Diari Més

Investigació

Descobreixen com activar el greix 'bo', essencial per controlar l'obesitat

La investigació ha estudiat com modificar el greix blanc del cos humà en greix marró, que permet cremar l'energia emmagatzemada en sacsons

La investigació ha avançat en el que pot ser un major control de la obesitat.

Descobreixen com activar el greix 'bo', essencial per controlar l'obesitatPixabay

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El metabolisme compta amb dos tipus de teixit gras: un adipós blanc que emmagatzema calories extra, i un altre de bru o marró, un tipus de greix bo que les crema per generar calor. Ara, un nou estudi revela el mecanisme pel qual aquesta última s’activa, la qual cosa podria servir per controlar l’obesitat.

La investigació, liderada per científics del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), es publica a la revista 'Plos Biology i, segons els seus autors, a més de tenir potencials implicacions clíniques per al tractament de l’obesitat, també ho té per a malalties relacionades amb ella, com la diabetis.

L’obesitat és un problema epidèmic i es calcula que prop de 2.200 milions de persones pateixen sobrepès o obesitat al món. En els últims anys els investigadors s’estan centrant a estudiar en profunditat el funcionament del teixit adipós, en concret del greix marró, per entendre millor com es pot lluitar contra els problemes causats per l’obesitat, recorda el CNIC.

I és que una de les línies d’investigació per tractar aquest problema seria la manipulació d’aquest greix marró, un tipus de greix «bo» que crema energia per mantenir la temperatura corporal adequada i afavoreix que l’organisme cremi l’energia emmagatzemada en sacsons.

Guadalupe Sabio i el seu equip treballen des de fa temps en el CNIC en comprendre els mecanismes que són necessaris per activar aquest greix marró i eliminar així l’excés de greix en persones obeses.

La majoria del greix que hi ha en humans és blanc -el marró només es troba a l’altura de la jugular-, i per això l’interès a provar de convertir el blanc en marró per combatre l’obesitat.

Per això, en aquest treball es van fer experiments tant amb greix blanc en mostres humanes com amb greix bru en ratolins. En ambdós es va estudiar la proteïna p38 alfa.

Així, a les més de 150 mostres de teixit adipós humà, es va constatar que aquesta proteïna es troba en menor quantitat en aquelles persones obeses, el que suggereix que per culpa d’això no es regula cap altra proteïna clau, la UCP1, per activar el greix marró, responsable d’eliminar l’excés de greix en forma de calor.

Tanmateix, en les investigacions amb ratolins manipulats genèticament i amb greix marró es va veure que l’absència de p38 alfa provoca el contrari, fins i tot amb una dieta grassa: la falta d’aquesta proteïna en aquests animals sí que activa el greix marró i els protegeix a més davant la diabetis i fetge gras.

I és que, segons aquesta investigació, la proteïna p38 alfa controla l’activació d’una altra proteïna de la mateixa família, p38 delta, que seria l’encarregada de regular la temperatura: quan els ratolins són sotmesos a baixes temperatures, p38 delta s’activa, augmentant l’activitat del greix marró.

Els ratolins mancats de p38 alfa, afegeix Sabio, tenen sobreactivada la p38 delta, la qual cosa els confereix protecció davant l’obesitat.

En treballs anteriors ja s’havia vinculat la proteïna p38 amb l’obesitat, però aquest és el primer en el qual es diferencia entre p38 alfa i p38 delta: nosaltres el que diem és que en el greix marró, l’encarregada de regular la seva activació és la p38 delta, però en el greix blanc l’encarregada de fer-ho seria p38 alfa -convertiria el greix blanc en marró i després activaria aquesta.

«El nostre treball defineix quins mecanismes s’han d’activar o desactivar en ambdós tipus de greix i veiem que un greix tindria una senyalització oposada a l’altra, i això ha de tenir-se en compte».

Ja hi ha treballs que han trobat substàncies que activen p38 en el greix, encara que no especifiquen si és alfa o delta.

El treball ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Biomèdica i l’Hospital Universitari de Salamanca, el Centre d’Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques, la Universitat d’Extremadura i l’Institut d’Investigació en Biomedicina de Barcelona.

tracking