilòmetres i tindria un gruix de només un metre, però a més és salat, o no s'explicaria que fos aigua líquida vistes les temperatures d'entre -20 i -70 graus Celsius.

Roberto Orosei, primer autor de l'estudi i responsable científic del radar italo-nord-americans MARSIS instal·lat a la sonda MarsExpres, va explicar en una entrevista els detalls d'un dels descobriments més importants des que es va arribar a Mart i pel qual s'han necessitat més de cinc anys d'estudis.

Tot va començar «observant les dades dels radars que procedien de la base del casquet de gel del Pol Sud marcià respecte al material normal que teníem de la resta de Mart». Es tractava d'ecos forts del radar, que a la Terra es tradueixen sempre com a aigua, ja que «aquesta té la característica de reflectir aquests sons de manera més forta com hem descobert en aquest tipus de situacions en llacs subterranis de l'Antàrtida o a Groenlàndia».

«Però després d'aquesta primera pista, que es va descobrir el 2007, ens vam adonar que aquests forts ecos, que es concentraven sota la part més blanca del casquet polar de Mart, no era de gel d'aigua sinó que era anhídrid carbònic», va explicar Orosei.

Els investigadors van continuar estudiant i van tornar a notar aquests ecos forts, però canviaven dia s dia tot i que es tractava la mateixa zona, fins que es van adonar que era un problema del radar «que enviava una mitjana dels ecos forts i febles trobats motiu pel qual resultava impossible calcular bé».

Van canviar el programari del radar i després van tardar més de tres anys a observar i recollir les dades d'aquesta zona, i després dos anys més a redactar la investigació i comprovar que aquests ecos «eren relatius a la presència de l'aigua, ja que tenien la passada experiència amb l'anhídrid carbònic».

«Hem arribat a la conclusió que qualsevol altra explicació que voldríem donar a aquests ecos forts era molt menys probable que el fet que es tractés d'aigua», va assegurar el científic. Orosei va puntualitzar també que aquest llac és salat.

«Perquè les ones radio puguin passar, el gel ha de ser molt transparent i això es produeix a -20 graus Celsius, per la qual cosa l'aigua liquida que està en contacte amb el gel ha de tenir la mateixa temperatura o ho desfaria», va especificar.

Però perquè amb aquestes temperatures l'aigua no sigui gel i ha de contenir una important quantitat de sals i «d'això hem deduït que hi ha molta sal, ja que la pressió dels 1,5 quilòmetres de gel i la poca gravetat de Mart no són suficients».

I l'eterna pregunta: Hi ha restes de vida a Mart? Els autors d'aquesta investigació expliquen que aquest llac podria ser perfectament un «dipòsit biològic».

«Encara que no sabem la composició exacta, creiem que és un tipus d'ambient en el qual alguns bacteris terrestres podrien sobreviure i per això podria ser un dipòsit ecològic i possiblement habitat. Hi ha bacteris que es nodreixen de sals per al seu desenvolupament», va assegurar.

Per a aquest investigador de l'Institut d'Astrofísica italiana, ara s'haurà de buscar si existeixen un altre tipus de llacs com aquest o és l'últim vestigi termal i certificar que «Mart és un planeta completament mort».

«Si trobem més llacs com aquest podríem concloure que Mart va ser fa temps un planeta temperat on s'hi podria haver viscut», va assenyalar.

Ara, va assegurar Orosei, la missió de cerca d'aigua a Mart «no ha conclòs, sinó que finalment ha començat i ens esperen anys d'observació».
Comenta el contingut : Un llac d'aigua líquida s'amaga sota la superfície de Mart
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes