De fatigues vàries

Fa dues setmanes la Conselleria d’Educació va anunciar la prohibició total dels telèfons mòbils en els centres educatius de Catalunya, com fan a la Comunitat de Madrid. Saber fer servir el mòbil amb responsabilitat, però, és una peça clau de la competència digital dels i les joves, una de les competències transversals més rellevants en el segle XXI. 

L’ús del telèfon mòbil forma part inseparable de la vida quotidiana. Segons dades recents, el 72% dels infants espanyols tenen mòbil als 12 anys, xifra que puja al 94% als 14 anys. Negar aquesta realitat a les aules no fa desaparèixer el dispositiu: només impedeix que n’aprenguin un ús conscient i segur. 

Si l’escola no educa en l’ús responsable, els joves aprendran sols, amb el risc d’una educació digital incompleta. Això agreuja l’escletxa digital: uns rebran educació guiada (normalment en entorns favorables i protectors), mentre d’altres no en rebran gens. 

Com argumenta la UNESCO, «no podem ignorar el mòbil; cal aprofitar-lo per donar suport als docents i millorar les oportunitats d’aprenentatge». Aquest enfocament reforça la inclusió, la personalització i el desenvolupament de l’esperit crític entre els joves.

També és cert que l’ús desmesurat comporta riscos: l’«overuse» s’associa amb ansietat, aïllament i disminució de l’atenció, però la resposta no hauria de ser la prohibició absoluta, sinó el foment d’hàbits saludables: límits horaris, temps d’exposició, continguts de qualitat… 

Equipar els joves amb eines d’autocontrol digital és la millor prevenció. Potser és hora de deixar enrere la lògica simplista de la prohibició i apostar per una educació que prepari els joves per al món real. El mòbil no és el problema: el problema és no ensenyar a fer-ne un bon ús. 

Si volem ciutadans digitals competents, crítics i responsables, hem de començar per confiar en la seva capacitat d’aprendre i acompanyar-los en aquest procés. Prohibir pot semblar una solució fàcil, però educar és l’única resposta. I educar vol dir formar, no vetar.